diumenge, 25 de novembre de 2007

Un govern amb capacitat de traïció


Ara, construir en sòl rústic


En desinflar-se l'utopisme electoralista del PSOE de Felipe González -recordin, per exemple, l'arterosa maniobra de no i sí a l'OTAN-, va amarar la societat espanyola una actitud coneguda com desencanto, del qual parlava divendres J. López Casasnovas en aquest diari. Fou la primera resposta, tot i que resignada, a un polític que acabaria presidint un govern d'opereta corrupte, amb la Guàrdia Civil encalçant el seu director general, esdevingut un dels bandejats supranacionals més cercats. Ara, servidor ignor per quines raons, González se'ns presenta com un home amb un toc intel·lectual i en qualsevol cas situat més enllà del bé i del mal.

A la nostra comunitat, el desencant ha guanyat els esperits amb molta celeritat. L'ominós parany de Son Espases, en els quals vàrem caure tants d'electors, ha tengut uns efectes demolidors. (És menester recordar que és l'engany el que ens humilia?) Però un govern que comença traint és un govern amb capacitat de traïció, és un govern amb traïdors: per tant, s'ha d'estar preparat perquè les coses continuïn emanant de la mateixa filosofia. Recentment, el president del Col·legi d'Arquitectes ha qüestionat els propòsits governamentals de fer front al problema de l'habitatge permetent construir en sòl rústic. Aquesta decisió, sense negar-li aspectes de caràcter social, tot i que mirats amb vista curta i cansada, traeix de pla els... ideals?, diguem-ne així, els ideals de bona part de la societat illenca respecte de la defensa de la terra. En decisions d'aquesta naturalesa es manifesta la desorientació i la desorganització d'un govern que ha perdut el nord de les seves promeses i el contacte amb les sensibilitats que li permeten governar. La seva incapacitat per invertir la dinàmica de consum/destrucció de territori ens és presentada com a mostra d'un pragmatisme que allunyaria aquest govern de l'aventurisme (???) de l'anterior Pacte de Progrés. Fa la impressió que alguns membres conspicus de l'actual executiu han arribat a creure's i a interioritzar la imatge que d'aquell govern de progrés ha volgut fixar la dreta en la memòria de la gent. I que, per tant, actuen ara amb «pragmatisme» -quines misèries, deumeu, quina tristor. Sempre tendran qui expliqui «en positiu» les seves desercions -si és menester, amb una agressivitat rabiosa. Fins i tot n'hi ha que insinuen interessos bords en l'actitud d'aquells que se situen en línia per a la defensa del territori. S'ha suggerit que defensar el territori és fer el joc als constructors. Això vol dir que s'ha entrat en un període de complicitats tèrboles, que en aquest país només s'havien detectat en els anys més negres de govern Matas. No estranya que el desencant ara transiti sense obstacles tots els territoris per on havia arrelat la bona fe.