dilluns, 10 d’octubre del 2005

Versos i cançons d’arbres

Joglars i trobadors, poetes i escriptors, rapsodes, cantaires, cantadors, cantants, .. de sempre que han glosat els arbres, les arbredes, els boscos. Ens agraden, delecten, commouen, alegren, aquests versos, aquestes poesies i cançons, per això els anem posant i compartint. En aquesta pàgina anirem indexant, amb el seu corresponent vincle, els poemes i cançons que anem posant a “Amics arbres · Arbres amics”.

Index de poesies i cançons :
~
Acàcia :
· Flora universal, de Valentí Puig.
· L’acàcia de tres punxes de Ca l’Auladell, de Franc Guinart i Palet.

Àlber :
· Demà serà una cançó, de Vicent Andrés Estellés.
· Postal, de Vicent Andrés Estellés.
· Tan lluny de mi, de Josep-Sebastià Pons.
· Dessota dels àlbers, de Feliu Ventura.
· Ciutat, de Dolors Miquel.
· Coll d'Estenalles, de Miquel Desclot.
· Dring, de Emili Rodríguez-Bernabeu.
· Esquinçat àlber, de Joan-Ignasi Elias i Cruz.
· Ombres, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Marxa vespral, de August Stramm.
· L'esgambi de la mort sento com minva, Maria Mercè Marçal i Serra.

· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.
· Si de noiet delia l’hora malva, de J.V. Foix.

Albercoquer :
· Les acaballes de Catul. IX, de Vicent Andrés Estellés.
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· Els albercocs i les petites collidores, de Josep Carner.
· Improvisant sota un albercoquer, de Ibn Aixa.
· Els albercocs no maduren, de Miquel Bauçà.
· A la vora del camí, de Josep Munteis Bracons.
· Les flors de l'aubercoquer, de Guerau de Liost.
· Maturus fructus, de Carles Bellsolà.
· Un enamorat entristit per una insensible, de Su Shi.
· Cançó de l'albercoquer, Cançó popular Valenciana.


Alzina :
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· Vegetant, de Guerau de Liost.
· Ramat, de Joan Vinyoli.
· Me deman si, per ventura, de Bernat Nadal.
· Lluna de gener, de Marià Manent.
· A sota l´alzina, de Jaume Sisa.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Sense amada i sense amic, de Joaquim Folguera.
· Ha nevat, de Isabel Barriel.
· L'Alzina, de Guerau de Liost.

· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Despertar, de Lluís Calvo.
· Esporles, de Maria Antònia Salvà.
· Tot ve per mar, de fosc, a les alzines, de Perejaume.
· Diumenge assolellat, de Jaume Galmés.
· L'alzinar i el pollanc, de Josep Carner.
· Petit poema de Tardor, de Franc Guinart i Palet.

Alzina surera:
· L'alzina surera, de Isabel Barriel.
· Heu vist l’alzina?
· Quin arbre som....., de Elvira Begudà Sagué.
· Pròsper, de Joan Vinyoli.
· Cremen les paraules, XVII, de Lluís Maicas.
· Cançó de l'atzar, de Quico Pi de la Serra.
· A sota la bandera…, de Joan Iglesis.
· Encís, de Joan Tocabens i Rigat

Ametller :
· Temps de metles, de Maria Antònia Salvà.
· Mon Ametller, de Josep Gibernau i Clos.
· Ametller florit, de Josep Gibernau i Clos.
· Flor d’Ametller, de Josep Gibernau i Clos.
· L'ametller florit, de Joan Maragall i Gorina.
· Fora bufa el vent, de Jesús M. Tibau Tarragó.
· Febrer, de Màrius Torres.
· Boscos de Vallvidrera, de Joan Maragall.
· Els ametllers del Joan, de Jordi Muntané.
· Història d'una jovençana que es transformà en un arbre, de Gabriel Janer Manila.
 
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Araucària :
· El crepuscle encén estels, de Miquel Bauçà.

Aranjer :
· Brases, de Ramon Guillem.
· Com si la pàgina de les esqueles portés, de Emili Sánchez-Rubio.

Arboç / arbocer :
· Cireretes d'arboç, de Muntsa Prat.
· Bec glops de vent de pi, de Josep Mèlich i Garcia.
· Cirerer d'arboç, de Carme Rosanas Martí.
· Reconeixença, de Jordi Vintró.
· Tombat vora el safareig, de Guillem Cabrer i Borràs.
· Vinya perduda, de Simona Gay.
· Diari de demà, de Manel Lucio.
· Ones de la mar, de Joan Roca.
· Cibernauta Joan, de Joan Miquel Oliver.

Arbre/s :
· Els boscos del pensament, de Maria del Mar Bonet.
· Tinc un arbre amic
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· L'Arbre Vell, de Marc Granell.
· Arbre, de Lionel G. Fogarty.
· Incendi, de Francesc Rodrigo.
· El Paradís, de Ibn Khafaja d'Alzira.
· L’Arbre Sagrat, d'Emili Guanyabens.
· Un arbre us diu, Cançó infantil.
· Quan mori l'últim arbre, de Hugo Covaro.
· XIII (Bruixa de dol, de Maria-Mercé Marçal.
· Fredes, de Alfons Navarret i Xapa.
· Arbre nu, de Buk.
· Convit, de Josep Gibernau i Clos.
· Desolació, de Joan Alcover.
· L’arbre (Viatger escolta), de Rabindranath Tagore.
· Udazken koloretan, de Benito Lertxundi.
· A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Arbres homes , de Juan Ramón Jiménez.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· Areia Escrita, de Ponç Pons.
· L'Abret Florit, de Francesc Pujols i Morgades.
· El que diuen els arbres, de Feliu Ventura.
· Arbre de la vida, de Lila Downs i Paul Cohen.
· El Distret, de Gabriel Ferrater i Soler.
· Verd+Blau, de Franc Guinart.
· Ve el temps, de Lionel G. Fogarty.
· El museu dels arbres morts, cançó de Sangtraït.
· L'Arbre de la Pau, de Ton Dalmau.
· Per què anar sempre cap a l’aigua?, de Jean Joubert.
· Les festes de l’arbre, de Àngel Daban.
· Arbres postissos de plàstic 'Fake plastic trees', de Radiohead.
· Traient el foc a llum, de Joan Brossa.
· Mare terra, de Joan Brossa.
· Final!, de Joan Brossa.
· Soc, de Anna Brasó i Rius.
· Arbres daurats, de Assumpció Forcada.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.
· arbrar-se, de Anna Hernández Turné.
· L'arbre nu, de Francesc Puigcarbó Reixach.
· Tardor dragoniana, de Joan Ubach (Espock).
· Jabberwocky. Barboterum, de Lewis Carroll.
· Serra de Mariola, de Agustí Campos.
· Serra de Mariola, Cançó popular valenciana, adaptació de Paco Muñoz.
· La pregària d’un pregadéu, de Màrius Torres.
· Un arbre, de Màrius Torres.
· Que els arbres tapin les cases, de Pep Mita.
· bosc en silenci, de Buk.
· Els arbres, de Jacques Prévert.
· Arbres d'hivern, de Sylvia Plath.
· Vent i arbres a Donyana, de Josepa Ribera Vallès.
· Amics Arbres, de Jordi Muntané.
· A cuit i amagar, de Oriol Prat.
· Torna Nadal, de Miquel Martí i Pol.
· Fi de tardor, de Joan Vinyoli
· L'arbre de Nadal, de Tomàs Garcés.
· Cançó de Nadal, de Josep Carner.
· Christmas, de Pere Quart.
· Dolça, benigna pau, de Miquel Ferrà.
· L’or fals dels arbres de Nadal, de Óssip Emilevitx Mandelstam.
· L'arbre de l'Esperança, de Josep Carner.
· Vegetació, de Jordi Pere Cerdà.

