dissabte, 11 de febrer de 2006

La Pota d'Elefant de Dénia

L'exili d'un arbre únic a Europa
La Diputació de València i un estudi científic constaten que la «pota d'elefant» que una empresa es va endur a Elx en 2002 és l'exemplar més antic del continent, amb més de 300 anys

Un mandat judicial, a més, el manté immobilitzat a l'espera que els tribunals determinen si ha de tornar a la capital de la Marina Alta o, per contra, els vivers que l'havien adquirit als seus anteriors propietaris poden quedar-se amb ell i procedir a la seua venda. Un dada explica que consistori i vivers pugnen per l'exemplar: és el més antic de la seua espècie en tot Europa.Així ho testifiquen els informes del departament d'Arbres Documentals de la Diputació de València, que duia a terme labors d'assistència tècnica per a la seua protecció i restauració durant el passat mandat municipal. De fet, ja en l'actual mandat els tècnics de la diputació van visitar també Dénia per a interessar-se per la situació generada després que una empresa se l'endura de la ciutat.Així mateix, també un estudi editat en 2004 per la Companyia Logística de Hidrocarbudos davall el nom Arbres monumentals d'Espanya inclou l'exemplar denier com el més gran i antic d'Europa.
Des que va eixir de Dénia al maig del 2002, la Beaucarnea Recurvata -també coneguda com pota d'elefant- roman en els vivers de l'empresa Natar, a Elx. Per ordre judicial, la mercantil no pot fer ús d'ell fins que els tribunals resolguen si ha de retornar-se a Dénia. El judici havia d'haver-se celebrat al desembre del 2004, però va ser suspés per errors administratius.
L'arbre, d'origen mexicà, havia arribat a la capital de la Marina Alta entre 1750 i 1800 per un marí i comerciant a la volta d'un dels seus viatges al país sud-americà. La seua principal peculiaritat és l'engrossiment del tronc en la seua base, que aconseguix els 11,40 metres.
A l'espera que es convoque novament el judici sobre si la pota d'elefant ha de retornar a Dénia, el consistori de la ciutat va acumulant arguments a favor seu. El regidor de Patrimoni, Pau Reig, va explicar que l'ajuntament hi ha invertit 10.000 euros a encarregar un estudi a un gabinet especialitzat en defensa del patrimoni natural, que serà una de les principals armes a emprar en el litigi. Encara que l'ajuntament no farà públic tal informe fins a emprar-ho en la vista del cas, Reig va avançar que permet concloure que va haver-hi un abús importantíssim i que ens van robar l'arbre.
L'edil va confiar que la Justícia atorgue la raó a l'Ajuntament de Dénia perquè la ciutat recupere l'exemplar, la qual cosa a més seria un avanç que sentaria jurisprudència per a la protecció d'arbres monumentals únics com la Beaucarnea Recurvata de la partida de Negrals.
D'altra banda, el regidor del Bloc va recordar també que l'ajuntament està a punt de concloure el seu catàleg de l'arbratge, per a evitar possibles situacions semblants en el futur.

· Article publicat a VilaWeb.Dénia el 11.02.2006

*

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja perdonareu la meva ignorància:jo em pensava que la Beaucarnea era una planta crasa de la familia de les Agavàcies i no pas un arbre.
Algú pot replantejar aquest concepte? La situació generada no deixa de ésser curiosa,més tractant-se d'un patrimoni natural d'origen privat i exòtic.N'hi ha per a fer-ne una novel.la !

Joan Vicenç ha dit...

Efectivament, és una agavacea, crasa, amb escorça gruixuda i resistent a la sequera. Que per el seu tamany important, forma i escorça se l'anomeni popularment arbre, no té més importància. Les palmeres tampoc ho són arbres, sinó que són més bé herbes i no passa res si els tractam popularment d'arbres. Vull que consti que no som cap experte botànic.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

La Beaucarnea recurvata és certament una agavàcea, però no crec que sigui una planta crasa. Tampoc és tècnicament un arbre, ja que no presenta un creixement secundari com a tal, característica que no pot mancar a un arbre. De la mateixa manera, el famós arbre Drago de Icod (Icod de los vinos, Tenerife) tampoc s'hauria de considerar arbre. Però com bé han apuntat en comentaris anteriors, per la seva grandària i forma se'ls té considerats, de forma popular, arbres.