Clonació d'arbres centenaris

Un món de possibilitats a la conservació o regeneració d'espècies forestals

Pi gros de Santa Maria

He trobat aquesta notícia per casualitat, és de finals de l’any passat i tracta de la clonació d’arbres centenaris, ho tradueixo i seguidament en faré un breu comentari d’opinió:

El miracle de que els arbres centenaris tornin a néixer o aconseguir que els millors exemplars perdurin és possible avui en dia, gràcies a la embriogènesi somàtica o clonació d’espècies vegetals. Una tècnica que obre, segons els experts, un món de possibilitats a la conservació o regeneració d’espècies forestals.
Així ho assegurà l’investigador de l’Institut Madrileny de Investigació i Desenvolupament Agrari, Mariano Toribio, que acaba de publicar al darrer número de la revista Investigació Agrària una revisió de l’estat de la tècnica a la comunitat internacional. A Espanya s’estudia sobre tot la conservació de l’alzina surera (Quercus suber), el roure (Quercus robur), o l’alzina (Quercus rotundifolia). L’equip dirigit per Toribio ja està immers en la clonació d’una llegendària alzina surera de Alfaret, de Menorca, que compta amb un genotipus molt especial, però que està en mal estat i atacat per els fongs.
El futur de la clonació d’espècies adultes, indicà l’investigador, depèn en gran mesura dels esforços que es posin a desenvolupar els protocols de regeneració de centenars d’espècies que s’han anat establint des de finals dels anys 50.
Segons explicà Toribio, hi ha dues maneres de propagar material vegetal: la sexual i la propagació vegetativa. A la sexual, va dir, els fills s’assemblen als pares però en moltes especies vegetals solen ser pitjors que els seus progenitors, encara que aquesta opció té la avantatge de que genera variabilitat. La propagació vegetativa s’aplica des de fa centenars d’anys com a les parres de raïm mitjançant tècniques com l’empelt, el que permet “treure còpies” de les plantes.
Els avanços de la biotecnologia forestal com el cultiu in vitro permeten la regeneració de plantes completes de manera controlada, eficient i ocupant menys espai.
Aquesta clonació es basa en la embriogènesi somàtica, un procés que ocorre quan després d’un estímul, alguna o vàries cèl·lules d’un cos deixen d’expressar la part dels plans que expressaven per a començar a llegir-los des del principi, comportant-se com si fossen zigots per a originar individus genèticament idèntics. Aquests clons, en el cas dels arbres, tenen el mateix vigor de creixement, qualitat de la fusta o del suro, resistència a plagues o malalties o la mateixa tolerància a les condicions d’estrès que els arbres a partir dels que foren creats.
El procés d’embriogènesi encara té alguna dificultat com el desconeixement dels estímuls que porten a les cèl·lules a sofrir aquesta reprogamació, per això encara que s’hagin assolit clonar nombroses espècies vegetals, aconseguir-lo amb una nova, com els arbres centenaris, es complexa, sostenen els experts. A més el cost de produir arbres clònics és més elevat que el d’arbres programats amb llavors, causa que frena la seva aplicació industrial.

En el cas de l’alzina surera d’Alfaret a Maó, i tenint en compte que aquesta espècie va ser molt probablement introduïda a l’illa, l’aplicació d’aquest protocol de clonació ens permetria conservar una informació genètica molt important. No tant per a la potenciació d’aquesta espècie en el seu reduït hàbitat, si és que existeix, sinó per a un futur enriquiment genètic de les poblacions on fou originària aquesta surera abans d’arribar a l’illa.
Per altra banda no puc deixar de desitjar l’aplicació d’aquesta embriogènesi somàtica per a moltes espècies fructícoles en perill d’extinció, vertaderes joies culturals i genètiques. Em venen al cap gran quantitats de races de pomes, taronges, olives, figues, aglans dolços, serves, atzeroleres etc.

Taronja de sang