· Sé que tens secrets, de Jordi Pere Cerdà.
· Tindríem una casa, de Jordi Pere Cerdà.
· Ara que l'hivern..., de Jordi Pere Cerdà.

· Hivern, de Miquel Martí i Pol.
· En aquest Nadal, lliçó d’un vell profeta, de Salvador Espriu.
· Arbre, de Vicent Alonso.

· Nova balada del Cap de Creus, de J.V. Foix.
· Vaig arribar en aquell poble, tothom me saludava ..., de J.V. Foix.
· Les xifres, de J.V. Foix.
· Des del silenci d’un avís, de Franc Guinart.
· Un petit miracle abans de Nadal, de Franc Guinart.
· Árbol, de Mercedes Delclós.
· Fulles, de Margarida Bernús.
· Els nostres amics, de Alexandra Farbiarz Mas.

Arbre de Judea / arbre de l'amor :
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.


Arbre d'encens / Olíban :
· Només l'amor pot ofrenar l'encens, de Eduard Sanahuja.
· Els reis, de Joan Maragall.
· Els presents, de Carles Fages de Climent.
· Correspondències, de Charles Baudelaire.
· Enyorança de la pàtria, de Joan Sales.
· Julieta, de Ferran Casas-Mercadé.
· Ritu, de Vicenç Altaió.
· Poema de mitja nit. Blasme del temps, de Ramon Garriga i Boixader.
· Càntic dels càntics (fragment), de Salomó.

Auró :
· Jove auró d'Agde, de Carles Lapont.
· A un auró, de Josep Carner.
· Els meus, de Francesc Parcerisas.
· Sorpresa d'abril, de Melcion Mateu i Adrover.
· Confessions d’un vividor, de Serguei Aleksàndrovitx Iessenin.
· De nit el meu cor, de Georg Trakl.
· Canal de Santa Agnès, de Miquel Desclot.
· Ego Sum, de Núria Esponellà.
· Vesprada, de Ewa Lipska.

Avellaner :
· Quan la muntanya canta..., de Jordi Pere Cerdà. 
· Absent, de Antoni Fornes Gomiz. 
· A Mitjan Setembre, de Marià Manent.
· Avellaners, de Pere Rovira i Planas.
· El camí que grogueja amunt i avall, de Lluís Solà i Sala.
· L’avellaner, de Marina Antúnez.
· Alquímia del verb, de Arthur Rimbaud.
· IX, de Lena Paüls i Obré.
· L'antiga grandesa, de William Butler Yeats.
· Cavallet de serp, de Guillem d’Efak.
· Petit concert, de Georg Trakl.
· No trenqueu avellanes amb les dents, de Xavier Amorós.


Avet :
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· L’arbre de Nadal, de Gianni Rodari.
· El gran amic, de Franc Guinart.
· Els arbres com a catedrals, de Guerau de Liost.
· Avets i faigs, de Guerau de Liost.
· Cant de les Agudes, de Perejaume.
· L'avet vell, de Antoni Navarro i Grauger.
· A la meva filla Maria quan tenia un any en temps de guerra, de Marià Manent.
· Migdia alpí, de Giosuè Carducci.
· Panoramica, de Perejaume.
· La nit, de Georg Trakl.
· Una tela a quatre paisatges, de Ivette Nadal.
· Verd + Blau, de Franc Guinart.
· L’arbre dels meus veïns, de Franc Guinart.

Baladre :
· Flors de baladre, de Isidor Marí.

Bananer / Plataner :
· Sonets a Orfeu. Primera part. XIII, de Rainer M. Rilke.
· Bon profit!. Arròs blanc, de Miquel Martí i Pol.


Baobab :
· B A O B A B, de Pere de can Nyanya.
· Tant tu com jo el nom i no l'arbre, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Vol de nit, de Montserrat Carol.
· La revolució permanent del llenguatge de la poesia amorosa. als trotskistes cansats, de Marko Pogačar.
· Permanentna revolucija jezika ljubavne poezije. umornim trockistima, de Marko Pogačar.
· La nit Interior, de Emili Sánchez-Rubio.
· La vaga del vell pollastre, de Andreu Galan Martí.
· Mossegades blanques en glaç sagnant, de Marta Coll.
· Els arbres de l'amor, de Enric Bisbe Gil.
· Serengueti mare, de "Quetzcoatl".
· De árbol a árbol / D’arbre a arbre, de Mario Benedetti.

Bedoll :
· Andorra a l'octubre, de Marià Manent.
· De lluny estant, de Josep Carner.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Estiu, de Attila József.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Els prats, de Aquilino Iglesia Alvariño.
· El bedoll, de Núria Ribot.

Bosc i muntanya :
· Els boscos del pensament, de Maria del Mar Bonet .
· Boscades, de Namaga.
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· El bosc damnat a mort, de Llorenç Riber.
· A Mallorca, durant la guerra civil, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Cor Arcaic 'Aintzinako Bihotz', de Bernardo Atxaga i Mikel Laboa.
· Mendi-gaña [Cim de muntanya], de Lizardi i J.Goia-Aribe.
· La pineda, d'Apel·les Mestres.
· Cançó de la lluna, de Vicent Andrés Estellés.
· Jabberwocky. Barboterum, de Lewis Carroll.
· Serra de Mariola, de Agustí Campos.
· Serra de Mariola, Cançó popular valenciana, adaptació de Paco Muñoz.
· Bosc, de Màrius Torres.
· bosc en silenci, de Buk.
· Els arbres, de Jacques Prévert.
· Boscos de Vallvidrera, de Joan Maragall.
· Onze de setembre, de David Jou i Mirabent.

· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Rutes, de Jordi Pere Cerdà.
· Flora universal, de Valentí Puig.
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Bruc :
· Tot m'enquimera i tot em dona goig, de Miquel Martí i Pol.
· Camins, de Marià Manent.
· Cançó de l’oblit, de Tomàs Garcés i Miravet.
· L'abella, de Maria Antònia Salvà.
· Cançó del capvespre, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Terra, de Bernat Artola.
· Filius insulae, de Ponç Pons.
· Terra de l'Aspre on gira escoladís, de Josep-Sebastià Pons.
· Quarterades de roca, de Robert Graves.

Cafè : 

· El Cafetal, de Pere Bessó.
· Un vell, de Konstadinos Kavafis.
· Érem sols. I vivíem, de Carles Rebassa.
· El cafè, de Cugat Robert Vil•lajoana.
· A la Claror de la Terra, de Jacques Prévert.
· Dama d'anit, no voldria enutjar-vos, de Vicent Andrés Estellés.
· Non si male nunc, de Sònia Moll.
· La insistència en la revolta, de Fidel Picó.
· A Rússia, de Joan Miquel Oliver.
· Setanta matins, Cançó del grup Élena.

