Garrover, garroves i garrovins

Els Arbres d’Alaró
El Garrover (Ceratonia siliqua) (II)

Garrover mascle de Son Borràs

Potser haureu sentit a dir que l’ombra del garrover és dolenta, tant per a les plantes com per a les persones. He intentat esbrinar l’entrellat d’aquesta creença i n’he extret certes informacions i qualque teoria: Diuen els experts que aquella olor dolça que fan les seves flors, allà pels primers dies de tardor, és afrodisíaca, i per tant potser les mares de les joves que festegen no se’n refien d’aquest arbre. Si aquesta qualitat fos certa, ja ho sabeu recomanan a qui no vagi massa xalest en l’art d’estimar, una volta per un camp de garrovers florits, i encara millor si hi va acompanyat o acompanyada de la persona estimada. En tot cas el que sí és cert és que els cimals i les branques dels garrovers femelles tenen tendència a rompre’s amb una certa facilitat i si hi ha qualcú a la seva ombra en pot patir les conseqüències. També he sentit a dir que davall el garrover no hi creix res. Evidentment es tractaria de sembra d’hort o de conreu, ja que davall el garrover hi podem trobar moltes i variades espècies forestals que hi creixen gràcies a la dispersió de les llavors que en fan els ocells que hi troben refugi i descans en el seu espès fullatge. Fixau-vos sinó amb la quantitat d’ullastres (Olea europaea var. silvestris), esparregueres d’ombra (Asparagus acutifolius), llampúdols (Rhamnus alaternus), abatzers (Rubus ulmifolius) o mates (Pistacea lentiscus) que compareixen a la seva ombra. L’eixerma es fa necessària per mantenir l’arbre i el seu redol en condicions òptimes per a la collita.

Mata (Pistacea lentiscus)

A Alaró la temporada d’anar a collir garroves sol començar després de la de les ametlles, més enllà de Sant Bartomeu. Era un descans per a les collidores i tomadors emparar-se dins la seva ombra després de l’assolellada agostina dels ametllers. A Alaró sempre hi ha hagut bons podadors, record que on m’agradava més anar era a les finques per on havien passat els germans “Llanetes”, en Tomeu i en Jaume, la seva poda aconseguia un transit còmode entre els cimals. El peu i les mans sempre trobaven el lloc just on posar-se i el cos es repenjava en el seient més adient per tomar les garroves amb facilitat i seguretat. Els garrovers que fan garroves necessiten podes cícliques per mantenir el port i la producció. Les seves soques es tendeixen a esqueixar i a caure. A la clariana que deixen hi rebroten tanyades noves i vigoroses que s’hauran d’empeltar. En canvi els garrovers mascles no necessiten cap tipus de poda, es fan alts i arrodonits i les seves branques potser per no haver de soportar el pes de les garroves no es rompen amb tanta facilitat.

Garrover mascle de Son Borràs

Me’n record que el meu conco Nadal, als al·lots que jugàvem pel corral, ens donava garroves que eren de l’any abans i eren dolces per menjar, perquè les de l’any present eren verinoses, encara que el suc d’aquestes deien que curava els fics. La garrova és baixa en greixos i calories i no conté cafeïna ni els altres estimulants del cacau. És dolça naturalment i una font de proteïnes, hidrats de carboni, fòsfor, potassi, calci, ferro, pectina i vitamines A, B1 (tiamina) i B3 (niacina). La garrova és la substituta ideal del cacau quan es pateix de reumatisme, gota, artritis, afeccions renals i hepàtiques. És un aliment complet i molt energètic que es fa servir en plats salats i dolços, bombons, begudes, cremes i postres dins del camp de la macrobiòtica.
La polpa de la garrova conté sucres, midó, greixos, cel·lulosa i sals minerals. Les garroves fresques són laxants; en canvi, la seva farina seca té propietats antidiarreiques i la capacitat d’absorbir les toxines de l’intestí. Les llavors, conegudes com a garroví, són riques en mucílags que a l’estómac formen com una goma, una mena de gel viscós que augmenta de volum en absorbir líquids i dóna una sensació de sacietat, d’aquí que sigui utilitzada en els règims d’aprimament. Aquesta mateixa goma, dins el budell té un efecte suavitzant i emol·lient. La part polposa s’empra en l’alimentació animal. Els pinyols de garroví són matèria primera en una gran quantitat de productes que van des de la indústria tèxtil, passant per productes farmacèutics, de cosmètica, químics com en la fabricació de paper, i en la producció alimentària com en formatges, gelats, pastissos, etc. Al garrofí com additiu d’espesseïdor eficient i emprat, almanco en el nostre àmbit geogràfic, correspon el codi E 410. De cada 100 kg. de garrova es poden obtenir 26 l d’esperit.
Els diaris de dia 4 de febrer de 2006 informaven que la goma de garrofí lidera les exportacions del ram agroindustrial, tant pel que fa al seu volum com al valor. Segons dades del darrer informe de conjuntura del Govern, entre els mesos de gener a maig se’n van exportar 587 tones per un valor de sis milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 58’5% respecte del 2004. El principal mercat d’aquest producte és Alemanya, tot i que els Estats Units també han adquirit 87 tones d’aquest material, fet que suposa un augment del 776’4% respecte del primer període de l’any passat. La importància d’aquest sector hauria propiciat la importació de 1.600 tones de polpa de garrova procedents del Marroc a finals de juny, que també seria conseqüència de la falta de recollida de la garrova per part dels propietaris locals. Paradoxalment, també s’exportaren 1.760 tones de garrova durant els cinc primers mesos de l’any. Per enguany, el Govern preveu que tant la producció de garrova com de goma de garroví sigui bona. Segons l’estudi, el germen de garroví es va començar a pagar l’any passat a dos euros el quilo i ara s’està pagant a cinc.

L’arxiduc Lluís Salvador Habsburg

Segons l’arxiduc Lluís Salvador l’exportació de la garrova l’any 1867 era també molt important: A la península 516 tones i a l’estranger (Europa i Àfrica) fou de 1.000 tones. Segons el mateix autor, a França s’exportava una quantitat considerable de cendra de fulles de garrover per a finalitats industrials”. Sense especificar més el producte, encara que podria ser per fer lleixiu o algun derivat d’ell.
Una altra curiositat sobre el garroví és que antigament aquests pinyols eren usats com a pes en la comercialització de l’or. De fet, la paraula quirat prové del mot àrab khaurroub i aquesta, de kharrub, que significa garrover.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 6 de febrer de 2006

· Els Arbres d’Alaró
· El Garrover (Ceratonia siliqua) (I) El garrover, el ruc dels arbres. (I)
· El Garrover (Ceratonia siliqua) (III) El garrover, l'arbre del corral

~