divendres, 10 d’abril de 2009

Els transgènics són tòxics

Dr. Gilles-Eric Séralini, expert de la Comissió Europea en transgènics
"Els transgènics són tòxics per a la salut humana"

Tinc 49 anys. Vaig néixer a Algèria i visc a Caen (França), on sóc catedràtic de Biologia Molecular. Estic casat i tinc dos fills. Em preocupen el medi ambient i la salut a llarg termini, sóc especialista en toxicitat de varietats transgèniques i herbicides. Sóc cristià

És vostè un radical d'allò natural?
En absolut, però la meva professió és la recerca en biologia molecular, com es fan els organismes genèticament modificats (OGM) i quins efectes tenen en la salut quan els ingerim.

I?
Sabem que el càncer, les malalties hormonals, metabòliques, immunitàries, nervioses i reproductives estan relacionades amb els agents químics que contenen.

Quants tipus de transgènics hi ha?
Soja, blat de moro, cotó i colza. Les llavors porten incorporat el verí per als insectes. Les de blat de moro i soja contenen Roundup, el major herbicida del món.

Hi ha molts aliments que continguin soja o blat de moro?
Sí, tots els que contenen per exemple sucre de blat de moro (sodes, begudes de cola, pastisseria, salses, bombons, caramels, xocolata ...). I els animals que ens mengem que han estat alimentats amb blat de moro transgènic (pollastre, vaca, conill, porc, llet, ous ...).

En quina dosi són perillosos?
No ho sabem, perquè no s'han fet els tests adequats; només sabem que ens fan mal a llarg termini. En general, impedeixen que els òrgans i les cèl·lules funcionin bé.

Però s'han fet test amb rates.
Sí, però els resultats són confidencials.

Però què diu!
Anormal, oi? ... Cal demanar als governs d'Europa que facin públics aquests anàlisi, i, quan ho facin, molts debats ja no tindran sentit perquè seran evidents els efectes dels OGM. Jo sóc un dels quatre experts que han treballat per la Unió Europea en el conflicte que es debat en el marc de l'Organització Mundial del Comerç entre Estats Units i Europa per etiquetar els OGM.

Europa és reticent als OGM?
La UE ha demanat els resultats de les proves a les companyies per acceptar o no la comercialització d'aquests productes, però les companyies diuen que són confidencials, quan segons la llei de la UE haurien de ser públics. Ja hem guanyat algun judici contra Monsanto demostrant els efectes nocius dels OGM que vam poder analitzar.

Expliquim.
Per saber si els OGM són tòxics, es fan els mateixos test a tot el planeta; se'ls dóna a les rates dues dosis de blat de moro transgènic durant tres mesos i se'ls fan dues anàlisis de sang, a les cinc setmanes i als tres mesos. Els resultats van ser: augment de greix a la sang (del 20% al 40%), de sucre (10%), desajustos urinaris, problemes de ronyons i de fetge, precisament els òrgans de desintoxicació.

Sona fatal.
A Espanya hi ha 100.000 hectàrees dedicades al cultiu de blat de moro transgènic (quasi tot a Catalunya), és la porta d'entrada dels OGM a Europa.

Vostè també ha realitzat investigacions recentment.
Sí, sobre els efectes del Roundup (el major pesticida del món, utilitzat en tres quarts dels transgènics) en cèl·lules humanes: directament les mata.

Això és greu.
Els experts demanem dos anys de test sobre animals en laboratori, tal com es fa amb els medicaments; però llavors els OGM no són rendibles. Hi ha un gran combat polític i econòmic sobre aquest tema, i cal dir-li a la gent: no ens permeten veure aquests anàlisis de sang ni aconseguim fer el test més enllà de tres mesos. Això és un escàndol amagat per les grans companyies.

Tan poderoses són aquestes empreses que els governs no pot aturar?
És el major desafiament financer que mai ha existit. Hi ha quatre plantes que alimenten al món a nivell intensiu: soja, blat de moro, arròs i blat. Les companyies registren patents sobre les plantes d'aquests aliments gràcies als OGM. Qui tingui les patents i cobri royaltis cada vegada que algú les mengi o cultivi al planeta serà el rei del món; per això les grans empreses farmacèutiques han començat a fer OGM.

Quina por.
Les vuit grans companyies farmacèutiques són les vuit grans companyies de pesticides i d'OGM. Monsanto té el 80% de la biotecnologia del món.

