Problemes d'arrel: L'arrel del problema

Problemes d'arrel:
L'arrel del problema

Sovint, els mals (clorosis, fongs, pugons, cotxini- lles, ...) que ens mostra l'arbre no són el problema en sí, tant sols el símptoma de quelcom que està succeïnt en un lloc que no veiem: l'arrel.

Arbres que llueixen sans en un principi, pero al cap del temps (anys de vegades), comencen a decaure de manera irreversible en un seguit de mals que els ataquen de forma sistemàtica i periòdica. Molts cops, s'encarrega a algú que tracti aquests símptomes visibles, sigui pugó, siguin fongs, els que acostuma a passar es que s'acaba sulfatant l'arbre amb algun plaguicida que en una primera aplicació sembla solucionar el problema. Aleshores un pensa "problema resolt" però res més lluny, al poc temps, aquesta plaga es refà o bé es substituïda per d'altra. I tornem-hi de nou amb la sulfatadora, fins que al final alguna plaga acaba per guanyar la partida.

Mirant el problema per un altre lloc i amb una mica de prespectiva, ens podem preguntar perquè l'arbre decau? Si tirem temps enrera, quan l'arbre lluia i el mirem ara, quasi segur veurem que quelcom ha canviat: l'entorn. Quan l'arbre lluia, és molt problable que no tingués jardí al voltant, o si l'hi tenia, que no tingués gespa fins a sota la soca o que no hi hagués un sistema de reg automàtic. Però de ben segur que alguna cosa que abans no hi era, ara sí. I com pot afectar això a l'arbre, la resposta és senzilla: hem modificat l'atmosfera del sòl.

La terra, està constituïda de partícules més grans i més petites, des de les pedres i graves als llims i les argil·les. Les partícules més menudes, deixen espais molt petits entre ells anomenats microprus, i les mes grans, deixen espais anomenats macroporus. Aquestes minúscules cavitats no són buides, estan ocupades principalment per aigua i aire. Aquest aire es l'anomenada atmosfera del sòl. Els porus que estan més arran de superfície són més rics en oxigen i el nivell d'aquest baixa en quan més profund anem. El arbres necessiten d'aquest oxigen a les arrels, de no tenir-ne pateixen anòxia, és a dir asfíxia radicular. I com és renova aquest aire dels porus? Quan aportem aigua al sòl, aquesta aigua desplaça l'aire que hi ha als porus cap l'exterior i quan s'evapora, es lixivia o és consumida per l'arbre, l'atmosfera renovada torna a ocupar els porus que l'aigua deixa lliure. Doncs, què passa aleshores quan fem arribar a un sòl una aigua (jardí, reg, etc.) que abans no hi arribava? Doncs, que els porus sempre són plens d'aigua, i aquesta aigua no arriba a deixar mai buits els porus, ja que és substituïda per noves aportacions d'agua, i així fins que l'atmosfera del sòl s'empobreix d'oxigen i l'arbre comença a patir.

L'arbre, comença a patir molt abans de mostrar símptomes, ja que el que primer fa, és consumir les reserves que té per tal de suplir aquesta carència d'oxigen a les arrels. Així pot passar anys. Després, quan les reserves les hagi esgotat, és quasi segur que hi haurà una reducció de copa, és a dir, mirarà de compensar la quantitat d'oxigen radicular del que pot disposar amb la quantitat de fulles que el poden processar; també començarà a sofrir atacs de plagues, ja que s'aprofiten de la debilitat de l'arbre, engroguiment de fulles, etc. i finalment, l'arbre haurà tirat tant enrere que no podrà superar algun dels factors i morirà.

Això que acabo d'explicar, és una de les causes de major mortandat d'arbres als jardins. I perquè no s'hi fa res? generalment per que no s'identifica la font del problema. Pot ser tant de temps entre la constitució del jardí, el reg, la gespa, o el que sia, i el decaiment de l'arbre que hom no pensa que això pugui ser el factor desencadenant.

Altres factors que poden tenir les mateixes conseqüències a un reg continuat són: Sòl compactat per l'ús, sols cal deixar de trepitjar-lo. Pavimentació del terreny i escocell massa petit. Plantació a massa profunditat. Sòl massa dens (pocs macroporus).I en definitiva, tot allò que interfereixi entre l'atmosferà i el sòl.

No obstant, hi ha arbres que suporten bé aquestes condicions. Per què? Hi ha espècies que tenen menys necessitats d'oxigen al sòl o que tenen més o millors recursos per aconseguir-ne. Majorment, aquests que viuen bé en aquestes condicions són arbres que es varen plantar joves amb el jardí ja constituït, aleshores, com que ja es varen trobar amb allò, van procurar-se estratègies per captar l'oxigen del sòl més eficaçment.

*