dijous, 16 de febrer del 2006

Pujar als arbres

Enyor homínid
Perdem la infància i tota innocència quans ens adonam que fa estona que ja no pensam en pujar als arbres.
Dr. Harvey Booneval
Trobat i elaborat per Jaqme i publicat a l'Atlàntida
*

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Enfilar-se als arbres, un impuls primigeni. vaig sentir o llegir que aquesta afició procedeix dels nostres avantpassats. Som una espècie procedent de les copes dels arbres, on vivíem, diuen. De fet ho estava pensant fa dies i, per aquest motiu, al veure el títol m'he espavilat a entrar. Ara afegeixo aquest comentari. Potser va ser en Desmond Morris? Qui pot ajudar-me a trobar + informació al respecte?

Delfí Roca ha dit...

Una fotografia preciosa. M'encantari, el dia que em mori, que allò que diuen del tunel amb una llum al fons fos així. Exactament així, acollit pels arbres, quina fusta fou també el meu bressol de nadó.

Jaqme ha dit...

j.b.: La innocència a la qual es refereix el Dr. Booneval també es refereix a això: anyor homínid.
Has provat amb Levi-Strauss?