Castanyer :
· Novembre , de Miquel Martí i Pol.
· Estats del Temps, de Thomas Hardy.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Lo Retorn, de Dolors Monserdà i Vidal.
· Tarda de tardor, de Francesc Català.
· Bellesa al plat..., de Olga Xirinacs.
· Entre cometes, finestra interior de l'habitacle, de Franc Guinart i Palet.

Cedre :
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Deixa que els mots s’escorrin, de Borís Pasternak.
· Un rossinyol als cedres, de Ricard Permanyer i Luocart.
· Die zauberflöte, de Joan Vinyoli.
· Tardor a Viladrau, de Marià Manent i Cisa.
· 10, de Elizabeth Barrett Browning.
· Nocturn per a acordió, de Joan Salvat-Papasseit.

Cirerer :
· Dins cada branca, de Fujiwara No Hirosugu.
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.
· Lo de fuera, de Extremoduro.
· El Cirerer, Haiku de Llenguacat.
· Sota un cirerer florit, de Joan Manuel Serrat.
· Haiku, de Marisa Olivera.
· Esgarrifança, de Jordi Muntané.
· Cireres, de Josep Gibernau i Clos.
· Oanami 2011, de Iberia Soler.
· Cirerer, de Mercè Bastida.
· Hanami, de Marisa Olivera.
· Camps màgics, de Trini Casas.
· El niu del cirerer, de Rossend Sellarés.
· Amics dels Cirerers, de Pau Vallvé.
· El temps de les cireres, de Jean-Baptiste Clément.

· Hanami a Masquefa, de Esperança Castell Rodríguez.
· Interioritat, de Esperança Castell Rodríguez.
· Amb giragonses alegres, de Franc Guinart i Palet.
· Confitura de cirera, de Jordi Muntaner.
· Sakura i Haikus, de Marisa Olivera.
· Floreixen els Haikus, de Trinidad Casas.
· Ja cau la pluja, de Ōtomo no Kuronushi.
· Ah, com encalça
· No ens queixaríem, de Murasaki.
· Transformacions, de Esperança Castell.
· Cirerer, de Santōka Taneda.
· Cirerer del meu jardí, de Franc Guinart i Palet.
· Cirerer, de Tōyōjō Matsune.
· He vingut a veure florir els cirerers, de Buson.
· Al peu de l’arbre, de Matsuo Bashô.
· Quantes emocions, de Matsuo Bashô.
· Devessall de llàgrimes.
· Flors de cirerer, de Glòria Judal.
· Murmuri d’abelles, de Marisa Olivera.
· Flor de cirerer.
· Suau és el març, de Salvatore Vinyatti.
· Tallar una part, de Blanca Wappenhans i Battestini.
· Flor de cirerer, de Mercè Bagaria.

Codonyer :
· Els Codonys Tardorals, de Josep Carner.
· A Mitjan Setembre, de Marià Manent.
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.
· A la primavera, els codonyers, de Íbic.
· Cançonetes i dites del codony i el codonyer, populars.

Eucaliptus :
· Com un bosc d'eucaliptus, de Capdelin.
· Eucaliptus, de Vinyet Panyella.
· Salvació / Σωτηρία, de Maria Poliduri / Μαρία Πολυδούρη.
· L'eucaliptus de Quarto dei Mille, de Josep Carner.
· El botxí interior, de Pere Quart.
· L’eucaliptus, de Isidor Macabich i Llobet.
· Recordant la iaia Remei, de Albert Guiu Bagés.
· Primavera, de Gemma Gorga.
· La casa, de Ix!.
· Vaig escriure el teu silenci, de Eva Pellicer.
· Cançó protesta, de Guillem Troté Daroca.
· Inventari de Montjuïc, de Marcel Riera i Bou.

Faig :
· Sota el faig, de Josep Carner.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· Cançó de la lluna, de Vicent Andrés Estellés.
 

· Absent, de Antoni Fornes Gomiz. 
· Els arbres com a catedrals, de Guerau de Liost.
· Avets i faigs, de Guerau de Liost.
· Baixava de Coll Formic al Brull, i en ésser ..., de J.V. Foix.
· La fageda d'en Jordà, de Joan Maragall.
· Fageda despullada, de Joan Fort i Olivella.
· La Fageda, de Joan Teixidor Comes.
· Mirar el món, de Kirmen Uribe.
· La fageda, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Cançó de la natura adversa, de Josep Junyent.
· La fageda, de Carles Duarte i Montserrat.

· Faig amic, de Franc Guinart i Palet.
· Avenço pel llarg corriol ascendent, de Franc Guinart.

Festuc / Pistatxo :
· Paraules embolicades, Embarbussament de Bibliopoemes.
· Wa yeah!, de Joan Miquel Oliver. Cançó del grup ‘Antònia Font’.

Figuera :
· La Figuera, de Josep Carner.
· Figuera, de Clementina Arderiu.
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· A dalt d’una figuera, Popular de Mallorca.
· Davall una figuera, de Pons Ponç.
· Oda en blau de Formentera, de Josep Marí.
· Sensació d’Eivissa, de Marià Villangómez.
· Estiu, de Jaume Pomar.
· Una figa per ser bona, popular de Formentera.
· Si vens an es figueral, popular de Mallorca.
· Sa figuera verda, de Ponç Pons.
· Cançonetes de la figuera i la figa, populars.
· Festa del Sequer, de Mateu Xurí.
 

· Art per infracció, de Blai Bonet. 
· Camí, de Isabel Barriel. 
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Adéu, rius, adéu, fonts, de Rosalía de Castro.


Figuera de moro :
· L’eternitat de la Figuera de Moro, de Mahmud Darwix.

Fleix / Freixe :
· Cobles per anar de ronda, de Gabriel Aresti.
· A l’est, de Georg Trakl.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.

· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Aquest freixe de fulla gran, de Joan Mercader i Sunyer.
· Paisatge de ventall, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Bell s'aixeca el pi en els vergers, el freixe en les selves, de Virgili.
· Tons neutres, de Thomas Hardy.
· Ítaca, de Llorenç Andreu i Barrachina.
· Retorn, de M. Rosa Font i Massot.


Fruiters :
· Des d’un silenci trist, de Francesc Guinart i Palet.

Fulles :
· Fulles Seques, de Mercé Roca i Masgrau.
· Udazken koloretan, de Benito Lertxundi.
· Fulles que retornen, de Arakida Moritake.
· Les fulles seques, de Àngel Guimerà.
· Tardor dragoniana, de Joan Ubach (Espock).
· Les fulles mortes, de Jacques Prévert.
· Fulles, de Margarida Bernús.

Garrofer :
· Cant a la garrofera, de Francesc Almela i Vives.
· Els estats de connivència, de Miquel Bauçà.
· El noble joc, de Miquel Bauçà.
· Dites i cançons, Populars de Mallorca.
· Xacarrere uo!, de Paco Lluís i Victor.
· Horacianes, de Vicent Andrés Estellés.
· Garrofera Rumbera, Cançó de Bajoqueta Rock.
· L'olor a garrofa, de Remigi Palmero.
· Ara pujava el dia, de Vicent Andrés Estellés.
· Llíria, de Vicent Andrés Estellés.
· Dibuix del fang de Llíria, de Vicent Andrés Estellés.
 

· Art per infracció, de Blai Bonet.

Gerdera :
· Inconsistència, de Lluís Calvo i Guardiola.
· Multnomah, de Jaume Pérez Montaner.
· Gerds, de Laura Dalmau.
· La de Fontargent, de Jacint Verdaguer i Santaló.