I per què ho permeten els governs?
Fa quinze anys, tots els governs dels països industrialitzats van apostar en el desenvolupament de la indústria de la biotecnologia, on s'ha invertit molts diners públics. Els governs saben que hi ha problemes amb els OGM, però si aconsegueixen i publiquen els resultats de les anàlisis, resultarà que tot el que s’ha autoritzat fins al moment ha estat un error de greus conseqüències.

... Cosa que enfonsaria qualsevol govern.
Exacte. Tot i així, mai un OGM ha estat autoritzat pels ministres de Medi Ambient d'Europa.

Per què els científics no pressionen?
Ni tan sols un de cada 10.000 té accés a les dades. Jo fa nou anys que llegeixo tots els informes europeus i americans de controls sanitaris d'OGM, i els únics que fan tests són les pròpies companyies.

Vostè els fa.
Pocs, són caríssims. S'hauria d'exigir a les companyies que les anàlisis les realitzessin universitats públiques en comptes de les empreses privades a sou de les companyies.
Informació secreta
Ha vingut convidat per la plataforma Som lo que Sembrem i diu que urgeix pressionar els governs a que exigeixin a les companyies productores de transgènics que es facin públics els estudis dels efectes que aquests aliments tenen en la salut: "No és possible alimentar el món amb un producte que només s'ha provat tres mesos en rates i els anàlisis de sang són secrets ".
Té autoritat o és un boig d'allò natural? ...
Presideix el consell científic del Comité de Recherche et d´Information Indépendantes sur le Génie Génétique (Criigen). Durant nou anys va treballar per al Govern francès avaluant els efectes dels transgènics en la salut. Ara ho fa per la Comissió Europea.

Ima Sanchís - 08.04.2009
· Article publicat a La Vanguardia el 08.04.2009
·

19 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

I què en pot fer de feina una persona sola! Aquest home parla tan clar que desmunta amb quatre paraules grans murades de mentides sobre aquest tema.

Pitjor, però, que dir mentides, és quedar al marge, no fer res, restar dins una ambigüitat permissiva, sovint ben pagada o mal informada.

La lectora corrent ha dit...

La Contra de La Vanguardia de vegades s'assembla al Cuarto Milenio de l'Iker Jiménez. No voldria entrar en el debat, entre d'altres coses perquè em sembla que és inútil. Qui està en contra dels transgènics només busca o rep la informació que dóna suport a les seves creences. I amb això no vull dir que jo hi estigui a favor de manera general. No és pot ficar tot dins d'un sac. Cada organisme modificat és un cas diferent.

Com diu Daniel Ramón Vidal, també a La Vanguardia (9-10.04.2009, p. 18, "Demagogia antitrasngénica"), "Hay muchos transgénicos en nuestra vida diaria, pero a los europeos solo nos preocupa comerlos. Es un debate que se disfraza de técnico cuando en realidad es económico e ideológico."

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Estar contra els transgènics de manera generalitzada és una absurditat majúscula. Altra cosa és estar contra el monopili o oligopoli i l'abús que exerceixen empreses com Monsanto, Bayer, etc. Però hi ha moltes coses que gràcies als transgènics milloren la vida de la gent, es lluita contra malalties, s'alimenta més població amb menys superfície cultivada, etc. Molta gent que està en contra de la agricultura "no ecològica total" no és conscient que per alimentar tanta població amb una altra agricultura caldria desforestar moltes hectàrees de selva.

Hi ha gurús per a tot, és el seu modus vivendi: Que si les ones del telèfon mòbil, que si els transgènics, etc. Us enrecordeu d'aquells que advertien de menjar coses cuinades al microones .,. On són?

M'avia m'explicava que quan van aparèixer les màquines de cosir també hi va sortir població en contra.

ErrareHumanumEst ha dit...

La veritat és que hi ha debat per estona. És evident que els qui patenten o els qui comercialitzen voldran fer pocs anàlisis perquè estan convençuts que el seu producte és inocu pels humans. Putser caldria més intervenció en aquest sentit.
De totes maneres, és probable que algún dia fiquem els peus a la galleda. Tot plegat és bastant incert.

