Les pruneres, discretes i generoses

Els Arbres d'Alaró

Les pruneres (Prunus sp.)

A Alaró nomenam prunera borda a l’arbust que en altres indrets anomenen aranyoner, arç negre o pruneller (Prunus spinosa). Floreix prest, pel febrer ja se’n veuen i sempre floreix abans que fer brostar les fulles, això la diferencia del cirerer de pastor (Crataegus monogyna), que a altres bandes anomenen espinaler o arç blanc i que brosta abans de florir. La prunera borda és silvestre, sol tenir el seu lloc a les bardisses espesses que separen les partions de les tanques o de les finques, també vora els torrents i xaragalls. Fa un fruit rodó, de color negrós-blavenc que ens esmussa la llengua si no és ben i ben madur. És una planta molt polimorfa, es a dir amb moltes varietats i formes. Fins i tot he trobat una referència a una possible varietat baleàrica.

Els fruits de l’aranyoner són els aranyons dels que s’elabora una beguda tradicional de Navarra, la graduació alcohòlica de la qual oscil·la entre els

25º i els 30º. Se preparà a partir de la maceració d’aranyons en aiguardent o un altra alcohol agrícola. S’ha de posar en un pot o en una botella un litre d’anís dolç i un quart de quilo d’aranyons silvestres madurs. Es tanca hermèticament i es deixa macerar durant set o vuit mesos en un lloc fresc i fosc. Un cop passat aquest temps, cal filtrar-lo i embotellar-lo. Convé prendre’l mentre és jove.

Al llibre de Guillem Alomar i Antonio Garcia-Delgado, “Reproducció de planta autòctona per a l’ús en repoblacions forestals, paisatgisme i jardineria” en relació als tractaments germinatius dels aranyons hi podem llegir: “recol·lectau els fruits més madurs. Posau en maceració dins aigua durant 7 dies per reblanir i separau la polpa de la llavor. Eixugau les llavors i conservau-les a un lloc sec i fred. Les llavors d’aranyoner tenen l’endocarpi dur i presenten una letargia secundària a temperatures elevades. Sembrar Prunus al setembre, ja que necessita temperatures elevades abans de les fredes per germinar. Les llavors es posaren en remull durant 24 h. en aigua. Enterràrem 1 o 2 llavors per alvèol, a 2-3 cm. de fondària, ho cobrírem amb una capa finíssima de substrat universal porgat i ho protegírem a l’ombra. Començà a germinar als 9 mesos en un percentatge del 80%”.

De la meva infància record unes prunes que es torbaven molt a madurar i que eren rodones i blavenques com aranyons, però no ho eren. Eren prunes de molta dolçor quan tornaven ben madures, la carn era verdosa. Aquestes pruneres, que gairebé semblaven salvatges, les record vora la síquia de la font de la Font Figuera. També en record a altres horts vells de possessió avui totalment abandonats o desapareguts. En tot cas fa molts anys que no he tornat a trobar aquesta raça de pruna. Al llibre del pare Bonafé, "Flora de Mallorca" hi trob la següent descripció que potser s’hi acosti, encara que no puc assegurar que es tracti de la que vos estic parlant: “Prunus spinosa L x P. domestica L. Mallorca: Prunetons. Catalunya: Pruna prunyó. Es fa com una prunera no molt grossa i un poc espinosa, amb unes prunes rodones, petites. Lluc a Son Amer. Esporles a Sa Granja. Bunyola a Honor.”

Deu fer una quinzena d’anys, segurament gràcies a qualque aucell, ens va néixer al corral una prunera borda, en aquest cas no es tractava d’un aranyoner, sinó d’una prunera de Sant Joan. L’any passat amb les prunes d’aquesta sola prunera varem elaborar vint i set pots de confitura, i encara en varem tenir ben abastament per menjar i per regalar. Com és costum a casa i a l’igual que per la resta d’arbres, mai no l’hem esquitada, i les prunes no se fan malbé fins que no són massa madures. Enguany ens n’han nascut dotzenes de pruneres per tot arreu. Amb el meu fill n’hem trasplantades una trentena a alvèols i cossiols. Què en farem més endavant? encara no ho sabem. L’explicació a tal esclafit germinatiu, podria venir dels pinyols de les prunes que escaldàrem per fer la confitura i que llançàrem per aquí i per allà. És a dir, com passa amb altres pinyols de closca dura, una escaldada els pot anar molt bé per incitar-los a germinar.