Ginjoler :
· La Paraula, de Blai Bonet.
· Cançons, de Blai Bonet.
· Realitat, de Antoni Defez i Martín.

Ginko Biloba :
· Ginko Biloba, de Goethe.
· Ginko, de Assumpció Forcada.

Grèvol :
· El camí de l'establia, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Nadal dels infants, de Tomàs Garcés i Miravet.
· Arços i grèvol, de Salvador Espriu.
· Demà, a trenc d'alba..., de Victor Hugo.
· Libèl•lula en vol, de Pere Vives Sarri.
· Convivència d'aigües, el meu paisatge, de Zoraida Burgos i Matheu.
· Neix, Nen, un altre cop, de Narcís Comadira.

Lilà :
· Lilà, de Celdoni Fonoll.

Lledoner :
· A l’ombra del lledoner, de Tomàs Garcés.
· Lo lledoner del meu vilatge..., de Pere Talrich.
· La casa del lledoner, de Jaume Rosselló i Mir.
· Lledoners, de Júlia Costa i Coderch.

Llimoner / Llimera :
· Em quedaria a l'ombra d'uns geranis, de Vicent Andrés Estellés.
· El llimoner, de Will Holt / Josep Maria Andreu.
· Lemon tree, de Will Holt.
· Meu Limão, Meu Limoeiro, de O. Cardoso de Menezes i José Carlos Burle.
· Llimoner, de Esteve Miralles.

Llorer :
· Sol i de dol [fragment], de Josep Vicenç Foix.
· La Dama del Rat Penat, de Víctor Balaguer.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.
· Reposa sota les belles frondoses fulles del llorer, de Anite de Tègea.
· Llorer florit, de Imma Cauhé.
· Preferesc el de la siringa i el llorer, de Pere Bessó.
· Llorer, de Jordi Pàmias.
· Pausa de remer, de Joan Elies Adell i Pitarch.
· Retrobament, de Paul Celan.
· Aprofita la joventut, de Abû-Nuwâs.
· Una vegada ensenyaren a Hesíode el do del cant, de Hesíode.
· D’on et ve aquella fosca i vertiginosa veu d’arrap, de Lluís Alpera.


Llorer d'Índies : 
· Que ens deixin créixer amics meus, de Franc Guinart i Palet

Magnolier :
· Quan mori, de Antoni Ibañez.
· El Magnolio, de Trinidad Casas.

Magraner :
· Cestrum Nocturnum (II), de Tomàs Llopis.
· Canço de Fada, de John Keats.
· Teníem brisa i agradositat, de Joan Margarit Consarnau.
· La sesta del pagés, de Pere Vives i Sarri.
· Madona de Sa Cabana, Popular de Mallorca.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.
· Primavera secreta, de Jordi Pere Cerdà.

· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Cançonetes i dites de la magrana i el magraner, populars.
· Haikús del magraner, de Francesc Florit Nin.
· Fruit, de Tono Fornes.
· Va de fruites i cors, de Assumpció Costals Puig.
· Trenta de gener, de Jordi Pope.
· Amor eslau, de Jaume Pomar.
· Tardor, de Francesc Almela i Vives.
· L'ombra de l'altre mar, de Joan Margarit Consarnau.
· Càntic dels càntics (Fragment), de Salomó.
· La Barretina, de Jacint Verdaguer i Santaló.


Mèlia :
· Preneu les roses, de Olga Xirinacs.
· Pell salvatge, de Gracià Pedro.
· Oh, arbre amic, de Marisa Olivera.
· Record de la Plaça de les Mèlies, de Júlia Costa.
· III. Afrodísies, de Vicenç Ambrós i Besa.
· Hora perfecta, de "Ogigia".
· Com algú que tens ganes de conèixer, de Franc Guinart i Palet.

Mimosa :
· Proverbi, de Joan Salvat-Papasseit.
· Celebració, de Franc Guinart i Palet.
· Si miro per la finestra, de Celdoni Fonoll.
· Mimosa, de Celdoni Fonoll.

Moixera :
· El patge Jonàs flaqueja camí de Santa Maria de la Serra, de Jaume Subirana.
· Camí de la Senyora, de Miquel Desclot.
· La Deessa Blanca, de Robert Graves.

Morera :
· Generosament, de Franc Guinart.
· Ara pujava el dia, de Vicent Andrés Estellés.
· Les moreres nues, de Franc Guinart.

· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.
· Baixava de Coll Formic al Brull, i en ésser ..., de J.V. Foix.

· Casa de poble / 題村舍, de Dù Mù / 杜牧.
· Reng d'arbres, de Francesc Xavier Simarro Montané.
· La cala, setembre 03, de Maria Rosa Llabrés Ripoll.

· Retrat en blanc, de Susanna Rafart i Corominas.
· 007, Jèssica Pujol Duran.
· Ordre, de Enric Casasses.
· Sota una morera, Cançó del grup Rauxa.
· Terra Meva / Terra Mia, de Innassiu de Logu.

Murtra :
· Ramellet de murta tendra, Popular.
· Quan mori, de Antoni Ibañez.

Nesplera, nespler :
· Elogi de la Nesplera, de Jaume Santandreu i Sureda.
· I comencen les fires autumnals, de Miquel Colom i Mateu.

Nesprer :
· El nesprer, de Salvatore Vinyatti.
· Jardí de platja, de Olga Xirinacs.
· La dansa del nesprer, de Franc Guinart i Palet.

Noguer :
· El Noguer, de Pere Pena i Jové.
· Art per infracció, de Blai Bonet.
· Pi i noguer, de Met Barran.
· Hi ha un verd, de Isabel Barriel.
· Camí, de Isabel Barriel.
· La caputxa catalana, de Dolors Monserdà i Vidal.
· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· El Noguer, de Nazim Hikmet.
· La capsa de rapé, de Joachim Ringelnatz.
 

· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Nou moscada :
· Nadal a Portobello Road, de Lan Tangi.

Olivera :
· L'Olivera Mallorquina, de Josep Lluís Pons i Gallarza.
· La Branca d'Olivera, de Tennessee Williams.
· Olivera Vella, de José Miguel Gràcia Zapater.
· Ulisses i l’estaca d’olivera (L’Odissea), de Homer.
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Un arbre ben plantat, de Oliva trencada.
 

· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.
· El net i l'olivera centenària, de Franc Guinart i Palet.

Om :
· .. l'om a l'espill, de Ram-mar (P.Ramon Martí).
· Adreça, de Josep Planas Pachs.
· L'om, el poeta i la paraula, de Vicent Andrés Estellés.
· Com un replec primer de l’univers, de Susanna Rafart i Corominas.
· has vist algun cop, jordi bonet, ca n'amat a l'ombra, de Blai Bonet.
· Primavera anglesa, de Narcís Comadira.
· Dispars de caçadors, de Màrius Torres i Perenya.
· Estocolm, de Francesc Pi de la Serra.
· Eren dos i volien, de Josep Planaspachs.
· Si he de morir, de Joan Josep Roca Labèrnia.