Jo crec que fer un transgènic ha d'estar extremadament justificat. Jo personalment estic treballant amb un equip per controlar una perillosa malaltia que afecta a l'àmbit forestal. Als Estats Units van desenvolupar arbres transgènics perquè fóssin resistents a la malaltia. La solució europea (un paràsit víric) no va funcionar als Estats Units i van decidir introduïr una part del genoma víric als arbres, just van introduïr a l'arbre la part del genoma víric que codifica una proteïna/enzim que dificulta la respiració i per tant el creixement de la malaltia.
L'opció dels transgènics s'ha de descartar en cas d'alternatives. Pel que sé, en el meu cas l'alternativa ha implicat més feina, més temps i més paciència, però això i unes bones pràctiques han garantit excel·lents resultats i, sobretot, no s'han hagut d'introduïr organismes genèticament modificats als boscos catalans. estic segur que cap de vosaltres prefereix la opció dels transgènics.
A més, l'alternativa pot resultar molt més barata.

Es clar que moltes vegades depèn de qui manega el cotarro, segurament l'empresa "x" hagués apostat per la solució de desenvolupar els arbres transgènics.

Els transgènics no són només del món agrícola, el món forestal també busca produïr més i millor. Tot plegat perquè el producte final no tingui aquell nus odiós o la fusta sigui gairebé perfecte. Val la pena?

Joan Vicenç ha dit...

N'hem a "vore". Aquí no es parla de varietats o cultivars assolides al llarg d'una pol·linització creuada i llarga tria selectiva. Aquí es parla, entre altres coses, que introduïm, no sé de quina manera, un producte químic tòxic a la seva gènesi. I després ens menjam aquest producte. Punt? No. A més hi ha incorporats altres mecanismes genètics aliens i nocius a allò que és natural. El seu pol·len pot "escapar" de la tanca on està sembrada i contaminar genèticament altres plantes. I què passa llavors? I amb els insectes i resta de la fauna relacionada? I amb nosaltres?

Sembla que hi ha molt per explicar d'aquest negoci i perquè crec que m'afecta, no només com a consumidor sinó també com a terrícola, hi lluitaré en contra.

Hi ha altres modificacions genètiques d'organismes no nocives?. No ho sé. Les hauríem de mirar molt be una a una al marge del negoci.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

El que passa però, és que els que estem a favor dels transgènics no necessàriament estem a favor de que el procés estigui sense control, ans al contrari, transgènics sí, i control també, total i absolut. No obstant, hi ha gent que s'entesta en ficar a tothom en un sac o en altre sens e mirar que hi ha matisos i punts mitjos, i aquesta gent diu: aquests que no estan contra els transgènics estan a favor del descontrol de la genètica, estan a favor de les multinacionals, etc, a l'igual que hi ha qui diu si ets de dretes has de ser catòlic i espanyolista, i si ets d'esquerres has de ser ateu, i a favor del divorci i de l'avortament. Doncs no, jo estic a favor dels transgènics per que fan el mateix que s'ha fet fins ara (millorar la producció) però de manera més ràpida, i amb moltes més possibilitats. O que us penseu, que la varietat chardonnay ha sortit sola, o el tomàquet montserrat, o el pastor alemany, o la vaca lletera que don 60L de llet diaris? No, això s'ha fet modificant la natura de forma artificial. I els empelts? No són alteracions de la natura per fer viure un vegetal en un sòl que no li és favorable? Doncs hem de veure la genètica de la mateixa manera, Ara, no hem de deixar tot en mans del Dr. Frankenstein, i controlar de manera governamental que els processos siguin nets i no hi hagi contaminacions.

La lectora corrent ha dit...

Joan Vicenç diu: "Aquí no es parla de varietats o cultivars assolides al llarg d'una pol·linització creuada i llarga tria selectiva. Aquí es parla, entre altres coses, que introduïm, no sé de quina manera, un producte químic tòxic a la seva gènesi."

Un producte químic tòxic? L'única cosa que s'introdueixen són gens. I els humans també en tenim, de gens i tots els gens estan fets amb unes poques molècules que segons com estiguin ordenades donen a la cèlu·la ordres diferents.

Errare Humanum Est diu: "És evident que els qui patenten o els qui comercialitzen voldran fer pocs anàlisis perquè estan convençuts que el seu producte és inocu pels humans. Putser caldria més intervenció en aquest sentit."

