 |
| Juniperus phoenicea subsp. turbinata |
La savina és un arbre que no se’n parla gaire, no és conegut com el pi, l’alzina o el xiprer, hi ha força gent que si els preguntes que és una savina diran que no ho saben, però també és un arbre molt important.
 |
| Juniperus Thurifera |
La savina, principalment Juniperus phoenicea, és una conífera de la família de les cupressàcies que viu com a arbre petit o arbust. El seu aspecte i característiques principals son : Té un tronc robust, sovint tortuós, i una copa densa. Les fulles són petites, amb forma d'escata, i es superposen de manera compacta. Pot arribar als 8 m. d'alçada, el seu tronc és robust i les branques surten des de la base. La fusta és molt dura, resistents a la putrefacció i de gra fi, motiu pel qual s'ha utilitzat tradicionalment en la construcció i l'ebenisteria. Creix en zones seques, rocoses o arenals costaners. És molt coneguda i emblemàtica a les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), i també apareix en altres zones del territori catalanoparlant i de la península Ibèrica. La savina turífera o trabina (Juniperus thurifera) és un arbre escàs.
 |
| Juniperus Thurifera |
A vegades es confonen el ginebró i el càdec amb la savina, però no son el mateix arbre. No, no són el mateix arbre, tot i que pertanyen a la mateixa família i gènere (Cupressaceae i gènere Juniperus), per la qual cosa estan estretament emparentats i comparteixen algunes característiques. A diferència de la majoria de cupressàcies, són plantes amb fruits no llenyosos, sinó carnosos. Sense anar més lluny, us heu preguntat mai per què els fruits dels ginebres punxeguts del Port poden ser de tres colors diferents? La resposta és molt senzilla: n’hi ha dos espècies diferents. Els fruits blaus corresponen al ginebre (Juniperus communis), els rojos al càdec (Juniperus oxycedrus) i els verds són els immadurs de les dos espècies. Però no són les úniques variacions morfològiques evidents entre aquestes dues espècies, ja que també són fàcils de diferenciar segons les seves fulles. Mentre les fulles del ginebre tenen una única línia blanca al revers, les del càdec en tenen dos.
 |
| Juniperus phoenicea subsp. turbinata |
La savina Juniperus phoenicea subsp turbinata guss nyman és una subespècie que viu sobre substrats arenosos on poden formar savinars compactes amb exemplars de gran mida, sovint vivint juntament amb pins. Es diferencia d’altres subespècies per la mida dels gàlbuls. També les podem trobar sobre substrats rocosos, a llocs amb poca terra, llavors els individus solen ser més petits.
 |
| Savina de Sa Tanca d'Allà Dins |
A les illes Balears la savina és molt coneguda i emblemàtica a les Pitiüses (Eivissa i Formentera). A Formentera la savina de sa Tanca d’allà dins, és una savina, Juniperus phoenicea. Està al municipi de Sant Francesc Xavier, destaca una per les dimensions i per la forma de la capçada. Fa 5,5 metres d’alçària, amb un diàmetre de copa de quasi 9 metres, i la soca fa 54 cm de diàmetre, amb un perímetre de quasi 2 metres. És un exemplar relativament jove, de menys de 100 anys. Té una capçada molt compacta, que recorda la d’un pi ver, més que el d’una savina i es troba en molt bon estat de salut. La Savina de ses Salines, a la zona dunar del Cavall d'en Borràs, a prop de la platja de ses Illetes (Sant Francesc Xavier, Formentera). És la savina més gran de les Balears i probablement la més vella, amb més de 500 anys d'història. Fa 7,5 metres d'alçària, una copa de 12 metres de diàmetre i un tronc amb gairebé 3 metres de perímetre.
 |
| Savina de Ses Salines |
A Eivissa és trobada abundantment a tota l'illa, especialment als voltants de Can Frare. A Eivissa és considerada un regal de la natura. Savines i ginebres i de sa Rota a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa). Un conjunt protegit format per exemplars de savines i ginebres de dimensions considerables integrat en el catàleg insular
 |
| Savines centenàries del Racó d'Ademús |
 |
| La Pobla. Savinar de Les Blanques |
Al País Valencià, les principals poblacions i boscos de savines (principalment savina turífera, Juniperus thurifera, i altres varietats) es concentren en zones d'alta muntanya interior amb clima continental extrem.