Palmera :
· Palmera ..., de Josep Carner.
· Havana, de Josep Carner i Ribalta.
· Populars, de Mallorca.
· Sóc home sol, de Joan Vinyoli.
· Primavera alta , de Blai Bonet.
· El silenci de la Palmera, de Blanca Nualart i Barba.
· Tardor, 1942, de Màrius Torres.
· Cançó a Mahalta, de Màrius Torres.
· Natura, de Oriol Prat.
· La palmera, de Marc Granell.
· Quan la palmera suporta el vendaval, de Tomàs Llopis.
· Sota la palmera, de Miquel Plana.
· Palmera / Tazdayt, de Salem Zenia.
· Ses feixes, de Marià Villangómez.
· Com els negres de les illes, de Miquel Bauçà.
· Dóna'm la mà, de Joan Salvat-Papasseit.
· Palmera i tangos, de Miquel Català.
· Desplegable tropical, de Miquel Cardell i Santandreu.
· Epíleg en forma de palmera, de Albert Ràfols-Casamada.
· L'oasi de Jericó (excursió facultativa), de Pere de can Nyanya.

Pebrer Bord / Fals pebrer :
· ens ha despertat, de Anna Montero Bosch.

Perera :
· Les Peres Jovenetes, de Josep Carner.
· Com més te mir, popular de Mallorca.
· La perereta 'Miquel', Cançó popular valenciana de Xàbia.
· Al·loteta, robadora, popular.
· Senyals de març, de Guerau de Liost.
· La flor del perer, de Marià Manent i Cisa.
· Cançó després de la pluja, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
· Tot és com una dansa, de Marià Manent i Cisa.
· Tardoral, de Guerau de Liost.
· La pera, de Margarita Alejandro i Bello.
· Podrir peres, de Silvia Bel.

Pi
:

· Lo Pi de les Tres Branques, de Jacint Verdaguer.
· Pare, de Joan Manuel Serrat.
· Un Pi, de Pere d’Alcàntara Penya.
· El Pi de Formentor, de Miquel Costa i Llobera.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· La pineda, d'Apel·les Mestres.
· Crit Escrit, de Ponç Pons.
· ARC - EN - CEL, de Josep Maria Junoy.
· La casa de mon pare, de Gabriel Aresti.
· Esclat feréstec, de Marisa Olivera.
· Ha nevat, de Isabel Barriel.
· El rap del pi, de Andreu Galan i Martí.
· El pi de les quatre besses, de Francesc Vila i Plana.

· De lluny estant, de Josep Carner.
· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Pi i noguer, de Met Barran. 

· Camí, de Isabel Barriel. 
· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.
· Pins en clau de Sol, de Francesc Guinart i Palet.
· Encontre inesperat, de Franc Guinart.
· No cal que tots els arbres de Nadal, de Franc Guinart i Palet.

Plàtan :
· Insomni, de Vinyet Panyella.
· Al plàtan, de Paul Valéry.
· El vell Plàtan de Colera, de Balázs Déri.
· Amb els pals els captaires resseguien, de Salvador Espriu.
· Canta Perpinyà, de Jordi Pere Cerdà.
· Els plàtans del meu passeig, de Rossend Sellarés.

Pollancre / Xop :
· Lo plus bell catalanesc del món, de Blai Bonet.
· Al murmuri de tes rieres, de Pere Talrich.
· El matí i tu, de Joan Fuster.
· Calladament, de Miquel Martí i Pol.
· Collarets de llum, de Miquel Martí i Pol.
· Molt lluny d'aquí, de Màrius Torres.
· Maig, de Jordi Pere Cerdà.
· El rei de Vedrinyans, de Jordi Pere Cerdà.

· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Pomelo :
· Enquesta, de Wolf Wondratschek.
· Balls de bastons, de Becari.

Pomera :
· Folk, de Bartomeu Matagalhs.
· Tonada Vermelha, de Bartomeu Matagalhs.
· Mentre la roba s'eixamora, de Joan Salvat-Papasseit.
· Les teves mans, de Joan Brossa.
· Àcida fruita, de Joan Vinyoli.
· Epitalamis 105a, de Safo.
· Cançó àvida, de Marià Manent.
· Si els budells em criden, de Tomeu Dalià.
· Al capdamunt de la branca, de Lluís Solà i Sala.
· Paradís, de Iban L. Llop.
· Estimar la vida és..., de Esperança Castell Rodríguez.

Presseguer :
· Minyona, ve l'abril, de Josep Sebastià Pons.
· Presseguer a la llum de la lluna, de Joan Perucho.
· Prou sé que he de dir-vos, de Marià Manent.
· Primavera, de Joan Llacuna i Carbonell.
· Presseguer florit, de Josep Carner.
· Fruiterar florit (Cadascú té el seu estil. El presseguer amagadís), de Josep Carner.
· Vistes al mar, de Joan Maragall.
· D'una visita, de Joan Margarit i Consarnau.
· Al Mont de Jade / 碧山棲, de Li Bai / 李白.
· Cercant un ermità taoïsta a la muntanya de Tai-Tien, de Li Bai.
· La flor del presseguer és realment fascinadora, de Josep Pla.

Prunera :
· Murmuri d'abelles, de Francesc Arnau i Chinchilla .
 

· Soledat còndora trista, de Joan Llacuna i Carbonell.

Roure :
· Ara ve el temps, de Ricard Torrents.
· Obra d'un home, de Archibald MacLeish.
· Sermó a la gent de la ciutat, de Richard Dehmel.
· El poblet, de Sarah Kirsch.
· Contraventor, de Lluís Calvo.
· Com el roure de les muntanyes, de Miquel López Crespí.
· A prop del meu arbre, de Georges Brassens / Miquel Pujadó.
· El roure de Serrabona, de Josep-Sebastià Pons.
· Flors del cel - Llegenda del Tibidabo -, de Jacint Verdaguer i Santaló.
· Obro la tarda pel finestral dels anys, de Montserrat Altarriba i Vilarasau.
· Antic hivern, de Salvatore Quasimodo.
· Poemes per a Clara, de Eudald Puig.
· Natura de roure, de David Madueño.
· A l'assalt dels jardins... (XIV), de Paul Éluard.

Salze :
· El salze i el xiprer, de Màrius Torres.
· Cor d'arbre, de Aspa.

· El bosc té por, de Vénus Khoury-Ghata.
· Ara et demano, bosc, un bell conte de fades, de Amadeu Vidal Bonafont.
· Les flors de maig, de Josep Anselm Clavé i Camps.
· No fou d'esperit ni ocell..., de Shoshona.
· Els salzes, de Ricard Martínez Pinyol.
· Nocturn amb salzes, de Vinyet Panyella i Balcells.
· Tot i que em creia fort i ferm com una roca, de Ibn Khafâja d'Alzira.
· Cançó, de Lluís Calvo i Guardiola.
· Paisatge, de Eduard J. Verger.
· S'amaga, de Anna Montero i Bosch.
· L'una cosa o l'altra, de Joan Vinyoli.


Saüc, saüquer :
· Noces, de Josep Carner.
· Un baf de primavera, de Brumari.
· De vegades, pel març, de Maria Àngels Anglada.
· El saüquer, de Joana Raspall.
· Abril, de Narcís Comadira.
· Sensació de vent, de Dušan Šarotar.
· Cançó de la tarda, de Georg Trakl.
· Nafra, de Cesc Salamé.
· Currículum vitae, de Concepció G. Maluquer.
· Com es torç una branca de saüc, de Susanna Rafart i Corominas.

Servera :
· No et recordes de les serves, Popular.
· La Servera i jo: Poesia d’un bard, de Iolair Faol.

