dimecres, 15 de febrer de 2006

"Som un arbre maltractat"

Arbres maltractats

De tant vist no hauria de ser novetat, una senyal de trànsit, un vedat de caça, un “se vende”, clavats a un garrover, a un pi o a un plataner. El que fa de particular aquest cas és que la senyal estigui clavada a un plataner de la plaça del poble, a la vista de tothom.
Ja està que el centre de la vila està alçat per mor de les eleccions de l’any qui ve... vull dir per mor de les obres! (En què estaria pensant?). Ja està que l’operari, tip de veure que no li fan cas a altres senyals que abans potser ha col·locat i que qualcú ha retirat, decideix fixar amb tres o quatre tatxes una senyal al tronc de l’arbre i que segur que ara sí que serà mala de moure... en canvi, però per a més inri de l’operari, potser haurà estat la senyal que haurà durat menys: una persona, no sabem si gran o petita, home o dona, de dretes o d’esquerres, s’ha solidaritzat amb l’arbre i hi ha fet una minúscula pintada: “som un arbre maltractat” que ha estat una crida immediata per a la retirada del cartell. Els plataners del poble són, com bé diu en Pere Llofriu al seu llibre de “Les plantes de jardí a les Balears”, els “sparrings” dels carrers i places, sembla que els hi poden fer de tot, com les podes excessives, més pròximes a la mutilació que a una atenció a la salut i formació de l’arbre. És pot ser per això que l’operari anònim no ha mirat prim a l’hora de clavar-hi la senyal, potser pensa que ho ha fet molt bé i que al cap i a la fi no l’ha deixat tan malparat com quan hi passen els podadors.
En tot cas molts ajuntaments s’omplen la boca amb paraules com medi ambient, biodiversitat, catàleg d’arbres del municipi, “plantem un arbre”, etc. etc. Potser no estaria de més una petita formació del personal dels ajuntaments en temes de vegetació dels jardins, manteniment i podes d’arbres urbans, ús de fitocides als carrers etc. Potser també estaria bé començar per les regidories.

Joan Vicenç Lillo i Colom
Alaró, a 15 de febrer de 2006.

*