divendres, 12 de gener de 2007

La morera, un arbre frondós


Els arbres d’Alaró
La morera
(Morus alba L.1753)

Encara que hem d’agafar molt amb els dits les informacions que l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria ens aporta al seu Die Balearen in wort und bild geschildert (Les Balears descrites per la paraula i el gravat), elaborat entre el 1867 i el 1891, si que ens ofereix referències per poder fer-nos una idea del canvis produïts a les Illes, d’aleshores ençà, en l’agricultura i en la producció de manufactures associades a aquesta. Ningú diria, per exemple, que la morera (Morus alba) hagués estat un arbre molt estès a l’illa de Mallorca si fem cas als pocs exemplars vells que podem trobar repartits per aquí i per allà. A Alaró, segons l’Arxiduc, existia un nombre de moreres d’uns 2000 exemplars, la xifra més alta quan a la resta de municipis d’illa. La segueix Pollença amb 800. Sembla mal de creure. En tot cas al segle XIX a Mallorca, ja feia molts anys que el cultiu de cucs de seda (Bombyx mori L.) estava en plena decadència. En canvi en el segle XVI es tenen notícies de l’abundància d’exemplars de morera blanca, especialment a la vall de Sóller. Aleshores les teles de seda de Mallorca tenien molta anomenada. Als segles següents el seu cultiu va entrar en decadència. Vull transcriure el següent text de Lluís Salvador que, si més no, resulta força curiós si fem un esforç d’imaginació:

“Hi havia pobles on fa pocs anys se n’ocupava molta gent, mentre actualment difícilment s’hi trobaria una sola dona que estigués en condicions de dedicar-s’hi. La cria del cuc de seda es fa normalment durant els mesos d’abril i maig. Així i tot, alguns intenten de començar a mitjan març, segons estigui més o menys avançada l’estació de l’any. Els ous, que a Mallorca es fan servir per a la sericultura, provenien sempre de l’illa mateix. Les pageses col·loquen els ous dins saquets, que de vegades porten a la falda per covar-los, o bé els posen a un lloc calent. Per la festa de Sant Josep (19 de març) o, a alguns altres pobles, de Sant Vicenç (5 d’abril) duen el saquet a la falda per anar a l’església. Hom dóna als cucs la fulla de diferents varietats de morers, sobretot dels blancs i dels comuns. Fa 10 o 12 anys, quan la indústria d’ous de cuc de seda estava tan desenvolupada, no bastava la fulla dels moreres plantats d’antic i de nou per nodrir els cucs que es criaven i per això es buscaven aliments succedanis. De manera que, sobretot a Porreres, se’ls donaven fulles de lletuga, móres, escurçonera hispana i d’altres plantes semblants.”

A Mallorca hi ha principalment dos tipus de moreres, la morera (Morus alba L.) i el morer o morera negra (Morus nigra L.). Francesc Bonafè a la Flora de Mallorca, hi afegeix la morera de Filipines (Morus multicaulis). En aquest darrer cas però, podria tractar-se d’una varietat, concretament la “pèndula”, amb les branques que pengen per avall i que normalment són empeltades. Ahir mateix, a Santa Maria, en vaig poder observar una, hi reeixien dues bones tanyades part davall l’empelt que tiraven amb força cap amunt, al contrari de la resta que vessaven per avall. Segons Bonafè el morer o morera negra no serveix per a la cria dels cucs de seda.

Quan a la morera blanca, és una espècie originària del centre i est d’Àsia (Xina i Corea). És un arbre caducifoli, les seves fulles són grosses molt variables en la forma, arrodonides o cordades, dentades o lobulades. Són de color verd clar sense pels o molt poc peludes, limbe oval i en forma de cor irregular, asimètric. Els fruits són blancs, rosats o de color vermell obscur, dolços i comestibles quasi des del començament des del seu desenvolupament. No convé menjar-ne massa.