Tamariu / Tamarell :
· Desolació, de Josep Carner.
· El tamarell vora la mar, de Blai Bonet.
· Tamarell Salat, Cançó de Anegats.
· Tamarius, Aleix, el nostre símbol, de Pere de can Nyanya.

Taronger :
· Avui, de Cèlia Viñas.
· Tarda imprevista, de Ramon Guillem.
· [de Desig de terra], de Vicent Penya.
· Petita Estança, de Maria del Mar Bonet.
· La flor del taronger, de Vicent Andrés Estellés.
· Vora el barranc del Carraixet, de Vicent Andrés Estellés.
· L'amor de les tres taronges, de Gabriel Janer Manila.

Tell / Til·ler :
· [fragment de Sol i de dol], de J.V. Foix.
· Tarda, de Narcís Comadira.
· Banderes de maig, de Arthur Rimbaud.

Trèmol :
· El sol festeja, de Alexandre de Riquer.
· En la fosca de la nit, de Srečko Kosovel.

Vern :
· El rei dels verns, de Miquel Desclot.
· Absent, de Antoni Fornes Gomiz.
· El torrent, de Guerau de Liost.
· L'amor vora el riu, de Màrius Torres.
· Balada dels tres fadrins, de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.
· Cançó d’amor, de Carles Hac Mor.
· Les flors de maig, de Josep Anselm Clavé i Camps.

· En un País de forta olor boscana ..., de J.V. Foix.

Xiprer :
· El salze i el xiprer, de Màrius Torres.
· M'estim la nit, de Andreu Vidal Sastre.
· Pensament d'enamorat, de David Jou.
· Estances, de Omar Kayyam.
· Sa figuera verda, de Ponç Pons.
· Xiprer, de Ricard Garcia.
· Al final del camí..., de Lluís Subirana.
· Cançó a Mahalta, de Màrius Torres.
· Llibre de Sinera, de Salvador Espriu.
· Amb els pals els captaires resseguien, de Salvador Espriu.
· Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu.
· Per ser cantada en la meva nit, de Salvador Espriu.
· Tots vau nèixer a Florianòpolis, no en dubteu!, de Xènia Dyakonova.
· A un Xiprer, de Marià Aguiló.
· El joc. El plaer d'omplir el temps, de Vicent Penya.
· El xiprer, de Kostis Palamas.
· Dels xiprers, de Josep Sebastià Pons.
· Xiprers, de Montserrat Vayreda i Trullol.
· Paisatge, de Artur Bladé i Desumvila.
· Fandango de la Fresneda, cançó popular del Matarranya.
· Del Xiprer de Cal Titulata, de Franc G.


~

Llibres d’arbres

Hi ha molts llibres d’arbres i de molta mena, llibres de botanica, guies d’arbres, llibres de versos dedicats als arbres, llibres contes o narracions on els arbres també en són protagonistes, llibres de mitologia, d’etnologia, de tradicions, de fotografia, d’art, de ... Llibres que ens delecten i ens ensenyen coses, llibres que contribueixen a quedar encara més fascinats amb els arbres.
En aquesta pàgina indexarem, amb el seu corresponent vincle, els escrits que anem posant a “Amics arbres · Arbres amics” que parlin també d’algun llibre d’arbres.

· Índex de llibres :

· Els boscos de la Garriga de J. M. Panareda, H. Escolà i A. Romo

· El legado de Luna de Julia Butterfly Hill

· Llegendes del sud de Joan Borja i Sanz.

· El Salvador. Bajo su sombra. Árboles de nuestro rincón mágico.

· Costumari botànic de Joan Pellicer.

· La diversitat biològica. Una perspectiva des de Mallorca de Cristian R. Altaba.

· Arbres de Cardedeu. Itineraris per descobrir-los de Joaquim Comas, Eliseu Guillamón i Carme Clusellas.

· El baró rampant d’Italo Calvino.

· L’home que plantava arbres de Jean Giono.

· La maledicció de l'araucària de Julián Arribas.

· Wangari Maathai · La Madre de los árboles de Stefan Ehlert.

· ¡Cuídate compa! · Manual para la autogestión de la salut de Eneko Landaburu.

· El Bosc de Contes de Rina Singh i Helen Cann.

· Los dragones del Edén de Carl Sagan.

· La mujer habitada de Gioconda Belli.

· Els arbres a la poesia catalana de Victòria Solina i Jordi Bigues.
· Els arbres a la poesia catalana de Victòria Solina i Jordi Bigues.

· N'Alec de N'Hug de Joaquim Soler i Ferret i Carme Peris.

· Vol de nit de Randall Jarrell.

·

Arbres d’Alaró

Els Arbres d’Alaró 
Articles de Joan Vicenç Lillo i Colomar
~
· Índex d'articles :

· Els Arbres d’Alaró (I). Els Arbres d’Alaró

· El plàtan o plataner (Platanus hispanica). Els plataners d'Alaró

· L’om (Ulmus minor). Oms i Omedes d'Alaró

· El lledoner (Celtis australis). El lledoner

· El fleix (Fraxinus angustifolia). El fleix

· La Servera (Sorbus domestica). La Servera

· La Servera i jo: Poesia d’un bard. Parlar-li a una Servera

· Ametler o Ametller (Prunus amygdalus). Ametler, Ametla, Ametlerar

· L’Alzina (Quercus ilex) (I). L’alzinar baleàric

· L’alzina (II). Explorar l’alzinar

· L’alzina (III). L’alzinar del Castell d’Alaró

· El Garrover (Ceratonia siliqua) (I). El garrover, el ruc dels arbres. (I)

· El Garrover (Ceratonia siliqua) (II). Garrover, garroves i garrovins

· El Garrover (Ceratonia siliqua) (III). El garrover, l'arbre del corral

· Eucalyptus (I). L'Eucalyptus o arbre de la salut

· Eucalyptus (II). L'eucaliptus un monocultiu devastador

· Araucaria heterophylla. L’arbre de pisos

· Els tarongers (Citrus sp.). Els tarongers dels horts vells

· Els xiprers. El xiprer, kus parisos

· Les pruneres (Prunus sp.). Les pruneres, discretes i generoses

· Els pins (I) (Pinus halepensis). El pi, l'arbre bandejat

· Els pins (II) (Pinus halepensis). L’arbre que s’alimenta de llum pura

· Els pins (III). Els pins accessibles

· El poll (Populus nigra) (I). L'arbre amic

· El poll (Populus nigra) (II). L'arbre del poble

· L’olivera (Olea europaea) (I). L'olivera mallorquina

· L’olivera (II). Les oliveres a mercè del temps

· L’olivera (III). Camí de muntanya

· L’olivera (IV). La recuperació dels olivars de muntanya

· La Mèlia o Cinamom (Melia azederach). La mèlia, un arbre que mai hauria de ser podat

· El nisprorer (Eriobotrya japonica). El nisprorer, un exòtic ben arrelat

· Les palmeres ( I ). Dàtils i garballons

· Les palmeres ( II ). Les palmeres ornamentals

· La perera (Pyrus communis). Divagacions i aplecs sobre la perera

· La figuera (Ficus carica) (I). La figuera fugitiva dels nostres camps

· La figuera (Ficus carica) (II). Temps de figues

· La figuera de moro (Opuntia maxima). Figueres d'Amèrica

· El caqui (Diospyros kaki). Kaki, la força de la vida

· La magrana (Punica granatum). L’elegància de la magrana i del magraner

· La pomera (Malus domestica) (I). L’accessió de les pomeres de Kazakhstan

· La poma (Malus domestica) (II). Sana com una poma

· El codonyer (Cydonia oblonga). El codonyer, un fruiter bandejat

· El noguer (Juglans regia L.) (I). Una nou dins l'univers

· El noguer (Juglans regia L.) (II). El noguer, un arbre apreciat

· La morera (Morus alba L.1753). La morera, un arbre frondós

· El til·ler (Tilia platyphyllos i Tilia cordata). El til·ler, en alemany: “Linde”