Poques anàlisis? No sé si deu haver-hi algun tipus de recerca que sigui més complicada pel que fa a les proves prèvies a la comercialització que les que ha de superar un organisme modificat genèticament. Obtenir-los no és complicat i ho podrien fer en molts laboratoris. Però els dossiers per a cada cas poden tenir milers --bastants milers-- de pàgines. A més s'aproven --o no-- cas per cas. Per això trobo que no té sentit generalitzar; seria com voler prohibir tots els medicament perquè n'hi ha que poden tenir efectes perjudicials.

Aquest procés previ tan complicat representa una despesa molt gran i per això només les grans empreses poden afrontar-ho. I això és el que jo veig de negatiu en els cultius transgènics, que estiguin en mans d'unes poques empreses. Si es facilitessin les coses s'acabaria aquest oligopoli actual.

Joan Vicenç ha dit...

Així doncs, com és possible dotar a un gen d'unes característiques tòxiques actives properes al glifosato, al Roundoup? Com és que podem dotar a una planta de característiques genètiques idèntiques a les que tenen el Bacillus thuringiensis?

Si això no és dotar de principis químics tòxics a una planta, què és?

Fa por.

ErrareHumanumEst ha dit...

gràcies Lectora per l'aclariment. El que no tinc massa clar és si aquests controls verifiquen al 100% la seguretat alimentària. En algún article que he llegit en referència als transgènics, concretament un fong transgènic al que l'hi van modificar la seva virulència, els autors van recomanar que no es continués aquesta línia ja que van observar que el fong transgènic tenia una capacitat de mutació preocupant, que podria evolucionar cap a noves formes inclús més virulentes.
A part de 4 textos que m'he llegit, no tinc més nocions en el tema.

Per això estaria bé que ens n'enteréssim i qualsevol aportació per mi és benvinguda.

Jo tant sols tinc diversos dubtes:

·En primer lloc, no sé si els estudis de seguretat dels transgènics contemplen la capacitat de mutació del producte fabricat, o millor dit, si aquests estudis tenen la capacitat d'estudiar això.

·En segón lloc, (no sé si és bojeria dir això) a molts productes se'ls apliquen estudis de capacitat mutagènica, que si no tinc mal entès és la capacitat d'un producte per crear mutacions a d'altres organismes. Avui dia, aquests testos s'apliquen a productes que molta gent s'exposa, p.ex. en biologia mol·lecular el tradicional Bromur d'etidi. També és veritat que hi ha productes que no tenen aquest test fet però que molts es sospiten que siguin mutagènics. Putser és que el test és molt car...però la pregunta és, els transgènics podrien tenir capacitat mutagènica?

·En tercer lloc, és evident que hi ha "buits" respecte els efectes dels transgènics però ningú sap de quin tipus de buits parlem. el què volem saber és si és qüestió de petits efectes sense importància o podriem estar parlant de riscos greus per la salut.

·En quart lloc, perquè han declarat tòxica l'albergínia transgènica?

Estic d'acord en que els transgènics poden solucionar certs aspectes o problemes que fins ara no podien ser solucionats.
Malauradament pel món, diuen que un problema que solucionaran és la fam, i això és amb el que s'aferren molts defensors, com si només els transgènics poguéssin solucionar la fam. Pel que he vist fins ara, ningú té massa interès en solucionar la fam al món, no crec que amb els transgènics ocorri el contrari a no ser que esdevingui un bon negoci per occident o per les multis.

Més que solucionar la fam, interessen altres coses d'aquests productes. En primer lloc negoci i creació de grans multinacionals, en segón lloc crear productes perfectes que, per crear-los, generaran la tant estimada ocupació i augment de competitivitat pels països desenvolupats.

El problema és que, si a tothom l'hi és indiferent comprar un transgènic, al final o t'apuntes als transgènics o plegues, ja no seras competent en aquest mercat.

Per últim us faig una pregunta: Aprovarieu la fabricació i plantació d'arbres transgènics als nostres boscos (p. ex. resistents a la sequera, majors creixements, millors formes, millors fustes) per evitar en part la desforestació provocada per l'indústria forestal a l'Amazones?

Com sempre, perdoneu l'extensió.

La lectora corrent ha dit...

Errare Humanum Est, si em pregunten si estic a favor o en contra dels transgènics, hauria de respondre "depèn". No estic ni a favor ni en contra DELS transgènics, hauria de decidir un per un, de la mateixa manera que es fa per autoritzar-los o no.

