Contaminació genètica: la impossible coexistència

Espanya: Declaració de les Jornades “Contaminació genètica: la impossible coexistència”

DECLARACIÓ DE LES JORNANES “CONTAMINACIÓ GENÈTICA: LA IMPOSSIBLE COEXISTÈNCIA” PARAL·LELES A LA 3ª CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE COEXISTÈNCIA D’OMGs ORGANITZADES PER LA COMISSIÓ EUROPEA

Sevilla, 22 de Novembre de 2007.

Les organitzacions sotasignades denunciam la presència d’organismes modificats genèticament a l’alimentació en contra de la ciutadania i sense etiquetat, denunciam també els casos de contaminació de cultius, l’absència de mecanismes legals de protecció de la ciutadania i la responsabilitat de la Comissió Europea amb una actuació contrària a la transparència, la democràcia i el principi de precaució.

Els casos de contaminació que ja s’estan produint i han estat denunciats a Europa i a l’estat espanyol (Aragó, Catalunya i Albacete) s’uneixen a la creixent presència de transgènics a l’alimentació del bestiar i als productes d’origen animal. La Conferència Internacional organitzada per la Comissió Europea, ja des del seu títol, obvia la realitat de la contaminació, renuncia a explicar a la ciutadania els riscs dels transgènics i amaga l’oposició ciutadana.

L’Estat espanyol és l’únic a la Unió Europea que permet el cultiu d’orgnismes modificats genèticament (OMG). A la majoria de la resta dels estats membres de la Unió Europea existeixen moratòries (com la declarada recentment a França, a més d’Àustria, Hongria, Polònia i Grècia) o estan a l’agenda política (és el cas d’Alemanya, Romania, Itàlia, Bulgària i Irlanda). Tan mateix, els aliments transgènics continuen entrant a través d’importacions massives d’Argentina, Brasil i Estats Units per a l’alimentació del bestiar local.

La Comissió Europea manté una actitud favorable als transgènics i ha autoritzat l’entrada a Europa de varietats manipulades genèticament en contra de la majoria d’estats i de la ciutadania, exercint un abús de poder emparat en un procediment d’aprovació d’OMG que és antidemocràtic i que denunciam per la seva parcialitat i manca de transparència. Clarament la Comissió Europea és més receptiva a les pressions de les multinacionals agrobiotecnològiques que a l’opinió pública ciutadana en defensa de la seguretat alimentària.

Denunciam a la vegada, la insuficiència dels mecanismes legals actuals vigents a Europa. La regulació europea sobre etiquetat és summament tramposa en no exigir l’etiquetat de la carn i productes d’origen animal (llet, ous, formatges, etc.) que provenen d’animals que han estat alimentats amb pinsos i grans transgènics limitant el dret de la ciutadania a triar una alimentació lliure de transgènics. El recent i nou Reglament d’Agricultura Ecològica admet una contaminació del 0’9% d’OMG, donant llum verda a aquests cultius, minant la confiança en aquests aliments i generalitzant la indefensió de la ciutadania. Finalment, no existeix un desenvolupament legislatiu suficientment explícit i ampla que garanteixi el dret dels territoris a estar protegits de la contaminació genètica i les importacions de transgènics i declarar-se lliures de transgènics quan la seva ciutadania així ho ha expressat.

Tan mateix, els motius per oposar-se als cultius transgènics són nombrosos. La pròpia Comissió Europea reconeix que la manipulació genètica és una tecnologia amb un nivell elevat d’imprecisió i que no existeixen coneixements científics que puguin predir les conseqüències de la manipulació genètica i especialment de l’alliberament d’OMG al medi ambient que és incontrolable. Les fortes incerteses i, per tant, els riscs d’aquesta tecnologia requereixen l’aplicació del principi de precaució que ens suggereix rebutjar els transgènics a l’alimentació.

Els suposats “beneficis” resultaren falsos. S’ha demostrat que en el millor dels casos els rendiments dels cultius transgènics són similars a les varietats no modificades, en promig no hi ha reducció de l’ús de productes químics en l’agricultura sinó en general un increment, no han aportat millores a la qualitat dels aliments i no contribueixen a alleugerir la pobresa i la fam. Unes llavors més cares i propietat patentada d’un reduït nombre de multinacionals destinades al monocultius d’exportació de gra per el bestiar difícilment pot ser d’utilitat a les persones que pateixen fam i als homes i dones dedicats a l’agricultura amb escassos recursos.

Tan mateix, els impactes negatius sobre el medi ambient comencen a documentar-se, malgrat les dificultats existents per a desenvolupar investigació independent a aquest camp. La contaminació d’espècies silvestres emparentades, la reducció de la biodiversitat, la contaminació química del sòl i aqüífers i l’aparició de noves resistències a adventícies i insectes estan demostrades.

