diumenge, 31 de desembre del 2006
dissabte, 30 de desembre del 2006
Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (III)
15) NI PATENTS NI MONOPOLIS SOBRE
16) L’ARBITRARIETAT DE L’OMC EL CODEX ALIMENTÀRIUS... CAP A LES GRANS EMPRESES MUNDIALS
la producció local i el control local sobre la distribució. Si aquest canvi de legislació fos denegat, aleshores caldria plegar d’aquells organismes que siguin destructius amb els sistemes sostenibles. També, caldria alenar els organismes internacionals (com l’ONU) a que generin nous sistemes de regulació que actuïn com a institucions internacionals anti-trust o anticoncentració empresarial, en un esforç per minimitzar la dominació de la gran empresa i els seus efectes nocius.
17) A FAVOR DELS SUBSIDIS: ARBITRARIETAT PER ALLÒ LOCAL
18) NORMES DE SEGURETAT MÍNIMES, NO MÀXIMES
19) PROTECCIÓ EN CONTRA DEL DUMPING
20) CANVIS COMPATIBLES
21) ADOPCIÓ D’AQUESTS PRINCIPIS
Enllaç:
divendres, 29 de desembre del 2006
TV3 i els arbres
talen uns arbres als estudis de TV3
A TV3 i al canal 33, molt sovint donen noticies sobre els arbres i fan reportatges on expliquen coses dels arbres. Recentment ens han explicat les protestes ciutadanes contra la tala d’arbres al Tibidabo de Barcelona. Al programa ‘El Medi Ambient’, sovint els arbres en són els protagonistes. Al programa Thalassa del dia 15 de desembre ens van oferir el reportatge ‘El caçador de boires’, on explicaven que des de fa centenars d’anys, els antics pobladors de l’illa de Hierro han amagat gelosos la seva font màgica d’aigua dolça, una font estretament lligada a les boires i a un arbre. En el reportatge ‘L'arbre de Nadal’ del programa ‘30 minuts’ del diumenge 24 de desembre, van explicar els orígens d’aquesta tradició, quan d’abans de l'era cristiana els egipcis feien la festa del solstici d'hivern, amb branques de palmera dins de les cases per celebrar el triomf de la vida sobre la mort i els romans també feien servir arbres decorats, com en els països escandinaus, en aquella mateixa època, on organitzaven commemoracions al voltant dels arbres, i així fins a les costums actuals de l’arbre de Nadal.
Però el que no ens han explicat a TV3 i al canal 33 és la tala d’uns arbres als estudis de TV3 a Sant Joan Despí. Just a les vigílies de Nadal, la direcció de Televisió de Catalunya va decidir talar uns pollancres als estudis de la cadena a Sant Joan Despí per a l'ampliació d'una sala polivalent. Com era d’esperar, aquesta decisió no va agradar gens a diversos treballadors de Televisió de Catalunya, alguns dels quals, van fer arribar la seva queixa als seus directius, tot hi que no en van fer cap mena de cas, d’aquestes queixes.
Tot plegat és molt lamentable. Mentre la Televisió de Catalunya ens van explicant la importància dels arbres, decideixen tallar els seus, els nostres, si hem de fer cas que la Televisió de Catalunya és la nostre. I molt lamentable, també, que el principal mitja informatiu de Catalunya no hagi explicat en els seus programes aquesta deplorable decisió de la direcció de Televisió de Catalunya. Un mal exemple per a tots els ciutadans i pel conjunt del país.
dijous, 28 de desembre del 2006
El dia de les bèsties
Les bèsties inhumanes
Un peu a la lluna.
Diario de Mallorca 14 desembre 2006.
dimecres, 27 de desembre del 2006
Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (II)
9) EL DRET A UNA IDENTITAT CULTURAL I AUTÒCTONA
10) TRACTAMENT HUMÀ DELS ANIMALS
11) EL DRET A CONTROLAR I GAUDIR DELS CONEIXEMENTS LOCALS HERETATS
12) RELACIÓ BÀSICA ENTRE CAMPEROLS I MEDI AMBIENT
13) EL DRET A SABER I A ESCOLLIR
Enllaç:
L'arbre que fruita raïms de polipropilè
A Sa Marjal de Sa Pobla hi creix una figuera que a l’hivern perd la fulla. A l’estiu fa figues i a l’hivern pengen d’ella raïms de polipropilè. Creix vora un canal, on l’aigua és dolça i la terra fèrtil.