Quan a les races de les Illes, la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, va establir un règim d’ajudes per a la protecció de varietats autòctones amb risc d’erosió genètica, entre aquestes varietats hi trobam, la Bagassal, Blanca, Collet negre, De cirera, De confitar, De frare blanc, De la reina i D’en Frau.

La prunera domèstica (Prunus domestica ssp. domestica), sembla que té el seu origen en el Caucas, Anatòlia i Pèrsia. Els romans ja van practicar empelts i també assecaven les prunes de Damasc. La prunera accepta molt bé els empelts i esser empeltada. Segons informacions consultades, per tal de propagar les varietats es fan empelts de branquilló sobre pruneres de varietats més resistents o sobre prunyoners (Prunus domestica ssp. insititia). De varietats comercials més importants hi ha la Golden Japan, prunera japonesa, gran vigor i molta fertilitat, fruits grocs molt primerencs que es cullen el juny. Santa Rosa, fruits grossos i de pell vermella que es cullen el juliol. Reina Clàudia verda, fruit de color verd, adaptats a fer conserva, es cullen de juliol a agost. Reina Clàudia d’Oullins, fruit poc ensucrat, de color verd clar i daurat, es cull el juliol. En l’agricultura, a banda de com a productors de fruits també es fan servir diverses espècies o varietats de pruneres (Prunera de Sant Julià, Dames, Mirabolà, Mariana) per empeltar sobre elles altres fruiters com l’ametl·ler, l’albercoquer, melicotoner o la mateixa prunera. Sobretot es fa servir per a que els arbres aguantin terrenys massa pesants o humits que podrien podrir les arrels.

Quan a les propietats nutritives de les prunes, destaca el contingut moderat en provitamina A (més abundant a les de color obscur) i vitamina E (intervé a l’estabilitat de les cèl·lules sanguínies i en la fertilitat), ambdues d’acció antioxidant. La provitamina o beta carotè es transforma en vitamina A al nostre organisme conforme aquest ho ha de mester. La vitamina A és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per el bon funcionament del sistema immunològic. Pel que fa al seu contingut en minerals, són riques en potassi. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula. Es caracteritzen per tenir antocians (pigments d’acció antioxidant) i àcid màlic. Aquest àcid orgànic forma part del pigment vegetal que proporciona el gust a la fruita. La seva abundància en fibra i altres components laxants (sorbitol i derivats de la hifroxifenilxantina), millora el trànsit intestinal.

Allò que en realitat destaca de les prunes és la seva acció laxant, degut al contingut de fibra, de sorbitol (un tipus de sucre) i de derivats de la hifroxifenilxantina, substàncies que estimulen l’activitat dels músculs del còlon. Això explica el seu ús tradicional com a laxant en cas d’estrenyiment. Un berenar ideal per a combatre l’estrenyiment i protegir la mucosa de l’intestí, ha de comptar amb prunes fresques, seques, en compota o en forma de deliciosa melmelada.

Per la seva abundància de potassi, el consum de prunes ha de fer-se amb moderació en cas d’insuficiència renal, quan l’aportació de dit mineral estigui restringit. Tan mateix posseeix un efecte diürètic beneficiós per el seu alt contingut en aigua, potassi i àcid màlic (alcalinitza l’orina).

De les prunes i pruneres en podríem parlar bona estona. En tot cas és recomanable la visita a internet on trobareu més indicacions i contraindicacions en relació al consum de prunes amb la vostra salut. També hi trobareu moltes receptes de cuina, de pastisseria i confitures.

Aplecs sobre la prunera
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 13 de març de 2006

· Els Arbres d’Alaró

~