Aquella tarda mirava les vinyes, els olivars i els pins vells i els novells, i els recs, els còrrecs i els torrents, com si fos la darrera vegada. Potser perquè començava a filtrar-se’m la por per les escletxes del cos. Però qui gosaria definir la por? Té sentit preguntar-se qui té més por, el que dispara l’arma o bé qui rep el tret?
Joaquim Soler i Ferret.
Premi Ciutat de València 1987. Planeta
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada