Turisme: Un model d'expansió sense futur

El turisme i el canvi climàtic

L´Organització Mundial de Turisme s´ha pres molt seriosament la lluita contra el canvi climàtic. Si més no, està decidida a tenir una participació activa a la Conferència de l´ONU sobre aquest tema que tendrà lloc a Balí la setmana que ve. Així s´ha decidit a l´assemblea general de l´OMT que s´està celebrant a Cartagena de Indies i a la passada World Travel Market. A Londres, coincidint amb la fira, ministres i representants de més de cent països turístics donaren suport a la declaració de Davos sobre aquesta qüestió. En resum: som davant un seguit de reunions d´alt nivell sobre la nostra principal activitat econòmica que s´han encadenat entorn d´un problema que condiciona fort i ferm el futur de la humanitat. Però: què és el que pretén l´OMT donant tantes voltes sobre el mateix assumpte? Doncs està clar. Per una part conscienciar les destinacions turístiques de què s´han de preparar per afrontar les conseqüències del canvi climàtic. I per l´altra, prendre ser conscients de la responsabilitat del turisme en l´efecte hivernacle.

A Balears hem patit aquesta tardor diferents fenòmens meteorològics extrems que els experts no dubten en atribuir al canvi climàtic. És més, asseguren que les Illes, i el conjunt de la Mediterrània, seran una de les regions del món més afectades, amb un augment de les temperatures mitjanes i una elevació del nivell de la mar que farà malbé moltes zones costaneres. De fet, la temperatura mitjana és ja cinc graus superior a la de fa un segle. També han disminuït les precipitacions, tot i que l´anormalitat dels darrers mesos faci pensar el contrari. Les pluges moderades han disminuït i en canvi s´han incrementat les torrencials i les ventades. Tant és així que la conselleria de Medi Ambient i la Universitat han engegat un estudi per determinat les conseqüències del canvi climàtic a les Illes i prendre les mesures preventives que calgui.

Però és evident que no n´hi ha prou amb mesures preventives, sinó que cal atacar les causes que provoquen l´escalfament del Planeta. I una d´aquestes causes és, justament, el turisme. Tal com declarà el secretari general de l´OMT, Francesco Frangialli, el turisme contribueix al canvi climàtic i alhora n´és una víctima. De fet, hom calcula que el transport aeri relacionat amb el turisme provocà el cinc per cent de les emissions mundials de CO2. N´hi ha prou recordant que les arribades als aeroports internacionals sobrepassen la els 650 milions de turistes -una xifra a la qual Mallorca hi contribueix amb quasi un dos per cent del total- i que per a 2020 se´n preveuen 1.600 milions. Hi ha, doncs, una greu responsabilitat, a la qual caldrà fer-hi front .

És evident que des de les Illes, atesa la seva dependència del transport aeri, no es poden fer gaires coses perquè l´aviació deixi de ser una de les principals causes de l´escalfament global. En tot cas, allò que seria possible es minvar aquesta dependència, però això no sembla factible a curt termini. Sí que ho és, en canvi, impedir que l´oferta turística continuí creixent, de la mateixa manera que és possible actuar -de portes endins- sobre el transport terrestre, una altra de les causes del problema i en la protecció mediambiental. Precisament, si en qualque cosa hi va haver unanimitat a la cimera ministerial de Londres va ser en la necessitat d´una estratègia conjunta entre turisme i naturalesa. Una i l´altra es necessiten. La naturalesa és un incentiu per al turisme i, al mateix temps, pot pal·liar els seus efectes negatius. Tot és una qüestió d´equilibri. D´equilibri mediambiental, que és el que tanta falta ens fa a nosaltres.

Les Illes Balears, com a capdavanteres del turisme de masses, tenen un seriós compromís a l´hora de posar les bases per al desenvolupament sostenible, encara que fins ara aquesta responsabilitat no hagi estat tenguda en compte. Ans tot el contrari: des de les Illes s´ha exportat un model d´expansió que s´ha mostrat molt perjudicial pel futur del propi turisme. Ha arribat, doncs, l´hora de les rectificacions, que és justament allò que se´ns demana des de l´OMT i d´altres organismes mundials preocupats pel destí de la humanitat.

SEBASTIÀ VERD