dimarts, 28 de febrer de 2006

Les araucàries de la Punta
















Feia temps que no anava per Pollença, avui en passar per la carretera que va al Port no m’he pogut estar d’aturar-me i fer unes fotos a les araucàries de la Punta (Araucaria heterophilla o A. excelsa) Són aquelles que hi ha al creuer cap a Cala Sant Vicenç. A la casa hi viuen en Mohamed i na Jero, vells amics. Em parlat d’aquestes araucàries. Abans de la primera reforma de la carretera, formaven part del jardí de l’entrada, portes endins. Fa uns vint i dos anys quedaren a formar part de la vorera de la carretera i, per tant, passaren a ser propietat del Consell de Mallorca. En realitzar-se la segona reforma encara aconseguiren salvar-se, si bé a costa de retallar part de les arrels. Una de les araucàries sembla que n’ha patit les conseqüències i es veuen algunes branques seques al cap damunt. A l’altra exemplar el va tocar un llamp ja fa uns anys i li va assecar una bona part de dalt, així és que l’exsecallaren, es a dir el coronaren ben amunt i l’arbre sembla que amb moltes ganes de viure ho ha pres bé. Ha tret dos forts rebrots que s’enfilen per amunt. Na Jero em demana si no seria una bona idea realitzar la mateixa operació amb l’altre per tal que pot reaccionar positivament també. En podes de pins en tenc una petita idea, però l’araucària malgrat pertànyer com el pi a les coníferes, és un arbre molt diferent: no li sé contestar. Qualcú ens pot ajudar?
Davant una copeta d’herbes dolces, em sorprenen i m’alarmen quan me comenten que a certs veïnats no els agraden aquestes araucàries i que ja els hi aniria bé si les llevaven. No acab d’entendre perquè, sembla que aquests veïnats troben que “embruta” i embossa amb les seves estranyes fulles. Enguany ha tret moltes pinyes que escampen pinyons alats que, segons na Jero, germinen espontàniament i molt bé. Ens ve la idea de que aquests dos exemplars d’araucària, que segurament sobrepassen els cent anys d’edat, s’haurien de catalogar i protegir. I ens hi posam...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bonic el blog!!!
pd: A veure si feu un post sobre el magraner ;)

F. Mas i Castanyer ha dit...

Moltes gràcies,
Ja n’hi ha més d’un dels magraners i en farem més.

Les Magranes del Magraner
Magraner de Magranes

Salut

Joan Vicenç ha dit...

Pens que qualsevol temps és bo per parlar de qualsevol arbre. No em manquen ganes de parlar dels magraners. Ara mateix els veig puntetjant brotonets tendres i porucs al fred. Dos en tenc de grossos al corral i altres tres o quatre de nans, dins cossiols que vaig sembrar de llavor d'una mena de magraner bonsai que ma mare tenia a un cossiol.

Anònim ha dit...

No és massa bona idea coronar una araucària per capritx:la dominància apical queda confosa i l'arbre s'ha de reestructurar.
El port natural de l'arbre es perd juntament amb l'elegància arquitectural que li es pròpia.Mai tampoc exsecalleu (topping)el braquiquíton (Brachichyton populneus) !!!
Us adreço una foto d'una araucària emblemàtica de Barcelona:la de l'escola de jardineria Rubió i Tudurí.Ha estat feta al vol des d'un vehicle en marxa i per això ha sortit com ha sortit...

Joan Vicenç ha dit...

Total coincidència amb el criteri de la no poda per capritx. La qüestió és que si a una araucària l’exsecallaren per mor de l’afecció d’un llamp i va respondre amb vigoria, el dubte és que si l’altra comença a assecar-se per la punta(potser perquè li retallaren massa arrels a la reforma de la carretera) i amb por de que es mori, la poda apical provocaria la mateixa reacció positiva que l’anterior? El bon criteri depèn d’una atenció constant i una decisió arriscada. En tot cas i en general és clar que mai s’ha de plantejar una poda a l’araucària.
Gràcies pel comentari.