dimecres, 8 de març de 2006

Oliveres i pedra seca

Notícies de la història de Catalunya
300 a.C.:
Oliveres mil.lenàries,
i pedra seca

A les terres agrícoles d’Horta de Sant Joan, Ulldecona, etc., a la regió del Baix Ebre, com a tants altres territoris de l’Arc Mediterrani, hi ha oliveres mil·lenàries, o bimil·le- nàries (El Parot es calcula que té 2.300 anys.).
Sovint, aquestes oliveres estan situades en feixes, dins parets o marges, o margenades, de pedra seca (dita, també: ‘pedra en sec’). L’olivera no és un arbre originari de la Mediterrània occidental, però es pensa que els fenicis i els grecs (i els romans) el van introduir a l’Arc Mediterrani hispànic quan s’hi van atansar 200-300 anys abans de la nostra era.
Moltes -centenars- de les oliveres plantades aleshores segueixen creixent, i produint, anyalment, les olives que són la base de la fabricació del millor oli: l’oli d’oliva. La pedra seca és un extraordinari sistema constructiu (de parets, però, també, de carrers, cases, torres, cisternes, sitges, cabanes, pous), també mil.lenari, que ha demostrat una llarguíssima resistència a les ziga-zagues, sovint violentes, de la història. L’assagista i polític Antoni Rovira i Virgili «considerava que els murs rústics de pedra seca eren l’arqueologia del temps, és a dir: el producte i senyal inequívocs del persistent esforç de generacions, i que, per tant, haurien de rebre el reconeixement de monuments històrics, cosa que encara, una vuitantena d’anys després, encara no s’ha sabut fer».
Es pot dir que, segons Rovira: «la individualitat que forma i el cromatisme de les pedres dels marges, i la singularitat de cada un dels camps que tanquen o esglaonen, porten a formar paisatges agrícoles per la suma d’una munió de peces diverses, que eren la plasmació de la seva societat : dinàmica, rica i complexa».

Francesc Roca

20MinutosBcn.
· Article publicat a 20MinutosBcn el 08.03.2006.
~