El savinar de Les Blanques (La Pobla de Sant Miquel, Racó d'Ademús). Considerat un dels boscos més extraordinaris i antics (amb exemplars de mil anys d'antiguitat), situat a l'ombra de l'Alt de les Barraques (el pic més alt del territori valencià). Va ser reconegut com un dels espais naturals més emblemàtics de la zona.
 |
| Savina La Juana Trabin |
La savina Juana (Alpont, Els Serrans). Coneguda per ser l'arbre amb el perímetre de tronc més gran de tot el Pais Valencià. Les savines turíferes del Toro (Alt Palància). Agrupacions importants d'aquesta espècie adaptada a sòls pobres, freds hivernals i estius secs. Cal destacar també la savina de Los Responsos que fa una altura de 12,9 metres i el perímetre del tronc és de 5,23 metres. És un dels exemplars de majors dimensions i longevitat del Pais Valencià. Des que el van catalogar com a monument natural el 2009, l’arbre ha sigut “rescatat de l’oblit” i l’han recuperat a través dels treballs de conservació.
 |
| Savina dels Responsos |
A Catalunya l'espècie més comuna és la savina comuna o marítima (Juniperus phoenicea), habitual en zones costaneres, garrigues i penya-segats de la Catalunya central i litoral. D'altra banda, la savina turífera (Juniperus thurifera) és un arbre pirinenc i d'interior molt més rar i protegit (vulnerable a Catalunya).
 |
| Savina del Turó del Coll Prunera. Matadepera |
Els exemplars monumentals i boscos més importants de savines són : Savina d'Arati (Alins, Pallars Sobirà): És la savina turífera més grossa i coneguda de la Vall Ferrera. Un arbre mascle centenari que s'ha salvat històricament de la tala per trobar-se en un vessant de difícil accés.
 |
| Savina d'Arati |
Savina de Borente (Ribera de Cardós, Pallars Sobirà): Un altre dels grans exemplars singulars de savina turífera que sobreviuen al Pirineu central.
Savines de la Serra de les Planes (Olesa de Bonesvalls, Garraf): Una mostra excel·lent de savina comuna adaptada a terrenys calcaris de mitjana muntanya litoral. Savines del Coll de Ca la Llebre (Serra de Miralles, Anoia): Àrea on es poden observar exemplars ben formats integrats en el paisatge prepirinenc central.
 |
| Savines del Coll de Ca la Llebre |
 |
| Roca de la Savina inferior. Montserrat |
 |
| Roca de la Savina inferior. Montserrat |
La savina simbolitza principalment la resistència, encarna la bellesa agresta, l'adaptació davant de l'adversitat i l'eternitat. A causa de la seva capacitat per créixer en terrenys pobres, pedregosos, amb vents huracanats i hiverns extrems, representa la força per suportar els embats de la vida sense fallir-se. Dir «ser com una savina» fa referència a aguantar amb dignitat. La «núvia del vent»: Les seves formes recargolades, modelades per la força constant del vent, evoquen el moviment perpetu i la unió indissoluble entre la terra i l'atmosfera.
 |
| Arbre del Vent |
Eix del món i espiritualitat: En diverses tradicions antigues, es considerava un arbre sagrat que unia els tres plans, inferns subterranis, terra i cels. La resina aromàtica s'ha emprat històricament en rituals religiosos i per les seves propietats purificadores. Longevitat i fòssil vivent: En pertànyer a estirps molt antigues, com la savina albar, procedent de l'Era Terciària, se l'associa amb la immortalitat, la memòria del territori i el pas del temps. Emblema territorial: En llocs com l'illa de El Hierro, El Sabinar, la savina és el símbol oficial de la identitat insular, reflectint el caràcter tenaç dels seus habitants davant dels elements.
 |
| Juniperus phoenicea subsp. turbinata |
El nom popular de savina sembla tenir els seus orígens en l’antic poble dels Sabins que habitarem la Itàlia central, van ser un antic poble itàlic de la península Itàlica que vivia a les muntanyes dels Apenins centrals i al nord del riu Aniene, a la regió coneguda com a Sabínia (actualment entre Rieti i l'Aquila). Habitaven zones entre el Tíber, el Nera i l'Aniene, amb ciutats principals com Reate (Rieti), Nursia (Norcia) i Amiternum.
