dissabte, 25 de febrer de 2006

L'eucaliptus un monocultiu devastador

Els arbres d’Alaró
Eucalyptus (II)

Fora del seu àmbit climàcic, l’eucaliptus o arbre de la salut, és un bon arbre si està plantat individualment o en redols i fileres reduïdes. Però plantat a l’engròs genera problemes molt greus i de difícil solució.

L’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea va tenir, entre altres conseqüències, la consolidació de grans àrees socioeconòmiques monoespecífiques i contràries a la diversificació agrícola, ramadera o industrial que pogués haver existit fins poc abans. És a dir, les Illes Balears, per exemple, deixarien de produir llet, ametlles o de fabricar sabates i es dedicarien exclusivament al monocultiu turístic i residencial. Ja arribarien la llet o les sabates d’altres bandes. A la frondosa Galícia o Astúries, terra de prats i vaques, de boscos de roures i castanys li va tocar produir pasta de paper. La raó d’aquesta decisió a l’engròs era senzilla: Europa necessita molt de paper i les espècies d’eucaliptus de més ràpid creixement i rics en cel·lulosa, necessària per a fer pasta de paper, no soporten les baixes temperatures que cíclicament es donen nord enllà dels Pirineus. França s’ha gastat milions de francs i d’euros en intentar adaptar espècies d’eucaliptus a les seves terres i ha fracassat. Per tant varen ser els territoris de més pluviositat i clima subtropical d’Europa els elegits per aquesta funció: la de produir pasta de paper amb la plantació en massa d’eucaliptus i de pins de Monterrey (Pinus insignis). Les muntanyes de l’Andalucía més occidental i part d’Extremadura també es varen veure envaïdes per aquesta espècie. Aquesta gestió forestal basada únicament en l’explotació del sòl per a fusta, que ja havia agafat força a finals dels anys setanta, implicava tècniques molt agressives contra el paisatge i la vegetació autòctona, com la modificació de les muntanyes amb maquinària pesada per a la construcció de terrasses per a facilitar les plantacions. Les conseqüències són bones de comprovar: Galícia és el territori de la Península Ibèrica on hi plou més… i on hi ha més incendis forestals. Efectivament, les llavors de l’eucaliptus estan preparades per a escampar-se lluny i germinar millor gràcies al foc i, a més, rebroten de tanyada.

L’eucaliptus fou introduït a Galícia el 1866. Està distribuït principalment a la franja costera de Galícia, Cantabria i Asturies. La seva fusta de baixa qualitat és la principal matèria prima de ENCE (principal industria paperera a Galícia). Crea greus problemes ecològics ja que consumeix molta aigua i les seves reines i alcohols tenen un efecte antibiòtic que dificulta la germinació d’altres plantes, disminuint també les bactèries que mineralitzen el sòl. La seva escassa fullaca no protegeix el sòl del vent o la pluja. Tampoc reposa els nutrients del sòl, doncs a Europa no hi ha microorganismes capaços de transformar les seves fulles en matèria orgànica; aquestes, riques en olis, i l’acumulació de fullaraca ho fan molt propens a incendiar-se.
González García M. I., López Cerezo, J.A. i Luján López J. L. a Ciencia, tecnología y sociedad: una introducción al estudio social de la ciencia y la tecnología. Madrid:
Technos, 1996, posen de manifest les principals conseqüències que ha tengut la transformació irreversible del medi natural a Astúries, a causa de la repoblació d’eucaliptus, destacant les següents: la pèrdua de fauna i flora autòctona; la contaminació per la industria paperera depenent; la transformació del paisatge tradicional i la degradació general del medi ambient. Amb relació als aspectes socioeconòmics apunten als següents: l’abandonament de la ramaderia; la migració a les ciutats i els canvis a l’economia rural, amb la desaparició dels boscs d’ús múltiple.”

Però es arreu dels països més subdesenvolupats on el negoci de la industria forestal i paperera relacionada amb el monocultiu de l’eucaliptus ha fet i està fent més mal: Per el moviment mundial per els boscos tropicals, WRM. Tal model de plantacions genera una sèrie d’impactes negatius, tals com la desforestació, l’esgotament dels recursos hídrics, l’erosió del sòl, la desaparició de les plantes i animals locals. Tots aquests impactes repercuteixen en la vida i medis de subsistència de les poblacions locals, derivant en greus problemes socials, econòmics i culturals. Els boscos normalment aporten aigua i adobs per els cultius agrícoles, farratja per el bestiar, així com hortalisses, carn, mel, fruita, fongs, fibres, llenya, materials de construcció i medicines per a les comunitats locals i en molts casos constitueixen a més una font de valors espirituals. La desaparició del bosc resulta en impactes negatius sobre l’alimentació, la salut, la vivenda i els ingressos de la gent que hi habita.
Fins i tot l’australià Murray Bail, a la seva novel·la Eucaliptus, cant d’estimació cap a aquest arbre australià, reconeix que
“cada país té el seu propi paisatge, el qual es deposita en diverses capes en la consciència dels seus habitants, de manera que anul·la els reclams que fan d’altres paisatges nacionals. Molts eucaliptus han estat exportats a d’altres països del món, on han crescut com a arbres robustos, translúcids i han infectat la puresa dels seus paisatges. A l’estiu, les vistes d’Itàlia, Portugal, el nord de l’Índia, Califòrnia, per posar exemples obvis, poden semblar, a primera vista, clàssics paisatges australians; però arriba un moment que comença a semblar que els eucaliptus estan lleugerament fora de lloc, com si fossin girafes a Escòcia o a Tasmània.”
L’eucaliptus potser podria tenir el seu lloc plantat de manera massiva a les llargues voreres de les autopistes de Mallorca i d’Eivissa que du a terme el Govern Balear den Matas: en destacaria més el paisatge de devastació que, a casa nostra, aquestes representen. Més val, però, no donar idees a aquesta gent.
Aplecs sobre l’eucaliptus.
Joan Vicenç Lillo i Colomar.
Alaró a 18 de febrer de 2006.
· Els Arbres d’Alaró
· Eucalyptus (I). L'Eucalyptus o arbre de la salut

~

2 comentaris:

Albert ha dit...

Hem pregunto si a llarg terme, en les zones del nord de la peninsula iberica, l'eucaliptus es mes competitiu que el faig? En tot cas, si el tema estigues molt igualat, de quina forma es podria invertir la situacio per retornar els boscos a la seva vegetacio climax tradicional? Es podria fer per exemple afavorint el faig en punts estrategics (petites clapes replantades al mig d'eucaliptus, corredors longitudinals de faig apportant tambe l'estrat herbaci i els fongs associats, etc...)? Aixo en cas de deixar de banda els aspectes economics que influeixen l'estat actual clar... i Reequilibrar la balança cap a aquest punt sembla bastant dificil.

Joan Vicenç ha dit...

Certament ho planteges d’una manera molt propera. Seria ben interessant, si ho poguéssim veure de manera accelerada, l’enfrontament entre aquests dos titans: el faig i l’eucaliptus. Tots dos molt agressius, no deixen espai pels altres. El faig, però, ho té més difícil, és més exigent en les seves condicions ecològiques, aquestes han quedat molt malmeses amb el pas de l’eucaliptus. En tot cas, el procés de restauració, obviant els aspectes antropogènics, seria lentament escalonat en la substitució de l’eucaliptus per la vegetació primitiva, on, si el faig hi era present, potencialment s’hi tornaria establir.
Gràcies pel comentari.
Joan Vicenç