Com l'eucaliptus

Com un bosc d'eucaliptus

M'anomenes "cel" i resto
indiferent.

M'engegues a l'infern
i em congelo.

M'agafes de la mà
i ja no noto tant
cruixir els sentits.

Abans
vivies en les meves pupil·les
enlluernades,
ara
la casa es crema i jo no sóc
a dins.

Però,

no llencis al foc
els meus poemes,
( ells encara t'estimen )
seria com cremar un bosc
... d'eucaliptus.

Capdelin

*

*

Eucaliptus

La solitud de marbres i voreres
deixa sentir més forta la basarda
dels túnels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trànsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraç, a engrunes em devores
els lleus brins d'esperança,
el record de la ginesta
i l'or dels dies de l'estiu,
permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
d'aquestes branques primerenques, fràgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m'apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m'aguarda.

Vinyet Panyella i Balcells
(Sitges, Garraf, 15 febrer 1954)
*

*