dimarts, 28 de març de 2006

Un arbre de l'amor incipient


La força dels elements capgira tot i fa evolucionar la natura fins i tot al mig de l'asfalt. Pels que som de ciutat i ens apassiona la natura, fins i tot la més petita mostra de vida diferent de la humana ens fa despistar-nos de les ocupacions diàries. Us volia parlar d'una història real d'un arbre que estic segura que molta gent estimava al barri de Sant Antoni. Vivia fins fa uns anys als jardinets de l'Alguer, complidor cada primavera amb la seva florida esplendorosa del color on l'amor s'hi posa, el rosa. I és que era un arbre de l'amor, un Cercis siliquastrum, també anomenat per la tradició arbre de Judas -vés quines contradiccions té el pensament humà per posar-ne noms-, que dominava la visual de la plaça pels veïns, els vianants i tothom que volia seure al banc de sota les seves branques. Els enamorats coneixiem molt bé aquell lloc -lloc de trobada, segur a cops furtiva entre l'anonimat de la ciutat-. I vet aqui un dia que un cop de vent que també es dóna a ciutat, a la nostra ciutat, Barcelona, va voler fer-lo caure de cop. Fins allà la seva història personal arbòria unida a tot una colla d'imatges col·lectives. Però la sensibilitat dels jardiners municipals varen voler fer créixer a prop del vell escapçat un germà de sang que, temps enllà, fes viure als barcelonins i visitants similars sensacions.
Ara el veieu, captat per la càmera un despertar primaveral que espero es repeteixi cíclicament any rera any per gaudi dels observadors. Que aquesta història desperti en vosaltres l'esperada renovació primaveral. No en va els antics començaven l'any precissament ara. Bon inici.
~