L'arbre més alt de Catalunya

Trobat l'arbre més alt de Catalunya,
un plàtan de la Devesa de Girona : 
"Té una vida molt plàcida"
Fa més de 54 metres d'altura, segons un estudi de
la Universitat Autònoma de Barcelona i el CREAF

Catalunya ja té adjudicat quin és l'arbre de més alçada. Fa 54 metres i 55 centímetres, té més de cent anys i, per sorpresa dels investigadors, no és ni a cap bosc ni a cap muntanya, sinó al bell mig de la ciutat de Girona: és un plàtan del Parc de la Devesa.

Ho han constatat en un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), centrat a desenvolupar un nou mètode de càlcul d'alçades de vegetació, edificis i altres objectes del territori.
"Si en començar l'estudi m'haguessis dit que l'arbre més alt ens sortiria aquí, no se m'hauria acudit", explica Xavier Pons, autor principal de la investigació. Afegeix, però, que "quan ho penses una mica més i ho analitzes, doncs en realitat encaixa".
Per fer-nos una idea, la capçada d'aquest plàtan arribaria al campanar de la catedral de Girona i podria tocar la campana Beneta, que marca les hores.

Plantat el segle XIX i bon estat de salut
Entre les raons que assenyala aquest catedràtic en Geografia, destaca que bona part d'aquests emblemàtics plàtans han tingut "una vida molt plàcida", amb molta profunditat de terra per a les arrels i fertilitat del sòl, amb abundància d'aigua, ja que es troba a prop de la confluència dels rius Onyar i Ter.
A més, a diferència dels boscos i zones forestals, el parc urbà de la Devesa no s'ha vist exposat ni a incendis ni a les gèlides temperatures del Pirineu.

La proximitat de la Devesa al riu Onyar i Ter fa que tingui un sòl fèrtil pels plàtans. (Clàudia Sacrest)

El plàtan en qüestió, però, sí que ha hagut de suportar algunes bretolades, com ara els talls que li han fet a l'escorça per gravar-hi noms i inicials.
Es tracta d'una pràctica que també han patit altres exemplars d'alçades i característiques similars del seu voltant, a la plaça de les Botxes.

L'arbre està amb molt bon estat, només amb alguns talls de les inscripcions fetes a l'escorça (Clàudia Sacrest)

Més enllà dels danys superficials al tronc, des de l'Ajuntament de Girona destaquen el seu bon estat de salut i els del seu entorn, a diferència d'alguns exemplars d'altres llocs que s'han hagut de talar per risc de caiguda.
Per identificar-lo entre els més de 2.500 plàtans, hi col·locaran una placa informativa.
"És un parc que està sa, que el manteniment és adequat, tot i que evidentment el risc mai serà zero, ni aquí ni enlloc", explica el regidor d'Acció Climàtica Sergi Cot.

Ens congratulem que puguem tenir aquest arbre en perfectes condicions en aquest lloc

El fet d'estar junts els ha ajudat a ser resilients a fenòmens meteorològics i també a impulsar-se cap amunt: "Són arbres que han anat creixent primer de manera horitzontal durant uns anys, des que es van plantar a finals del segle XIX. I a partir de mitjans del segle passat, hi ha un punt on aquests arbres comencen a créixer verticalment buscant el Sol".
Pel que fa a la preservació, un dels punts clau segons Cot és que no se'ls ha tocat ni se'ls han fet podes. En canvi, sí que s'han bolcat en el tractament per esponjar el sòl i fer-lo menys compacte.

L'arbre més alt envoltat d'exemplars similars a la Plaça de les Botxes (Clàudia Sacrest)

Calculat amb un làser des d'una avioneta

Més enllà de l'anècdota d'esbrinar l'arbre més alt, el que buscaven els investigadors era desenvolupar un mètode de càlcul d'alçades precís de tot Catalunya i reproduir-ho en un mapa.
No han agafat cap cinta mètrica, sinó que s'ha fet des de l'aire. Des del 2008, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya sobrevola el territori cada cinc anys amb una avioneta i recull les dades amb l'ajuda d'un làser. Així, se'n poden veure els canvis i l'evolució.
"Aquests sensors làsers són sensors actius, és a dir, que emeten un pols de llum i en funció del temps que triga a tornar, amb el càlcul de l'usat de la llum, l'espai i el temps, se sap exactament a quina distància està", explica Pons.

Tenim molt poc error en la dada de l'alçària d'un arbre, d'una casa o d'un matoll.

Això permet recollir molts polsos làser d'un tros molt petit de territori, tants com 60 cada 2 metres quadrats. "Realment es pot fer una reconstrucció tridimensional", apunta el primer autor de l'estudi.
Ara bé, les dades s'han d'analitzar i polir amb cura per descartar interferències, com ara un ocell que estigui volant entremig.
Val a dir que l'estudi s'ha fet amb les dades del 2021, perquè les últimes recollides l'any passat encara s'estan processant.
Per tant, no es descarta que, des de llavors, l'arbre que ostenta el rècord d'altura encara hagi pogut sumar alguns centímetres més, encara que la velocitat de creixement en aquests casos ja és més ralentida.

Eina útil per a la prevenció i l'extinció d'incendis

Miquel Ninyerola treballant amb el mapa digitalitzat d'alçades que ha desenvolupat l'estudi (Erik van Hooft)

La tecnologia desenvolupada pels investigadors de la UAB i el CREAF té múltiples aplicacions i obre la porta a aprofundir el coneixement que tenim sobre les masses forestals i l'estructura dels hàbitats naturals.
Això és el que destaca un dels altres autors de l'estudi, Miquel Ninyerola, professor de Biologia a la UAB: "Una cosa que és clara és que estem molt a prop de poder calcular volums de biomassa, perquè tens amb molt detall la distribució, per exemple, d'un bosc. Si ens imaginem un bosc, saps molt bé l'alçada, saps molt bé la densitat d'arbres."
En aquest sentit, pot ser clau per als plans de gestió de massa forestal, de cara a la prevenció d'incendis i, fins i tot, pels mateixos Bombers quan el foc ja està en marxa i n'han d'abordar l'extinció. 

Clàudia Sacrest Martos. Periodista de 3CatInfo
· Article de 3cat.Info del 24 abril 2026

· Més informació :
· CREAF
· El País 

El meu avi, l’Isidre Castanyer Prat, a la Devesa de Girona fa uns cent anys