Olivera Vella
Plena d'arrugues, lo cos i hasta les branques,
muntanya i tu pintareu lo paisatge.
Vas inventar el viard des de les fulles
eternes.
Diossa de fruts,
pont d'història i futur.
De tu naixen los gusts,
de tu naixen les llums
dels candils de les nits interminables
i les calors dels focs de cuines olvidais.
Lo fred te done vida hasta el teu límit.
No ha pogut la gelera, en nit obscura,
amb la teua plenitud de cinc-cents anys.
I vui la carretera,
en primavera,
t'ha matat.
Plena d'arrugues, lo cos i hasta les branques,
muntanya i tu pintareu lo paisatge.
Vas inventar el viard des de les fulles
eternes.
Diossa de fruts,
pont d'història i futur.
De tu naixen los gusts,
de tu naixen les llums
dels candils de les nits interminables
i les calors dels focs de cuines olvidais.
Lo fred te done vida hasta el teu límit.
No ha pogut la gelera, en nit obscura,
amb la teua plenitud de cinc-cents anys.
I vui la carretera,
en primavera,
t'ha matat.
José Miguel Gràcia Zapater
La Codonyera, 1941
(Matarranya, La Franja)
~
· Imatges:· Poesia del llibre :
“Davall d'una olivera” de José Miguel Gràcia Zapater,
Edit. Associació Cultural del Matarranya i Ins.
~
1 comentari:
me ha hecho mucha ilusión que utilices una de mis fotos para ilustrar la poesia, eskerrik asko...
Publica un comentari a l'entrada