De cirerers i de cireres

Una de colors amb història 

Branca de cirerer amb cireres molt clares, gairebé blanques

Branca de cirerer amb cireres d'un vermell intens

La fructificació del cirerer va evolucionar per a atraure als ocells: precocitat, grandària xicoteta, fructificació molt abundant, i sostinguda per un peduncle llarg i fi que allibera fàcilment el fruit amb el seu pic. 

Branca de cirerer de Giresun ple de cireres vermelles

Va assegurar la seua visió (gran grandària de l'arbre i fruits acolorits) per a la seua dispersió en boscos espessos i humits eurasiàtics, on encara es poden trobar les seues formes silvestres (fruits més xicotets menys dolços) i color intens. 

Branca de cirerer de Giresun ple de cireres d'un vermell intens

Com uns altres fruiters europeus, els romans ens van portar arbres seleccionats (fruites majors i més dolces) de l'àrea de Turquia, de la ciutat de Ceraso (actual Giresum) a la vora de la Mar Negra. 

Branca de cirerer de Giresun ple de cireres vermelles

Les va importar Lúculo (segle I a. C.) els va donar el nom d'aquella ciutat i un sobrenom per la seua atracció sobre les aus, Cerasus avium. Va ser també el seu primer nom botànic oficial fins a passar, per parentiu, al gran gènere de la prunera i afins, com Prunus avium. 

Branca de cirerer de Giresun ple de cireres

L'atracció que causa als ocells pel seu color favorit (tons intensos de roig) la coneixen els que tenen només un o dos cirerers. 
Per això gaudeixen d'un cert interès varietats mutants, de cireres clares, originaris del sud d'Alemanya i estesa per Europa amb el tràfec de les tropes napoleòniques. 

Cirerers a Giresun

En molts països es coneixen com a cireres Napoleó (sense relació amb ell). En UK, enemics en aquell temps, la van batejar amb el patriòtic nom de “Queen Anne” (podria demostrar una via directa i anterior des de Alemanya amb els reis Hannover). 

Branca de cirerer Royal Ann ple de cireres

Branca de cirerer Royal Ann ple de cireres

Les Napoleó són poc cultivades comercialment, no són superiors i són menys atractives però és fàcil trobar algun d'eixos cirerers als pobles de la meitat nord de la Península (per a compartir menys fruits amb aus). 

Cirerer Napoleó

Cirerer Napoleó ple de cireres vermelles

Les plantacions de cireres comunes en zones productores pateixen menys danys pel major nombre d'arbres, encara que comparteixen un altre problema d'aquesta espècie fruitera: l'esforç i costos de collir-les, per la gran grandària de l'arbre i el xicotet de les cireres, que les converteixen en la fruita europea més cara.

Cirerers  amb cireres molt vermelles

Armand Paz Rico
· Article publicat a Facebook el 7 de setembre del 2026

Branca de cirerer de Giresun florida