És cultivada per a la cria dels cucs de seda i com arbre ornamental i d’ombra. Segons on hagi de ser plantada convé fer esment en què la gran producció de mores poden tacar el trespol, llavors convé cercar varietats estèrils que no produeixin fruits. La possessió de son Ordines d’Alaró té una entrada de moreres alineades que formen una galeria d’ombra a l’estiu. Val a dir que quasi cada any, allà per el mes d’agost veig com el pagès de la finca, talla moltes branques i tanyades per alimentar el bestiar. Cal recordar que aquesta aportació de vegetació verda en el temps més eixut de l’any també es fa aprofitant la rama dels oms o els fleixos. De fet existeix un document de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a la Agricultura i la Alimentació) on es recomana la utilització d’aquest mètode d’alimentació per el bestiar, que per altra banda ja era conegut de molt antic per els pagesos. També he trobat un altra document força elaborat per l’Instituto de Investigaciones Porcinas de l’Havana (Cuba) sobre els processos digestius en porcs alimentats amb farratge de morera (Morus alba).

Quan les moreres tenen una funció ornamental no han de menester cap tipus de poda, llevat de les branques mortes o les que puguin fer nosa. Hi ha nombroses mostres de que amb les podes excessives acaben per produir a l’arbre fondes ferides que li obren el tronc i que acaben per emmalaltir-lo, esqueixar-lo i matar-lo. Al camí de Vela a Alaró fa quatre o cinc anys se n’hi plantaren una dotzena, es tracta d’un indret on podrien créixer ben esponeroses, així i tot cada any se’ls hi ha realitzat una poda intensa. Enguany però, a semblança del que he vist a certes places o clastres de regions o països del nord de la Península Ibèrica, se’ls ha lligat les branques donant a l’arbre una forma de paraigua que no sé on és que volen anar a parar. Ja dic que potser es podria entendre si es tractés d’un lloc més bé tancat com una plaça o una clastra, i així i tot ho considero una labor molt allunyada de la nostra cultura de fer amb els arbres.

Quan a la cria del cuc de la seda (Bombyx mori), sigui per descobrir el misteri de la metamorfosi de la papallona, sigui per conèixer el món de la producció de la seda, vos remet a una pàgina web, gusanodeseda.com, on hi trobareu força informació. En tot cas vos ne faig dos cèntims: La cria d’aquesta espècie s’inicia a la Xina, cap a l’any 2500 abans de la nostra era (ane). Més tard va ser introduïda a nombrosos països, on actualment hom la cultiva industrialment per obtenir seda. Es conta que varen ser uns monjos que al segle XII varen aconseguir treure els cucs de seda amagant-los dins un gaiato foradat, ja que la seva exportació fora de l’Imperi estava prohibida i el procés de fabricació de la seda un secret gelós molt ben guardat.

Passat el temps oportú (gairebé un any) de dins dels ous surten unes petites larves color gris fosc, peludes i que no superen els 3mm de longitud. Els ous triguen entre 15 i 20 dies a fer l’eclosió a una temperatura entre 20 i 24ºC. El seu primer aliment és la closca de l’ou, molt rica i nutritiva. Després d’això el seu únic aliment seran les fulles tendres de morera. Al cap de tres o quatre dies (segons la temperatura) els cucs de seda realitzen una muda. Realitzant un total de quatre mudes, passant per cinc etapes diferents...

Aplec sobre les moreres
Alaró a 12 de gener de 2007

Joan Vicenç Lillo i Colomar

21 comentaris:

Dalva ha dit...

Olá Joan!!

Perdão, amigo, mas tenho andado distante da internet... Uns probleminhas domésticos, mas sempre volto a seu blog para ver como vai o mundo. As árvores são seres vivos e sensíveis como nós? A poda excessiva fere a árvore? Quem diria...

Joan Vicenç ha dit...

As árvores sâo seres vivos. Como tais nós deveimos respetar. A poda excessiva fere a árvore, si.

I com que l'arbre és un ésser viu tan lliure i beneficiós com l'aire, el seu mal si és de bades, gratuït, abussiu, o sobretot ignorant, és un mal a la vida. És un mal estúpid a Gaia. A la natura res que es fa no és gratuit. Crec jo.

Gràcies per recordar-nos. Una abraçada. JV.

Marga ha dit...