Els cultius modificats genèticament són essencialment un negoci més de les multinacionals agroquímiques i biotecnològiques que aprofundeixen el model d’agricultura industrialitzada en el context de la globalització agroalimentària actual. Especialment greu és la tecnologia genètica per a produir llavors suïcides, conegudes com a “terminator”, que són presentades com a solució a la contaminació genètica i que obliguen als/les agricultors a comprar cada anys llavors augmentant la seva dependència a la industria llavorera.

Es tracta d’unes llavors cares, un bé públic privatitzat, amb elevats riscs que s’estan implantant als grans monocultius de soja, blat de les Índies i cotó, en combinació amb pràctiques com la sembra directa i el treball de camp que impliquen una reducció de la mà d’obra i l’ús massiu d’herbicides als que són tolerants aquestes llavors. Les grans propietats agrícoles obtenen així reduccions de costos basats en la destrucció ecològica i la sobreexplotació de la ma d’obra arriscant la seguretat alimentària de la ciutadania.

Es tracta a més d’uns cultius innecessaris, cosa que fa més absurda i irracional la seva utilització ja que existeixen alternatives viables i segures. La producció agrària amb mètodes ecològics i respectuosos amb el medi ambient, utilitzant varietats locals i orientades a mercats propers, té una major capacitat de generar feina a la vegada que garanteix una alimentació segura i respectuosa amb el medi ambient.

La producció i el consum industrial d’aliments estan contribuint de forma significativa a l’escalfament global i a la destrucció de comunitats rurals. L’agricultura sostenible a petita escala i el consum local d’aliments pot frenar el canvi climàtic i alimentar als més de 850 milions de persones que pateixen fam. L’agricultura ecològica i local contribueix a més a refredar la terra usant pràctiques agrícoles que redueixen les emissions de CO2 i l’ús d’energia per part dels agricultors i que frenin la desforestació massiva per l’avançament de la frontera agrícola que és una de les principals causes de l’escalfament global. Només una alimentació lliure de transgènics pot construir un món rural viu i defensar el dret a la sobirania alimentaria.

* En el darrer Consell de Ministres l’executiu comunitari va demanar oficialment a Àustria que aixequés la prohibició d’importar blat de les Índies transgènic. Només 4 països donaren suport a aquesta iniciativa, 14 votaren en contra i 9 s’abstingueren. El sistema de vots ponderats fa que Àustria obtingui només la majoria absoluta però no la qualificada, per tant serà la Comissió Europea, en contra de la majoria dels estats i la ciutadania, qui imposi a Àustria renunciar als seu dret en defensa d’una alimentació sana i segura.

Els estudis científics sobre els que es basa l’avaluació prèvia a l’autorització són realitzats per les pròpies empreses sense que sigui possible en molts casos verificar les dades i resultats de forma independent. A més l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària que emet recomanacions per a les noves autoritzacions ha estat objecte en els darrers mesos de dures recriminacions per part d’Estats Membres per manca de transparència i per ignorar les recomanacions d’aquests.

En torno al 85% de los cultivos transgénicos corresponden a soja y maíz cuyo destino principal es la alimentación del ganado.

Organitzacions:

- Red de Semillas.
Coordinador@s. Juanma González/María Carrascosa
Tfno 1. +34 618676116 / +34 650102339
Tfno 2. +34 954475087

- Ecologistas en Acción.
Tom Kuchartz. Tlfno:619949053
Responsable Transgénico y Agricultura

- Cooperativa de Consumidores y Productores Ecológicos "La Ortiga"
Alejandro Brome Gener, tel: 667 31 96 33

- Campaña contra los transgénicos - Greenpeace
Tel +34 91 444 14 00 - /Juan-Felipe Carrasco Alix/

- Federación Andaluza de Consumidores y Productores Ecológicos "FACPE"
Alejandro Brome Gener, tel: 667 31 96 33

- Grupo de Soberanía Alimentaria y Género
Francisco Rodríguez López, tel: 627 94 70 80

- Sindicato Obrero del Campo (SOC)
María García Jurado. 629620479

- Veterinarios sin Fronteras.
Rafael García Borreguero, 617 67 24 93

- Cooperativa Agroecológica "Huerta La Acequia"
Leticia Toledo. 619978733

- Amigos de la Tierra.
David Sánchez Carpio
Responsable del Área de Agricultura y Alimentación.
616206942 / 91 306 99 21

- El Ecolocal
Mª Teresa Toledano Cuellar
658766470

- Herriarte.
Cecilia. Tlfno: 666884928

- SAT.
- COAG.
- Cooperativa Pueblos Blancos.