A l'arbreda de Castelló ..

Convit

El diumenge arribat, dolça estimada,
irem a passejar per la plantada
que s’alça prop del riu,
i allà, sota el dosser del verd fullatge,
trobarà nostre amor segur hostatge
en el grat ombradiu.
Damunt l’espès herbei que la catifa,
respirant l’oreig sa que el cos revifa,
asseguts ben a prop,
esgranant tot l’amor que el teu cor guarda,
veuré escolar les hores d’una tarda
més dolça que l’arrop.
Com volent prendre part en la conversa,
beu aviat vindrà alguna au dispersa,
enyorosa d’amor,
que sa complanta al vent dóna a tot hora
mentre que el plant de l’au que canta i plora
va a raure a la buidor.
Si jo em trobés un jorn com eixa ocella
vagant pel món, perdut sense parella,
tot sol eternament,
la pensa enterbolida pel deliri,
seria ma existència llarg martiri
de refinat turment.
Seria, sense tu, font estroncada,
vaixell perdut en mig la mar irada,
ramat sense pastor,
nit sense estels, malalt sense esperança,
sentenciat a qui l’hora se li atansa,
jardí sense una flor.
Si, per dissort, em feies traïdoria,
de ta acció abominable, ofegaria
la venjança en mont pit,
mes tantost la ferida fos tancada,
que en mon cor cap més dona hi fes entrada
tindria prohibit.
Mes, això no serà, en tinc la certesa,
l’amor que ens vam jurar a l’infantesa
no pot borrar-lo res,
sa flama cada dia més s’arbora
i, si quan sóc absent, ton cor m’enyora
el meu t’estima més.
No turmenteu la pensa amb tal tortura,
massa vindran els jorns de desventura,
els dols i els desenganys,
gosem de les dolceses de la vida,
tot riu a nostre entorn i ens hi convida
l’edat dels divuit anys.
El diumenge arribat, dolça companya,
a l’ombra de l’arbreda que el riu banya
amb plàcida corrent,
rendiré a ta bellesa vassallatge,
cada arbre en fidel patge, cada fulla en servent.

31-X-1918

Josep Gibernau i Clos.

(Castelló d'Empúries, 1887 · Masquefa, 1945)

~

· Imatge:

· Arbreda de Danielccm

~