Un interessant article, com molts altres que teniu en el blog. Felicitats!

Diálogo con la tierra
www.dialogoconlatierra.com

Lilac ha dit...

Acabo de llegir l'article sobre les moreres i la seva importància en l'alimentació dels cucs de seda. L'he trobat, aquest article, perquè estava buscant in formació sobre les arrels de les moreres, en concret les que no tenen fruits -anomenades estèrils- M'interessa aquest aspecte perquè al jardí de casa, a una distància de 1,5 m, en tinc plantada una des de fa 5 o 6 anys. Vaig observant que -des de la soca de la morera fins la paret hi ha el terra empedrat- cada cop més i en línia recta, allunyant-se de l'arbre, les pedres s'obren i s'escletxen. Diverses vegades ho he comentat, preocupada, a la persona que l'esporga , però, sempre diu que és una arrel que va superficial i que com a màxim pot esquerdar la pedra del terra i no pas malmetre el fonament de la casa! En sabeu alguna cosa sobre les arrels de les moreres o em podeu adreçar a algú que ho sàpiga?

Molt agraïda,

Maria Rosa de Rubí

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

És clar! Els arbres tenen la majoria d'arrels en la part més superficial del sòl, i algunes per sobre. Quan es desenvolupen poden aixecar paviments però és molt difícil que malmetin els fonaments de la casa, per raons obvies, són forjats, no aporten nutrients ni humitat i van més fondos del que a l'arbre l'interessa, per tant, generalment les arrels no hi van. Jo en principi no patiria pels fonaments, ara, si tens un camí empedrat o pavimentat, segur que tel belluga.

Lilac ha dit...

Molt agraïda per la informació. Per matar el tema i abusant una mica més: algú em va dir que la solució seria -que a la vegada que es restauren les pedres del voltant de la morera buscar l'arrel que en causa el moviment i tallar-la. Què t'en sembla: perjudicarà l'arbre el fet de tallar-la? Si no és el cas, l'arrel el qüestió seguirà removent el sòl -les pedres. Qualsevol de les altres pot fer el mateix?

Com pots veure és un tema que em preocupa i força: és un arbre preciós.

Gràcies per tot i rep una cordial salutació.

Maria Rosa de Rubí

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

L'opció més correcta seria que la morera tingués un escocell prou ample i que el camí empedrat que aixeca fos reforçat (amb malla de ferro). És cert que si treus una sola arrel en un arbre jove i sa el perjudici no serà massa gran, ja que d'altres es repartiran les funcions i l'arbre en generarà alguna de nova, però tard o d'hora alguna li prendrà el relleu i aleshores s'haurà de tornar a tallar.

Lilac ha dit...

Bona tarda,

Ara sí que m'ha quedat clar!

Salutacions cordials,

Maria Rosa de Rubí

Mariona ha dit...

Hola bon dia, m'ha agradaria saber quin es l'arbre que absorveix mes aigua al estiu, tinc un vei que rega tant a casa seva que inunda el de casa meva, fins a tal punt que queden afectats els fonamens de la casa i tinc que treura l'aigua amb una bomba, i avui m'he trobat amb el vostre bloc, moltes feliçitats...per cert hem dialeg no s'ha sol-lucionat el problema.
Moltes gracies

nuria ha dit...

Hola bona tarda,

M´agradaria fer-vos una consulta d´un tema que ens amoïna en referència a l´arbre de la morera.

Nosaltres fa molts anys que tenim unes magnifiques moreres a casa dels meus pares, el meu avi ara deu fer uns 50 anys aproximadament les va plantar i nosaltres hem crescut amb elles.

Aquest estiu varem veure en un dels tres arbres que tenim que les fulles no creixien com sempre, esplèndides i frondoses,sinó que les branques eren més petites i les fulles s´arrugaven pels volts.
Ens varen preocupar perquè et tot aquest temps mai ho havien vist i quan n´hem adonat hem vist que s´hi ha instal.lat una plaga " de cotonet".El jardiner habitual que ens el ve a podar diu que mai n´havia vist en aquest tipus d´arbres.Tanmateix hem observat que en les moreres de la zona tant dels carrers com d´altres poblacions properes n´hi ha.
Ens ho han fumigat una vegada,però continuem veient que els arbres els hi costa crèixer de la mateixa manera i amb la mateixa força i vitalitat i que els animalets s´hi continuen passejant.

