La imatgeria dels salms profètics apaivagava el seu eixorc orgull. Les glòries de Maria li havien captivat l’ànima: espicanard i mirra i encens, que simbolitzaven el seu llinatge reial; els seus emblemes, la planta que floria tardana i l’arbre tardanament florit, que eren símbol del creixement gradual, a través de les edats, dels seu culte entre els homes. Quan li tocava a ell de llegir la lliçó al final de l’ofici, llegia amb veu velada i gronxava la seva consciència amb aquella música:
Quasi cedrus exaltata sum in Libanon et quasi cupressus in monte Sion. Quasi palma exaltata sum in Gades et quasi plantatio rosae in Jericho. Quasi uliva speciosa in campis et quasi platanus exaltata sum juxta aqua in plateis. Sicut cinamomum et balsamum aromatizans odorem et quasi myrha electa dedi suavitatem odoris.
(He estat exaltada com un cedre al Líban i com un xiprer al mont Sió. He estat exaltada com una palma a Cadis i com un planter de roses a Jericó. He estat elevada com una olivera preciosa als camps i com un plataner vora l’aigua a les places. Com el cinamom i el bàlsam que exhala olor i com la mirra elegida he donat suavitat d’olor.)
James Joyce
Retrat de l'artista adolescent
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada