Arbres homes
La solitud era eterna
i el silenci inacabable.
Em vaig aturar com un arbre
i vaig sentir parlar als arbres.
La solitud era eterna
i el silenci inacabable.
Em vaig aturar com un arbre
i vaig sentir parlar als arbres.
Árboles hombres
La soledad era eterna
y el silencio inacabable.
Me detuve como un árbol
y oí hablar a los árboles.
La soledad era eterna
y el silencio inacabable.
Me detuve como un árbol
y oí hablar a los árboles.
Juan Ramón Jiménez
~
~
Entrades
2 comentaris:
Us asseguro que no només el poeta els hi va sentir. He conegut gent que m'ha ensenyat a parlar-los-hi, potser no en veu alta, sino amb la intenció, i us asseguro, pot funcionar. Ho practico amb plantes i animals, i la comunicació existeix. Subtil si vols, hi ha dies que estàs més sensible, hi ha dies que funciona millor que d'altres. Però no us penseu, hi ha estudis científics o pseudocientífics que asseguren que les plantes viuen millor si els hi parles. Els poetes són molt savis, només cal escoltar les seves ensenyances.
Estas loka
Publica un comentari a l'entrada