· El llorer (Laurus nobilis L.). L'aroma verd fosc del llorer

· Crataegus: la força de la salut. L'atzerolera i el cirerer de pastor

· L’albercoquer (Prunus armeniaca). L'albercoc, una fruita precoç

· El Ginjoler (Ziziphus jujuba Miller). Bons gínjols, bons ginjolers

· La llimonera (Citrus limon). Llimona contra el càncer

· El Teix (Taxus baccata). El teix: de la vida a la mort

· Ginko biloba. La bella vellesa del Gingko

· La nesplera (Mespilus germanica). La nesplera: l'arbre sorpresa

· L'auró (Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer & Rothm.). El confinament de l'auró

· L’Ailant (Ailanthus altissima (Mill.) Swingle. L'ailant, un invasor a casa nostra

· El cirerer (Prunus avium). La defecció cap al cirerer

· Nandumbu o arbre de l'amor (Cercis siliquastrum L.). Nandumbu o la bellesa

· Paulownia tomentosa . Un arbre de bellesa imperial

·

~

diumenge, 9 d’octubre del 2005

Oliveres de les Terres de l'Ebre

Un parc temàtic d'oliveres mil·lenàries

El miler d'oliveres mil·lenàries de les Terres de l'Ebre es convertiran en un parc temàtic

+ La finca de l'Arion d'Ulldecona és la que té major concentració d'oliveres mil·lenàries.
Foto: R. ROYO.

Les Terres de l'Ebre tenen dues-centes finques amb oliveres mil·lenàries i, en total, hi ha un miler d'arbres monumentals amb concentracions importants a Ulldecona, el Pinell de Brai i Tivenys. Així s'especifica en el catàleg d'oliveres mil·lenàries elaborat pel CODE per encàrrec dels departaments d'Agricultura i Medi Ambient. «A Ulldecona hi ha una finca, la de l'Arion, amb dues-centes oliveres; al Pinell de Brai n'hi ha una altra vora el poble amb quaranta exemplars, mentre que a l'extraradi de Tivenys en podem observar una quinzena», va explicar el director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya. La voluntat del govern és protegir aquests arbres i fer una actuació integral a les finques per convertir-les en un parc temàtic. En aquest sentit, serà necessari signar un acord a tres bandes (ajuntament, administració de la Generalitat i propietari) per fer visitables les finques amb una important concentració d'oliveres mil·lenàries. «El Parlament aprovarà abans de final d'any la figura de protecció d'aquests arbres», va dir Espanya.

En el cas que un propietari es plantegi vendre la finca, tindrà prioritat l'administració per comprar-la. També es plantejarà la possibilitat d'envasar i comercialitzar un oli extra verge d'oliveres mil·lenàries.
LURDES MORESO
Tortosa. El Punt. 08.10.2005
*
· Article publicat al diari El Punt el 08.10.2005
*

dissabte, 8 d’octubre del 2005

Els arbres són més savis que l'home

En aquestes èpoques de sequera hom hauria d'observar una mica què fa la natura en el món mediterrani. Els arbres com el garric als boscos i l'olivera i l'ametller als conreus ja fa molt i molts anys que han desenvolupat estratègies per protegir-se de la sequera. Unes fulles adaptades a la baixa transpiració, per exemple, formen part de les estratègies que les plantes tenen per superar l'estrés hídric. A l'home però, sembla com si la sequera l'agafés desprevingut, sense eines. Malhauradament la nostra espècie no evoluciona de la forma que seria desitjable, adaptant-se al medi i no pas volent-lo dominar, i així ens va, de mal en pitjor. Hauriem de girar la visió cap a espècies vegetals i animals que han aprés del medi en que viuen i han desenvolupat estratègies exitoses. Elles potser no tindran la nostra intel·ligència, però viuen arrelades al medi i no separades com nosaltres cada cop més de la mare terra.

Les alzines de Mallorca

Tal dia com avui. Divendres, 7 d'octubre del 2005

Elogi de les alzines (1933)

Ja és sabut que Mallorca, en els dies de l'antigor, era abundant en boscos d'alzines i, encara avui, a determinades zones o municipis, com Escorca, és l'arbre més representatiu del nostre paisatge, en competència, és clar, amb el pinar. Miguel de Unamuno estimava les alzines i per això en feia un ample elogi a la premsa de Madrid en temps de la Segona República. Escrivia: «Fa poc, amb motiu de la campanya electoral a la qual em féu anar la meva història, vaig creuar camins, decantat dels homes, pel mig dels matriarcals alzinars, que evoquen Velázquez i el Quixot. No he oblidat aquella tarda que a posta de sol vaig contemplar, plantat als peus d'una alzina, un bou tan petreny com ella, i darrere, de fons, frisant dins l'ocàs, l'onatge daurat d'un camp de blat. L'alzina, símbol i emblema secular de l'ànima d'aquesta terra, rabassuda l'anomenà el Quixot, és a dir, gruixuda, i és, de fet, germana del roure, l'arbre sant de Guernika, la de les llibertats basques, que estenia el seu fruit arreu del món. L'alzina, l'arbre que sembla de roca, endurida, sòlida, immoble al vent, d'obscur fullam perenne. Negra -iliceneral'anomenà Carducci en cantar les fonts del Clitumne, i en maleir el salze plorinyer -piagen te salcio-, el desmai, amor dels temps humils. Aquestes robustes matriarcals alzines castellanes, de secular creixement, que de cada vegada més són substituïdes-llàstima! -per aquests pins que queixosos -queixumes dos pinos- i raïnosos. Aquestes alzines que amaguen vergonyosament la seva flor, el calze, el didal, del qual deixen sortir l'aglà, dolç i assaonat fruit, com va dir el Quixot, per nodrir porcs en el cor de la muntanya. Porcs que han de mantenir els homes. I entre aquestes robustes alzines, les valentes sureres, que de vegades es casen amb elles i donen el curiós i raríssim Mesto, un mixt o mestís de les unes i les altres. De les entranyes de l'alzina, del que es diu el seu cor, cor d'alzina, l'íntim llenyam de les seves branques gruixudes, en fan els xarros xeremies dolces. En treuen un cartutxo, el foraden amb un torrador de graella al roig viu i li afegeixen, després, els forats per puntejar-la. I així resulten melodioses les vermelles entranyes de l'alzina amb les quals toca el xeremier aires de la terra».
Escriptor d'ex- quisida sensibi- litat, filòsof per afegitó, Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864 - Salamanca, 1936), catedràtic de grec i filologia comparada a la universitat de Salamanca, que per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera fou desterrat a Fuerteventura i Hendaya, sabia personificar el paisatge amb la fondària que aquí, només el nostre Costa i Llobera va saber fer des de les tintes tràgiques d'un classicisme modernitzat. Ho confirma quan segueix dient en aquest article: «Per aquestes terres, per aquestes planes, anàrem, cavallers a l'aventura, fa uns anys, portant una campanya agrària, quixotesca, no electoral, parlant als llauradors i pagesos què poc els serveix deixar-los les mans lliures per el contracte de treball si amb les tanques de les propietats els posen cadenes als peus.
I hem pogut veure al cap dels anys el fruit d'aquelles nostres preedicacions. Només d'aquelles? Algú ens precedí. Un profeta mític i místic. En recórrer ara novament aquests camps he recordat una altra predicació, una predicació pròpiament comunista, davall d'una alzina castellana, predicació de fa tres segles i quart. Fou del Quixot, el gran comuner».

