... no em facis mal

L’arbre de Tagore

Adjunt a aquesta nota hi ha un bell poema en prosa, atribuït a Rabindranath Tagore. Tinc diverses versions del mateix poema, amb un text similar, però no l’he trobat dins de les obres de Tagore, el que no em permet fer una traducció rigorosa, fidel a la transcripció de l’original. He trobat el mateix text signat per “anònim” (primera edició de El árbol en la poesia castellana) fins i tot a un mural ceràmic a Blanes, en el camí d’accés al jardí botànic Mar i Murtra. Allí s’atribueix al text un origen valencià, el del Jardí del Bes de Xàtiva (en realitat el Jardí del Vers rebatejat per la creativitat bròfega popular, com “jardí del bes”). La versió que publiquem procedeix del llibre El hombre y la madera, editat per Integral (quan era una editorial independent). El Temps Ambiental també el va publicar a instàncies meves. Aquesta és la versió catalana del text de Tagore que va traduir Eliseu Tomàs Climent per El Temps ambiental. El text diu:

Viatger escolta:

Sóc la taula del teu bressol, la fusta de la teva barca,
la superfície de la teva taula, la porta de la teva casa.
Sóc el mànec de la teva eina, el bastó de la teva vellesa.
Sóc el fruit que et regala i et nodreix, l’ombra benefactora
que t’aixopluga de la cremor de l’estiu, el refugi
amable dels ocells que alegren amb el seu cant
les teves hores i netegen d’insectes els teus camps.
Sóc la bellesa del paisatge, l’encant de l’hort,
el senyal de la muntanya. El marge del camí...

Sóc la llenya que t’escalfa els dies d’hivern,
el perfum que et regala i embalsama l’aire a tota hora,
la salut del teu cos i l’alegria de la teva ànima.
Per últim, sóc la fusta del teu Taüt.

Per tot això, viatger que em contemples,
tu que em vares plantar amb la teva mà i que pots
parlar-me com un fill teu o que m’has contemplat
tantes vegades, mira’m bé, però ... no em facis mal.

~

Rabindranath Tagore (Calcuta 1861-Santiniketan, prop Bolpur, 1941). Escriptor, filòsof, novel·lista i poeta humanista va nàixer al si d’una família de brahmans. A 17 anys va ser enviat a Londres per a cursar estudis de dret. La seva vida està estretament lligada a la doctrina pacifista i humanista que predicà i que es basava en la fusió de diferents cultures i tradicions d’Àsia. Defensor de la independència índia, funda a Santiniketan una escola i una universitat internacional (Visva-Bharati) la qual esdevingué un veritable centre de renovació pedagògica i espiritual. Tagore assolí un gran prestigi a Occident, especialment a partir del 1913, quan li van concedir el Premi Nobel de literatura. La protesta contra el colonialisme britànic el portaria a renunciar al títol de sir abans que li fóra atorgat.

Jordi Bigues

*

*