M´agradaria conèixer si sabeu alguna cosa al respecte sobre aquest tipus de plagues en aquests arbres, si els poden arribar a enmalaltir o matar,i que podem fer per tal de poder ajudar-les.

Nosaltres les estimem molt!!!
Moltes gràcies!!

Núria

Joan Vicenç ha dit...

Sovint el problema dels arbres no són "les plagues". Perquè una població d'insectes o una invasió de fongs facin malbé un arbre, o un grup d'arbres, hi ha sovint altres factors que ho afavoreixen. Record per exemple una vegada que em varen demanar assessorament sobre uns pins que s'estaven morint. Quan els vaig anar a veure, tot d'una en vaig detectar el perquè del problema. Allò que m'indicava el mal, irreversible en aquell cas, d'aquells arbres, no eren les característiques senyals en forma de taques blanques de resina a la seva escorça que provoca el Tomicus i semblants, no. El problema era que hi havien construït al voltant, edificacions, piscines, jardins... havien lesionat les arrels.
En altres casos és un simple episodi de sequera, podes maldestres i innecessàries, formigonament de la superfície, instal·lacins d'aparells elèctrics o d'altra mena, les típiques casetes sobres els arbres... qui sap.
Quan a les moreres, parlau de que heu fumigat, perquè? contra què? Caldria tenir més dades per opinar. En tot cas, quan millor tractem els arbres, és a dir quan menys els "tractem", quan els aportem els millors nutrients de la millor manera, l'arbre ho agrairà. Potser quan el padrí, l'avi els va sembrar i va veure crèixer, mai els va fumigar.

Gràcies.

nuria ha dit...

Hola Joan,

Moltes gràcies,per la teva ràpida resposta i per la teva explicació.

En quan al tema de les nostres moreres,potser t´explico un xic més a veure si em pots guiar o aconsellar sobre el tema.

Les moreres es troben ubicades en un jardí d´una casa de poble dins del centre urbà,és com una petita masia.En principi,a la casa no hi hem fet obres ,ni hi ha hagut qualsevol canvi al voltant d´elles que pugui haver afavorit qualsevol cosa.No hi hem fet res, ni s´hi ha fet res pels voltants.

Normalment amb les moreres quan arriba el mes de novembre fem la poda ,i ja està, no hi fem res més durant tot l´any.
Durant tots aquests anys de vida des de que foren plantades, sempre han crescut sanes i amb unes fulles esplèndides que ens donen una magnífica ombra.Mai han estat tractades amb cap tipus de producte insecticida,ni fungicida,ni químic,fins ara fa dues setmanes degut aquesta plaga que s´hi ha instal.lat.
La plaga és " la cochinilla
algodonosa" ,l´anomenat en català "cotonet".

Aquest mes de juny ,cap a finals,varem veure que hi havia alguna branca de l´arbre,d´on surtien les branquetes i les fulles diferents a com sempre sortien( més esquifides i que s´arrugaven pels volts)i que els arbres estaven més clarers ( amb menys branques.

Ens estranya,ja que un cop parlat amb el jardiner ( és l´habitual que ens fa la poda),sembla ser que " el cotonet"no és una plaga que s´instal.li en aquests tipus d´arbres,sinó que és més habitual en cítrics i d´altres arbres.

El jardiner ens va recomanar de fumigar i aixi ho varem fer,ja que tenim les fulles i el tronc dels arbres infestats amb el cotó que deixen aquests animalets a l´hora de reproduir-se i veiem com els animalets s´hi passegen.

No ho sé, la consulta és justament perquè això ens ha estranyat molt ,ens ha sorprès ja que mai aquests arbres han tingut cap tipus de problemes de plagues ni malalties,...malgrat que al pati hi tenim altres tipus de flors que si que ens agafen per ex: pungó,....