El pagès que conra la vela sembra a l’hivern bledes i lletugues. A l’estiu les tomatigueres xuclen aigua del sòl, que puja per capilaritat de les parts més baixes. Així i tot, no està de més una regadeta de tan en tant. I l’eina triada per recollir l’aigua des del canal és un gran cullerot fabricat amb un bidó negre de PVC, soldat enginyosament a una vara d’acer.
Així es dóna una segona vida al polipropilè. El “pagès reciclador” a l’hivern recull aquests protectors, i els penja de la figuera formant vistosos raïms. L’any que vé tornaran a fer un bon servei. Ecologisme domèstic aplicat.
dimarts, 26 de desembre del 2006
Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (I)
1) L’OBJECTIU FINAL
2) L’ALIMENTACIÓ ÉS UN DRET HUMÀ
3) L’AGRICULTURA DESCENTRALITZADA ÉS EFICIENT I PRODUCTIVA
4)
Com la pèrdua de terres de llaurar de pocs propietaris a favor de grans terratinents i empreses multinacionals és la causa principal de la fam, de despossessions de terra i de pobresa, donem el nostre suport a totes les mesures que ajudin a la gent a quedar-se o a retornar a les seves terres tradicionals. En els casos on pobles i comunitats hagin estat desproveïts de les seves terres tradicionals i de la seva capacitat de conrear els seus propis aliments, o de viure d’una forma autosuficient, donem un suport explícit i diàfan a una reforma redistributiva de la terra que permeti a les persones tornar-hi, així com també a un enfortiment de les comunitats locals per controlar les seves vides.
5) SOBIRANIA ALIMENTÀRIA
7) ALGUNES TECNOLOGIES DISMINUEIXEN
Enllaç:
Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar
Una molècula bipolar
L’aigua
Als planetes més pròxims al Sol l’aigua s’evapora i no hi ha masses líquides. Als més allunyats, es glaça. L’aigua té sens dubte, una importància transcendental en l’evolució de la vida. Com es van formar els oceans? Va arribar aigua amb els meteorits i va haver-hi emissions volcàniques. Al principi, l’aigua de pluja bullia en caure. A poc a poc, en augmentar el refredament i formar-se la crosta granítica, les pluges van arribar al sòl i van donar lloc a uns protooceans, mentre una altra part de l’aigua seguia atrapada a l’escorça. Els impactes posteriors, ja molt menys freqüents, fracturaven l’escorça i alliberaven part de l’aigua retinguda, que s’afegia als mars. Hi havia aigua que arribava als mars a través de surgènci8es hidrotermals com les que encara hi ha en molts llocs dels oceans, amb una composició química molt diversa a causa de la presència de materials dissolts a altes temperatures, però en conjunt la composició inicial devia assemblar-se a l’actual.
L’aigua té propietats decisives que no comparteix amb altres líquids. Una d’elles, la capacitat de dissolució, té molt a veure amb la composició dels oceans. Aquesta ha canviat després per les aportacions de materials des de l’escorça emergida dels continents, per meteorització, erosió i arrossegament en dissolució; per l’intercanvi amb l’atmosfera (dissolució de gasos, aportacions de la pluja al mar, despreniment de substàncies volàtils del mar a l’atmosfera, etc.); i per sedimentació de materials en els fons marins. En aquest últim procés fan un paper molt actiu els organismes, especialment els que fabriquen closques, i la seva velocitat ha variat al llarg de la història. A causa de la seva molècula bipolar, l’aigua posseeix una constant dielèctrica elevada que pocs líquids igualen. Aquesta propietat fa que s’hi dissociïn les sals en ions (la qual cosa augmenta la seva capacitat per conduir electricitat, una bona raó per no tocar un endoll amb les mans mullades) i s’hi dissolguin molts materials. (...)
De l’origen de la vida al col·lapse ecològic.
dissabte, 23 de desembre del 2006
Cesc, un amic dels arbres
Cesc ha estat un dels millors ninotaires dels país, els seus dibuixos i les seves entranyables vinyetes, amb el reflex de la vida quotidiana i gairebé sempre amb un gran contingut social, ens feien somriure i també ens feien pensar.
En moltes de les seves il·lustracions i vinyetes també es pot veure que era un gran amic dels arbres i de les plantes. Des d’aquí el nostre record i homenatge.
