Una llepolia de Paris

Les taronges de Daudet (1866)

Publica Alphonse Daudet les seves «Cartes des del meu molí», on evoca la seva infantesa a Provença. uns textos que amb una doble influència, el realisme i el naturalisme d'aquella època, tot superant la tristor d'un romanticisme encara militant en molts altres autors, edulcorava els seus relats, sempre mogut per una delicada sensibilitat i un equlibrat domini de la fantasia. A un dels contes o relats continguts en el llibre ens evoca les taronges que tant li agradaven i com Frederic Mistral no oblida les de Sóller.

Sempre he pensat que la ciutat de Sóller hauria de tenir un record oficial, en forma de carrer, làpida o qualsevol altre petit monument-homenatge a aquests dos grans escriptors de França i de la Provença que en els seus escrits, encara que fos un poc de passada, lloaren les nostres taronges.

Escrivia: «Les taronges, a París, tenen l'aspecte mústic de la fruita caiguda i recollida del terra sota l'arbre. Quan hom les veu en ple hivern plujós i fred, amb la seva escorça de color viu i el seu perfum penetrant, es diria, amb la seva aparença exòtica, que tenen quelcom d'esperit bohemi. Els capvespres dels dies de boira, amuntegades sobre els carretons ambulants que voregen tristament les voravies, sota el feble resplandir d'un fanalet roig, un pregó monòton i baixet acompanya les pobres taronges, perdut dins el soroll del tràfec rodat. Per a les tres quartes parts dels parisencs, aquesta fruita, recollida en un país llunyà, vulgar en la seva forma, és una llepolia de confiteria. El sedós paper que l'envolta i les festes on figura contribueixen a augmentar aquesta impressió...».

Alphonse Daudet (Nîmes, 1840-París, 1897), va veure com els seus pares queien dins la ruïna econòmica i així, als 17 anys, va haver d'abandonar els estudis i traslladar-se a París en companyia del seu germà Ernest. Varen viure dins aquella bohèmia de la gran ciutat fins que aconseguiren posar-se al servei del Duc de Morny, que era el director del diari Le Figaro...

«Hom oblida, quasi, que per a produir taronges són necessaris tarongers, doncs mentre aquesta fruita ens arriba directament del Migdia, embalada en caixes, l'arbre podat, transformat, desfressat, des de l'hivernacle tebi on passa l'hivern, només apareix fugaçment, a cel obert en els jardins públics. Per conèixer de veritat les taronges els han d'haver contemplat en el país de procedència: A València, a les Illes Balears, a Sardenya, a Còrsega, a Algèria, amb poques paraules, dins l'atmosfera temperada de la Mediterrània...».

Les nostres taronges. Com deia Daudet, una llepolia en els països septentrionals.

MIQUEL FERRÀ I MARTORELL

Diari de Balears, 25 de març de 2006

· Article publicat a Diari de Balears el 25.03.2006