Estic en contra dels transgènics que només busquen millorar les característiques de presentació del producte, com els primers tomàquets transgènics que es van posar al mercat als EUA, deu fer uns 13 o 14 anys, que s'havien modificat genèticament perquè no s'estovessin (es nota que aquella gent no fa pa amb tomàquet). O dels que creen depèndència d'unes empreses multinacionals. Però no estic en contra d'un arròs que porti incorporat el gen per produir vitamina A, que tanta falta fa en molts països del tercer món que basen la seva alimentació en aquest producte o d'altres que puguin solucionar problemes d'alimentació i nutrició. Però sempre cas per cas. Em sembla un gran error negar-ho sistemàticament i moltes vegades amb arguments basats en errors (vull pensar que no en mentides).

Joan Vicenç diu "un gen d'unes característiques tòxiques actives properes al glifosato, al Roundoup" Ve't aquí el malentès. L'entrevistadora de la Contra es deu haver equivocat perquè no crec que l'investigador ho hagi dit així amb mala fe. El gen confereix la resistència al Roundup, de manera que la planta, encara que estigui en contacte amb aquest plaguicida no es veu afectada; pero la planta NO porta el plaguicida ni cap substància tòxica que no portés la varietat no transgènica de la qual procedeix.

Arran d'un debat que s'ha fet en una llista de distribució de comunicació científica, ho he tractat avui en el meu bloc, però no estic fent propaganda perquè em llegiu, us aconsello millor un llibre publicat fa uns mesos: "Convivint amb transgènics", de David Bueno. Hi tracta, de manera clara, objectiva i amb referències, molts aspectes la polèmica.

JD ha dit...

Jo m'he tacat els dits amb Roundup. I he respirat la vafarada que surt d'una explotació bananera quilòmetres abans d'arribar-hi.
Un vegetal resistent al glifostat no és verinós, clar que no, però justament es tracta de poder aplicar el glifosat a tutiplen !
Tan dificil és d'entendre ?

L'article conté errors, pot ser un muntatge per a induir al personal a fer comentaris no massa encertats i així preparem el terreny per a l'arribada de la veritat científica
definitiva. Oh ! que ignorant que és la púrria de terra ...( Snoopy dixit)

La vitamina A ( liposoluble i per tant acumulativa ) pot ser tòxica en excès, m'estimo més menjarme-la de la pastanaga ( betacarotens no tòxics ) que no pas que me l'engatillin a l'arròs. I visca la biodiversitat. I menys metà dels arrossars...
El tercer món està al Raval i els científics encara no han aconseguit que els gossos no es pixin a les cantonades.
Ciència independent ?
Quan ho sigui en tornem a parlar...
Clarament, objectivament, amb referències... si està en un llibre, i si l'autor es diu Bueno serà que haurà de ser bo de debò.

Joan Vicenç ha dit...

ok JD, per l'aclariment del Roundoup (a punta pala) però, i amb el Bacillus? Com s'ho fan? Ho porten realment incorporat?

jd ha dit...

El BT suposo que és un bacteri que té un gen que ordena la producció d'una proteina que és tòxica per a determinats organismes. Si aïlles aquest gen i li casques a un altre organisme se suposa que aquest ara tindrà la capacitat de produir el mateix tòxic. Si no vaig errat ( tinc vocació d'arbròleg i aqui cal un biòleg molecular ) és com si a tu t'aïllen el gen que tens de preguntar: i això per què ? Te'l donen i vas i li fots a un garrofer. I un dia estàs a peu de garrofer i sents: i això per què ?
I aquest pol.linitza un altre i un altre i al final els teus nets se'n van a collir garrofes i acaben amb el cap com un timbal de sentir: i això per què ? I a la fí acaben dient: Saps ? l'avi se'n podia haver anat a cagar en comptes de remenar els gens dels garrofers.
Si us plau, aviam si algú ens aclareix quelcom, que jo estic limitat en això i el que no sé m'ho invento.Crec que m'ha entrat pol.len al cervell i estic d'un content... visca la primavera !!!

La lectora corrent ha dit...

JOD diu:

"L'article conté errors, pot ser un muntatge per a induir al personal a fer comentaris no massa encertats i així preparem el terreny per a l'arribada de la veritat científica
definitiva."

L'article conté errors, però suposo que són més aviat perquè l'entrevistadora no ha sabut transcriure o entendre el que li deia l'entrevistat, i no pas per mala fe de l'entrevistat.

