Rèquiem a les Gavarres
Cel taronja damunt de Les Gavarres,
lenta asfixia i calcinació dels arbres,
la mort tràgica ens cega la mirada,
la mort tràgica ens entristeix el cor.
Perquè quan el foc s'extingeixi
no ho farà el dolor per la terra malmesa,
ni la certesa que per tanta desídia
una petita feixa s'ha multiplicat per mil.
Quan transitem els camins de cendra,
cal no oblidar els entabanadors,
els xerraires i els salvapàtries,
cal no donar-los poder de decisió.
Perquè les paraules omplen discursos,
però els discursos no es transformen
en plans veritables de gestió forestal
si no hi ha una autèntica voluntat de fer.
Franc Guinart
4-07-26
*
Entrades