Cal remarcar, que a la localitat no només som nosaltres que en tenim.Sembla ser que hi ha altres zones ajardinades amb moreres que ho presenten i al poble del costat també n´hem vist en moreres a la via pública.

He buscat informació al web de la Generalitat per si hi havia algun avís de plagues d´aquest insecte però tampoc ho he vist.

El problema és doncs,com tractar-ho.Nosaltres no som gaire partidaris de tirar cap tipus de producte químic,en general mai ho hem fet,i tota la vida que tenim plantes i un xic d´hortet.

No ho sé, que en penses???

Moltes gràcies per endavant!!!

Núria

Joan Bibiloni ha dit...

Hola Núria:

Perdoneu que m´afiqui en la conversa. Tots aquests animalons xupadors de saba depenen totalment de les formigues. Per a explicar-me millor us faré un símil: els pugons, àfids, cotxinilles (cotonet), caparretes, etc.. són en realitat com una guarda de cabres, ovelles o vaques pasturades per les formigues que en són les pastores. Elles agafen els ous i les nimfes dels xupòpters d´una altra planta i els duen a una nova planta que elles saben que és una bona pastura de saba. Cuiden la guarda amb una dedicació absoluta. Defensen el seu bestiar dels seus enemics, els netegen, els acaricien, els mimen i ELS MUNYEN l´anus per a estimular-los a "cagar" una goteta de melassa, que és una llepolia, una llaminadura per a les formigues-pastores i el seu principal aliment.

Així doncs no cal enverinar els arbres amb pesticides, basta tallar el pas a les formigues que pugen pel tronc i/o les branques que toquen les parets. Quan els paràsits xupòpters es queden sense la protecció de les seves pastores, els seus depredadors naturals els eliminen i/o en controlen el nombre d´una manera natural. Crec que a les drogueries venen una espècia de visc o greix pegalós amb el qual s´unta la part baixa de la soca dels arbres i les formigues ja no poden passar i si ho intenten es queden enganxades.

Bona nit:

Joan

nuria ha dit...

Hola Joan,

Moltes i moltes gràcies per la teva detallada i didàctica explicació.

És curiós, sempre s´aprenen coses a la vida i en cap moment se´ns hagués passat pel cap que les formigues podien ser les responsables de tot aquest enrenou,realitzant la seva funció a la natura.És increïble lo savia que és la natura i no cal dir lo molt que hem d´aprendre d´ella.

De fet, i ara que ho dius,podria ser ja que aprop del pati de moreres tenim una feixa de l´hort on ja fa un temps hi tenim localitzat un cau de formigues al costat d´unes carxoferes que estan plenes de pugó,i on elles també hi deuen estar fent feina.

Ja estarem pendents de si observem o no moviment de formigues al voltants dels arbres i per suposat hi col.locarem el greix a la soca per tal de barrar-los-hi el pas i deixar que es torni a equilibrar la població de cotonet i ajudar a les moreres.
Suposo que si fem el mateix amb la carxofera ( vull dir,posar-hi greix),potser també podrem evitar que ens facin malbé les carxofes,oi??

A veure si ens n´ensurtim,i en treiem l´entrellat de tot plegat!!!

Agrair-vos molt la vostra ajuda i atenció ,de fet estic contenta d´haver localitzat la vostra pàgina que em sembla un raconet encantador per passejar-s´hi i per aprendre noves coses.

Records a ses illes i als dos Joans!!!!
Moltes mercès

Núria

Joan Bibiloni ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Bibiloni ha dit...

Gràcies a tú, Núria.

Mira quina foto més curiosa:

Cotxinilla acanalada i la seva pastora-cuidadora:

http://jardin-mundani.info/images0/cotxinilla-mocan1.jpg

Per a les catxoferes no sé si us servirà el greix o visc, ja que les formigues poden pujar pels extrems de les fulles que toquen a terra.

Bona nit:

Joan

(He reeditat aquest comentari, per a corregir unes quantes faltes d´ortografia)

nuria ha dit...

ok, ho tindrem present al hora de posar el greix!!!