"La vitamina A ( liposoluble i per tant acumulativa ) pot ser tòxica en excès, m'estimo més menjarme-la de la pastanaga ( betacarotens no tòxics ) que no pas que me l'engatillin a l'arròs."

L'arrròs transgènic no du la vitamina A incorporada. Allò que duu és el gen per produir provitamina A, el mateix betacarotè que es troba a la pastanaga que tant t'aprecies.

Si visquessis en un país com l'Índia, Bangla Desh o Vietnam, on l'arròs és la base de l'alimentació --en molts casos d'una miserable alimentació-- potser no t'importaria tant que el betacaroté provingués d'una pastanaga (que ves a saber si la tindries per menjar) o del plat d'arròs.

A més, l'arròs daurat (golden rice) amb betacaroté farà que no calgui donar a la mainada els suplements de vitaminna A que els donava l'Organització Mundial de la Salut i que, a més de ser una gran despesa econòmica, moltes vegades no arribava a tota la població que la necessitava

I en el cas d'aquest arròs, els motius que se solen al·legar per estar en contra dels transgènics, no es compleixen: no ha estat desenvolupat per cap multinacional, ni la indústria se'n beneficia, no crea dependències d'altres productes, ni cal comprar cada any llavors noves perquè serveixen les que s'obtinguin de cada collita, les institucions internacionales adequades el distribueixen gratuïtament als pagesos que conreen la terra per a la seva pròpia subsistència (i de la seva família), no afecta la diversita agrícola o natural més del que pugui afectar-la el cultiu tradicional d'arròs, ve a suplir unes necessitats nutritives i pot salvar molts vidas infantils o evitar problemes com la ceguesa infantil que afecta a miles de nens i nenes en els països pobres que basen la seva alimentació en l'arròs.

Per saber-ne més, de l'arròs daurat, recomano l'article dIngo Potrykus "Golden Rice and Beyond", publicat a "Plant Physiology" i disponible a Internet:

http://tinyurl.com/dj4ssh

hydnum ha dit...

JD ha dit:"Un vegetal resistent al glifostat no és verinós, clar que no, però justament es tracta de poder aplicar el glifosat a tutiplen !
Tan dificil és d'entendre ?"
Idò sí, a mí em costa entendre que es tracti com un aspecte positiu poder augmentar l'aplicació de fitosanitaris, com el Rond Up (glifosat), del qual s'han demostrat els efectes nocius sobre la salut humana, i ja no em parlem sobre el medi ambient, que suposa una reducció terrible de la biodiversitat. Així, que si et vols ruixar amb glifosat ... n'ets lliure, però els qui l'han de respirar, beure, menjar i tocar sense voler-ho però no em podem escapar?

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Estic completament d'acord amb tu "Lectora corrent" que em demostres una altra vegada que de corrent no en tens res. Jo també penso que hi ha una certa voluntat de desinformació per anar a la contra dels transgènics i que molta gent s'apunta al carro anti-trans sense tenir-ne ni cap coneixement, ni cap visió objectiva sobre el tema; i el que és pitjor, prefereixen rebre dades de fiabilitat qüestionable que els hi dónin arguments en contra, a rebre arguments contrastats que siguin a favor, en certa manera, com si fós una posició dogmàtica.

jd ha dit...

Hydnum:
Perdona que a vegades no m’expliqui prou bé i li foti pel dret una mica irònicament.
Els que volen producció per tal d’augmentar el rendiment de la collita utilitzen herbicides per a eliminar la competència de les “males herbes”. Si el vegetal conreuat és resistent a l’herbicida ja està! Vinga herbicida que només conta la producción, malgrat el medi ambient i els treballadors que en pateixen les consequències

jd ha dit...