Casserolada entre araucàries i palmeres
divendres, 22 de desembre del 2006
Corrupció
> >CONCENTRACIÓ-CACEROLADA
> >DISSABTE, 23 DE DESEMBRE
> >DAVANT DEL CONSOLAT DE
> > Ja n'hi ha prou!! Un grup de persones vinculades a diferents col.lectius entenem que el poble de Mallorca ha d'expresar el seu rebuig pel cáncer de la corrupció que s'estén per tota l'illa i pel trist espectacle d'uns governants que es neguen a assumir les seves responsabilitats. Ens sentim avergonyits i escandalitzats davant l'obscena exhibició de falsetats i manca d'escrúpols.
Ens prenen per beneits. Perquè sabem que el problema de la corrupció urbanística és també el de la manca d'habitatge i derecursos per a les vertaderes mancances socials. Perquè no hi ha poble que es mereixi un càstig com aquest.
Vos convidem a una concentració-cacerolada pacífica i oberta a tothom. No és moment d'estar callat. Expresem el nostre rebuig. Fes-te una pancarta personal amb una cartolina i acudeix a la convocatòria amb objectes per fer renou. Que el teu silenci no et faci còmplice.
> >
> >PASSA AQUEST MISSATGE A TOTS ELS TEUS CONTACTES.
> >Salut!
El pas de l'hivern
El temps del pas de la tardor a l'hivern és el solstici d'hivern, és quan el Sol assoleix una menor altura respecte l'horitzó al migdia. Avui serà el dia més curt de tot l'any, el dia en què tenim menys hores solars perquè es pon abans, el Sol sortirà a les 08:16 hores i s'amagarà a les 17:25 hores.
A partir de demà el sol ja comença a créixer i és en aquest moment quan es comencen a celebrar els dies de Nadal. Gairebé en totes les cultures s’han celebrat de sempre les festes del naixement del Sol, el Sol Invicte. Pels romans eren els "Dies Natalis Solis Invicti". Aquestes celebracions romanes, que tenien lloc en el moment que la durada de la llum diürna comença a incrementar després del solstici d'hivern, el "renaixement" del sol, són les que varen prefigurar i donar nom a l’actual Nadal: “Natalis, Nadal”.
~
“Dels seus braços ja es gronxen,
aquelles petites i delicades llumetes,
el pas del hivern es comença a palpar.
Del seu cor es desprèn un somriure
perquè en l’home ha cregut sempre,
una nova oportunitat acaba d’arribar.
És l’arbre de Nadal que ens mira des del jardí,
recordant amb la seva presència
que només vetllant-lo i tenint-ne cura
el seu desig pot esdevenir real.
És l’arbre de la Pau que batega des de dintre,
recorrent incansable fulls de calendari,
sense esgotar-se darrera paraules buides,
allargant-se generós tot l’any.”
Franc Guinart / Desembre-2006
~
~
Sempre he cregut que els arbres tenen una dimensió espiritual que molt sovint escapa de la nostra capacitat de comprensió racional. Qualsevol disciplina simbòlica sovint ens hi pot apropar una mica,
la resta és qüestió d'amor, o com a mínim, d'admiració envers
la mare natura i la seva bellesa. Franc Guinart
~
Gràcies, Franc, per aquest poema, per la teva felicitació
i per la teva aportació a ‘Amics arbres · Arbres amics’.
Imatges: · [ unruhe ] · [ Sergi Bernal ] · [ Lapicero ] ·
~
dimarts, 19 de desembre del 2006
L'arbre més gros de Catalunya
en rebroten nous i tendres brots,
ni el vent, ni el sol, en faran estelles,
treballant amb ferm fervor,
per enaltir les costums catalanes,
la fe, el treball, la virtut i l’amor.
Bones festes de Nadal i Any Nou
~
d’aquest magnífic arbre i per la teva aportació
a ‘Amics arbres · Arbres amics’.
diumenge, 17 de desembre del 2006
Qui estima Biniali ?
El meu poble
Però ara ha arribat el progrés. En forma de xalets adossats. No volem ser menys que els andritxols, que són els habitants d'Andratx. Els binialers, que som els habitants de Biniali, no volem viure en un poble antiquat i perdut enmig del Pla. Ca barret! Ara que han arribat els constructors, hi ha alguns conciutadans que els venen les cases o els terrenys per fer-hi allò que els doni la gana. Sense pensar, ni constructors ni venedors, que tenim un paisatge urbà sense destrossar, que es poden fer cases com Déu mana per al jovent que puja i que, els qui recullen firmes i els qui firmen per protestar contra l'endemesa urbanística no som, precisament, enemics seus, sinó els qui estimam el llogaret. Que és una manera d'estimar la vida i no els diners.
Maria Antònia Oliver