 |
| El Rapte de les Sabines. Picasso, 1962 |
La savina també té algunes propietats medicinals i bioquímiques, però cal anar molt en compte ja que és molt tòxica. Conté grans quantitats del compost Sabinè, al qual s'atribueixen propietats antifúngiques. Antigament s'havia emprat el seu oli essencial per combatre berrugues i calmar dolors de reumatisme. Els fruits i la fusta s’utilitzaven per afavorir la suor, la menstruació i la eliminació de líquids. Les infusions o preparats de savina tenen efectes tòxics i propietats abortives, per la qual cosa el seu ús intern és molt perillós i està desaconsellat.
 |
| Juniperus phoenicea subsp. |
En molts massissos d’altura mitjana-baixa de Catalunya hi abunden les savines. Aquest arbust té unes propietats que el fan ser estimat i molt valorat pels escaladors com a bon element d’assegurança i d’ancoratge, fins al punt que s’ha arribat a evocar, de part de diferents escaladors, la dita Santa savina, patrona dels escaladors. La seva presència en indrets escarpats inversemblants, la seva preuada resistència, que es conserva al cap d’anys fins i tot estant seca i morta, provoca aquest sentiment envers la savina. L’escriptor i destacat muntanyenc, escalador, escriptor, poeta, vinculat estretament al món de l'excursionisme català, Josep M Villalba Ezcay l’evocava així :
 |
| Juniperus thurifera |
Santa Savina
Santa Savina,
patrona dels escaladors.
Santa Savina gloriosa,
patrona de ràpels difícils,
protegiu-nos ...!
*
Santa Sabina,
patrona de los escaladores.
Santa Sabina gloriosa,
patrona de “rappels” difíciles,
¡protégenos…!
*
Josep M Villalba Ezcay
(1915 - 1984)
També hi ha poemes i cançons que parlen de la savina i també algunes endevinalles.
Endevinalla
Arbust no sóc
arbre no semblo
el meu nom és molt savi
les meves fulles són petites com formigues
el meu fruit es rodó com petites pinyetes.
Saps qui sóc ?
 |
| Juniperus turbinata |
Un capvespre et portaré a Formentera
Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.
I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,
terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que dobla costa reté.
Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura!
Un i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada del febrer!
La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.
Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins.
Molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.
Camps de pedra, algun bocí
de terra més agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.
Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues í i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.
Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.
Formentera: mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.
Llunyana i just a tocar,
sola i fent-nos companyia,
cap a la part de migdia
Formentera ens clou la mar.
I entre ribera i ribera,
amb un rosari partit
d'illots que treuen el pit,
resta la mar presonera,
terrassa del mariner,
íntim quintà de les illes,
blau laberint de cruïlles
que dobla costa reté.
Formentera breu i dura,
creuada de l'oratjol,
estesa davall el sol
en una tarda madura!
Un i esquerp pla formenter
de marès i roca viva,
sense defensa en l'aspriva
mossegada del febrer!
La Savina, zenital
el foc, i la terra estreta.
Una carretera dreta,
estanys, savines i sal.
Assolellats els camins
de sorra; de roques netes,
la plaça amb quatre casetes;
i, més amunt, uns molins.
Molins on la vela espera,
entre vuit vents, quin vindrà
a moldre aquest poc de gra
d'on prengué nom Formentera.
Camps de pedra, algun bocí
de terra més agraïda,
figueres d'ombra adormida
i front auster d'algun pi.
Formentera no té hortada,
però no manquen tancons
d'algues í i peixos, al fons
de l'aigua verda i salada.
Són els homes, amb l'escassa
terra, amb volts de mar tan grans,
més que fidels terrassans
veles que el vent arrabassa.
Formentera: mar i cel
entorn d'un cor d'avidesa.
Es despulla la bellesa
per unir-se a eixuta arrel.
Marià Villangómez
(Ciutat d'Eivissa, 10 gener 1913 - 12 maig 2002)
Aquest poema l'han interpretat: Uc :
 |
| Juniperus turbinata |
· Article dedicat a la Savina més bonica ·
· La meva nebodeta Savina Jorba Mas ·
· La meva nebodeta Savina Jorba Mas ·
Entrades