Miquel Ferrà i Martorell
Diari de Balears
~
· Article publicat al Diari de Balears el 07.10.2005
~

S´estimen els arbres de veritat

Més enllà dels arbres

La tardor sembla, per breu, la més temporera de les estacions i ens regala una paleta de colors penjada a les nombroses espècies vegetals. Els arbres de la nostra infància han vist augmentada la companyia amb uns quants parcs i jardins. A cada comarca hi trobem la mateixa taca verda que ara es torna canviant, fulgurant i atractiva. La cerimònia de la natura ja és a punt. Pintors, fotògrafs, curiosos, admiradors, pedagogs, tothom té algun projecte immediat. És l´oportunitat de desempolsar el Cant espiritual de Joan Maragall, o el capítol del Collsacabra d´Un senyor a Barcelona, de Josep Pla, o enfilar-se al Montseny amb qualsevol pàgina de Guerau de Liost, posem per cas. Tenim un país ple d´arbres que ens proporcionen un goig estètic de primer ordre, per poc que siguem observadors dels paisatges naturals.
Però més enllà d´aquestes admiracions estètiques envers els arbes, companyies locals i cofoies renovades per cicles, hi ha més realitats, com un bosc immens, per pensar-hi profundament. Ens ajuda a fer-ho Wangari Maathai, guanyadora del Premi Nobel de la Pau, l´any 2004. Ella és de Kenya, filla d´una terra en altre temps fèrtil i amb molt de bosc; diu que la seva llengua, el kikuyu, abans no tenia cap paraula per designar el desert, no feia falta, no n´hi havia. Però ara la terra és eixuta, l´aigua escasseja i els boscos s´han empobrit; explica que les dones són les primeres perjudicades de l´esgotament de la terra: les dones han d´anar més lluny a fer llenya per cuinar i escalfar les cases i a buscar aigua potable. El territori sense arbres genera un cicle de pobresa que comença amb l´erosió i segueix amb les sequeres i les pèrdues de conreus i pastures. Aquest quadre general de la situació l´explica Wangari Maathai en un article titulat «Arbres per a la democràcia». El fet és que Kenya, abans de la democràcia actual, tenia un govern corrupte que es va vendre pèssimament el patrimoni vegetal, amb tales massives que van deixar el poble i la natura sota mínims, «era una manera -diu l´autora- de retenir el poder: si el poble estava ocupat barallant-se per la subsistència, per la terra i pels arbres, no es preocuparia tant per reclamar la democràcia». Així de greu.
Però les reserves infinites de la bona voluntat popular varen inspirar Wangari Maathai a fundar un moviment, que ara ja té milers de dones, per anar a plantar arbres. A tot Kenya n´han plantat trenta milions; la idea i l´acció ja ha traspassat fronteres i avui el Moviment Cinturó Verd és implantat a diversos països d´Àfrica. El moviment progressa com un element preparatori de la democràcia, que falta a molts sectors d´aquell Continent.
Cada tardor, en aquest espai, acostumo a treure les meves quaranta línies dedicades als arbres de colors brillants. Ara he passat pel Parc Central per apreciar el punt de pebre vermell. Però amb la lectura de l´article de Wangari Maathai m´he distret, tocat per aquella realitat llunyana, però colpidora. M´he fixat més que mai en unes vianants, vistosament immigrants, que potser -he pensat- són de Kenya. S´estaven mirant els liquidàmbars amb una especial devoció, m´ha semblat. Probablement nosaltres, hereus de les beutats versificades, només estimem els llibres que parlen d´arbres. Els nouvinguts s´estimen els arbres de veritat. Potser tenen les mans calloses de plantar-ne. Mireu com se´ls miren. Sí. Deuen ser de Kenya. Benvingudes.
Jordi Dalmau
Diari de Girona. 06.10.2005
· Article publicat al Diari de Girona el 06.10.2005
~

divendres, 7 d’octubre del 2005

La importància dels arbres vells

1es. Jornades Tècniques sobre conservació d'arbres vells, boscos madurs i la seva biodiversitat associada

El divendres 14 i el dissabte 15 d'octubre de 2005 es celebraran a Navarra, les 1es. Jornades tècniques sobre arbres vells, boscos madurs i la seva biodiversitat, organitzades per L'Associació d’Amics dels Arbres Vells - Zuhaitz Zaharren Lagunak", es realitzaran a les instal·lacions de Parc Natural de Bertiz de Navarra i estan adreçades a les persones que treballen o tenen interès en àmbits de gestió forestal i biodiversitat.

Algunes de les qüestions que es tractaran en aquestes jornades són:
Gestió de monuments naturals: els arbres monumentals, dinà- mica natural i estructura de la vegetació en boscos madurs, estructura de boscos madurs, recomanacions específiques per a boscos gestionats amb espècies de fauna amenaçada vinculada a boscos madurs. Ecologia dels insectes saproxilófags. Importància de la fusta morta en l'ecosistema forestal. Avifauna dels boscos madurs. Gestió forestal i ordenació de boscos madurs. Arbres vells i amfibis enfiladissos. Ratpenats forestals vinculats a arbres vells i boscos madurs. Fongs presents en boscos madurs i processos ecològics relacionats. Recomanacions per a la gestió forestal. Diversitat de coleòpters saproxílics en rouredes. També hi haurà excursions guiades: Nocturna, ratpenat i amfibis de Bértiz. Diürna, arbres vells de Bértiz.
*
· Per més informació : Zuhaitz Zaharren Lagunak
· Correu electrònic : arbolesviejos@wanadoo.es
*

dijous, 6 d’octubre del 2005

Tala d'arbres al Mas Serret

Denuncien una tala d'arbres a Tarragona

El Grup d’Estudi i Protecció dels Eco- sistemes del Camp (GEPEC) ha denun- ciat la tala de garrofers, oliveres, pins i altres espècies que s'ha fet a l’antic Mas Serret, situat als Quatre Garrofers de Tarragona, actu- alment conegut com urbanització Tarragona 2. En aquesta finca hi ha projectades la construcció de vint-i-una cases adossades i, segons l’organització ecologista, “a la finca hi ha un pi centenari, i està prevista la seva tala en un termini màxim d'un mes, perquè l'actual propietari ja ha acordat la venda d'aquest per llenya, així com de tots els arbres ja talats”
~
· Article publicat a e-noticies.com del 06.10.2005
~
· GEPEC - Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp
~

dilluns, 3 d’octubre del 2005

Valencians, quin goig el vostre!


El Paradís

Valencians, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L’evitern paradís és a ca vostra.
De donar-me a triar, meu el faria.
Viviu-lo. No penseu en l’infern.
Del paradís al foc no s’hi va mai.

Ibn Khafaja d'Alzira
(1058-1138)
(Trad. Josep Piera)