La cotxinilla acanalada molt bufona i es veu perfectament com la formiga la cuida i en té cura.
Nosaltres la nostra també és bufona,es veu molt bé, perquè les dimensions són grans ,espero però que hi siguem a temps i que no ens malmetin les moreres.

Avui hem anat a veure algunes moreres afectades que creixen a la via pública del poble,i m´ha entristit molt veure l´estat en el que es troben.Totes les branques,el tronc i les fulles estan nevades i farcides de cotó,tot és blanc!!!,les fulles estan escarransides i moltes d´elles seques i les branques creixen cap avall. No ho havia vist mai!!!es veu perfectament com l´arbre li costa de créixer, i no creix de forma saludable.

En fi,a veure com ho solventem!!!

Núria

Joan Vicenç ha dit...

Hola Núria i Joan. Mirau com que jo no som especialista en sanitat d'arbres ni res per l'estil, només em bas en l'experiència i en el que aprenc dels altres que en saben, com vosaltres.
Vos contaré un cas que em va sorprendre. A casa tenc dos magraners molt guapos. Un d'ells un any es va posar ple de pugó o qualque cosa semblant, crec que no eren fongs. Les fulles i fruits gairebé negres, vaig passar pena que no es morís (els arbres també es moren) però a aquell magraner no hi podia anar fulla per fulla a fer-lo net així com he fet alguna vegada amb algun cítric. El cas és que vaig esperar a veure què passava. El resultat, no record si al mateix any de les fulles o al seguent, va ser que va fer un bon esplet de grosses i delicioses magranes. És a dir no va passar res, fins i tot qui sap si aquella "crisi" o no li va servir per a qualque cosa. El magraner cada dia és més guapo i agraït.

nuria ha dit...

Hola Joans de nou (Joan B i Joan V),
Sóc la Núria, aquella noia de les moreres que us vaig escriure (ara deu fer aproximadament un any ) en aquest mateix blog, i malgrat us he anat seguint , ara us torno a escriure per fer-vos de nou una nova consulta després de la grata amabilitat que vareu tenir el darrer any a contestar-nos.
De nou tornem a tenir el mateix llogater instal.lat a les nostres moreres ,la cotxinilla, i a part de posar visc o greix al capdavall dels arbres m´agradaria consultar-vos si és apropiat també posar-hi sabó potàssic ( considerat ecològic) . La veritat és que no sé si aquest producte pot causar algun perjudici, en principi sembla ser que no, però el cert és que quan tornem a veure els arbres amb les fulles escarransides i que cada cop són més clarers, se´ns fa el cor petit .
Quan veig la vostra gran estima per aquest meravellós món verd, la sensibilitat dels articles publicats i el magnific jardi botànic que té en Joan Bibiloni,fruit del treball de molts anys, em fa intuir que vosaltres en sabeu un munt de de les entremeliadures de tots aquests hostes i potser ens podeu donar alguna idea més.

Carai,us volia adjuntar fotografia de l´any passat de la cotxinilla passejant-se per l´escorça de les nostres estimades moreres,però no he aconseguit insertar-la aquí en el blog.

Una abraçada des de el Maresme!!!
Ja veieu, per aquí sóm un xic tossuts!!!

Núria

Juan Bibiloni ha dit...

Hola Núria:

Doncs no sé dir-te si el sabó potàsic et pot anar be. Pel que dius el problema de les vostres moreres és greu i no sé fins on pot ser útil impedir el pas a les formigues. Ja que parles de sabó, un tractament clàsic a Mallorca contra les cotxinilles de les petites plantes de jardí és fumigar-les amb sabó fluix disolt en aigua. No entenc massa de sabons, però em sembla que el sabó potàsic que tu menciones és el que a Mallorca en diem sabó fluix que té una consistència com de crema i és negre-verdós.

Salutacions cordials:

Joan

nuria ha dit...

Hola Joan,

Potser provarem les dues coses a veure si ens funcionen, no sé si es ben bé aquest mateix sabó,el color és més clar, però vaja penso que no és de característiques massa agressives pels arbres i potser els pot ajudar!!!

Gràcies per la rapidesa
i a reveure!!

Núria