Lectora corrent :
Certament tens tota la raó en el tema de la pastanaga. Em feia mandra argumentar bé, malgrat pensar que qui em vulgui entendre m’entendrà: l’arròs és arròs i la pastanaga és pastanaga. No em calen dreceres genètiques.
Jo vaig treballar un estiu a l’estació de recerca agronómica de Zuric, pol.linitzant blat de moro, i va ser una experiencia molt enriquidora. Era quan el blat de moro era blat de moro…
També he estat en zones rurals de Vietnam i en lloc he vist problemes de nutrició. Jo només puc parlar d’allò que he vist i he tocat. És la meva pel.lícula, ho admeto, però si més no del tema de l’arròs golden se’n troben altres versions a la web:
Del blog “ Plantas transgènicas” :
Este arroz produce aproximadamente 1.6 µg de beta-caroteno por cada gramo de arroz., cantidad que no es suficiente para observar una mejoría significante en las personas con deficiencia en vitamina A. Por ejemplo, si el arroz fuera la única fuente de alimento de una persona, necesitaría comer alrededor de 16lbs diarias para conseguir suficiente vitamina A. Más aun, para que el cuerpo absorba el beta-caroteno también se requiere cinc, proteínas y grasas, elementos deficientes en los países en desarrollo.
Los creadores del “golden rice” y la compañía Syngenta, ha donado este arroz a los países en desarrollo libre de cargos. Aunque este arroz no solucionará el problema de deficiencia de vitamina A, es un gran paso para la humanidad y una gran ayuda para combatir la mal nutrición de los habitantes de países en desarrollo.
Referencias
‘Golden Rice’ and Vitamin A Deficiency. Welcome to Friends of the Earth. Disponible en http://www.foe.org/safefood/rice.html.
A unique feat: Golden Rice accumulates provitamin A (β carotene) in the grain. Golden Rice Project. Disponible en http://www.goldenrice.org/.
Foto=A unique feat: Golden Rice accumulates provitamin A (β carotene) in the grain. Golden Rice Project. Disponible en http://www.goldenrice.org/.
Hi ha qui també té coses a dir: http://www.i-sis.org.uk/rice.php

Penso que la millora de la producció vegetal no necessariament ha de pasar per la manipulació genética, la fitotècnia s’encarrega d’altres factors igualment importants.
I per damunt de tot això hauria d’haver un potent sistema filosòfic de recolzament a la ciencia.
El món està a petar de gent. Els recursos són limitats i la solució no crec que passi per augmentar indefinidament la satisfacció de la demanda. Penso que calen respostes equitatives als problemes d’alimentació i energía. No poden haver solucions que concentrin ciencia o tecnología en mans de quatre privilegiats. Aquí, valga’m déu ! ningú diu res del mal que fan els EE.UU o el mateix Vaticà.
Els transgènics només són el simptoma de la malaltia que patim: superpoblació i desenvolupament descontrolat.

Anònim ha dit...

Gràcies "lectora corrent" per les aportacions d'informació precisa i pel tò obert que manifestes.
Jo no hi entenc gaire de ciència, però com a ciutadana comú, i en el nivell al que arribo, també miro de posar-me al dia i contrastar les meves opinions. Respecte als transgènics, he d'admetre que en tinc una mala opinió. Proposes no generalitzar i ho trobo una bona cosa: crec que podria estar d'acord amb una experimentació genètica que quedés dins el laboratori o que només en sortís després de molts anys i rigurosos estudis sobre les seves conseqüències (no només mediambientals, per cert), perquè sabem que un cop alliberat un transgènic al medi ambient, se'ns escapa per complet de les mans.
Així que suposo que estic dins el grup d'anti-transgènics radicals, però com que no m'agrada que m'acusin de no llegir altres arguments que els que em confirmen el que vull, doncs he desenpolsat el meu anglès i m'he llegit el Golden Rice and Beyond. Fins i tot confiant en la bona fe de qui l'escriu, em sembla que l'arròs daurat és la pell de bè amb la que es cobreix el llop. El mateix article ja exposa els motius de les empreses que hi estan darrera: rentar-se la cara. Ens ofereixen quelcom que en el millor dels casos és inútil (com exposa un article que citat per jd, la vitamina A present en l'arròs seria insuficient). Els problemes de malnutrició i fam no depenen d'una vitamina. Es necessita una alimentació molt variada que no pot ser sostinguda per tot d'invents tecnològics.
He d'admetre una altra cosa: sí que tinc motius polítics per estar en contra dels transgènics, perquè és una qüestió social i econòmica, demogràfica, política per tant també, la que afavoreix la fam al món. De fet, estaria bé adonar-se que donar suport a les grans multinacionals dels transgènics és també afavorir una forma política i econòmica de relacions a escala mundial. És precisament l'esquema de relacions que fa més grans les diferències socials. I això no es soluciona amb un acte caritatiu del tipus: arròs daurat per avui, més fam per demà.
Laura