Un lledoner solitari

El racò de Antonio Rabinad, escriptor
A La vora d'un lledoner solitari a Sarrià

Terrassa del bar Why Not
Benet Mateu, 24
Sarrià

Hi ha arbres que a les novel.les adquireixen paper de protagonista. Una majestuosa olivera explica la història de Mallorca. Altres que tenen tatuades promeses d'amor etern --recordin aquell arbre al qual li cau una fulla per mal d'amors-- i n'hi ha que, a recer de la seva ombra, inspiren els escriptors que expliquen les històries de les ciutats.
Antonio Rabinad busca l'energia d'un lledoner barceloní per recrear històries de la guerra i de la postguerra. Aquest lledoner té 96 anys, viu en una terrassa, té com a veí Antoni Gaudí i escolta les històries dels parroquians d'un bar amb nom de pregunta. Why Not (Per què no, en anglès). El 1936 aquest arbre ja era alt i jove. El 1975, ja era adult.
Antonio Rabinad explica que cada matí saluda Antoni Gaudí i Cornet (a mida real i de bronze); travessa la porta de fantasia que l'arquitecte va projectar i que es va construir entre el 1901 i el 1902; s'asseu a la vora de l'arbre gairebé centenari, i treu la seva llibreta.
El Why Not és d'aquests bars minúsculs als quals els veïns van a comprar tabac, a prendre's un cafetó, a descansar una estona. L'arbre espera en silenci. Ara fins i tot sembla adormit. A l'estiu, és testimoni de les paraules que s'escriuen o es vociferen al seu costat.

Catalina Gayà

El Periódico. 07.02.2006

· Article publicat a El Periódico el 07.02.2006

*