Els pollancres de Maria

Reportatge. Maria i divisió d’opinions sobre l’embelliment urbà

No hi ha pollancre al carrer que es resisteixi a les ires dels veïnats
Biel Bergas. Maria.

Els problemes amb les arrels i fulles han provocat la tala de dotzenes d’arbres sembrats als anys 90

Diu el periodista i il·lustrador Chema G. Lera: “ En la mitologia universal tots els pobles han cregut en l’arbre com a símbol de la vida, la regeneració i la immortalitat. Els mites parlen de que la mateixa raça humana procedeix dels arbres i que aquests són esperits vivents anteriors als humans”.
Es diu també que un poble amb arbres és un poble amb vida, un lloc agradable on és més còmode viure-hi. Però pot passar tot el contrari del que es pretén si no se saben triar les espècies adequades a les necessitats i limitacions de cada localitat. Qualque cosa així a succeït a Maria, on han desaparegut – i encara ho segueixen fent- la majoria d’arbres, polls sobretot, que es començaren a plantar a finals de 1988 als carrers més amples del poble. Ja llavors els veïnats es dividiren en dos bàndols: els que volien arbres i els que no. Les disputes i discussions eren contínues, i qualque vegada passada de to. El pressupost de la feina resultava elevat per a les minvades arques de l’Ajuntament. Tant era així que per juny de 1989 aquesta polèmica plantada va fer perillar el pacte entre UM- Independents de Maria – PSOE, i que més tard es rompria per una qüestió dels pressupostos. Al final els arbres es plantaren. Inicialment els cuidaven i arreglaven; s’esquitaven amb líquid contra els insectes perjudicials i cada dos o tres anys es podaven per a limitar el seu excessiu creixement. Però al cap dels anys aquestes atencions foren abandonant-se i , per altra part, les arrels començaren a aixecar les aceres i a tapar les canonades de les aigües residuals. Per a més inri, en no ser tractats amb els corresponents insecticides, les fulles desprenien un líquid que s’aferrava semblant a la reina dels pins, que deixava les terrasses i aceres brutes: “ Si deixaves el cotxe baix un arbre dels que “ploren” resultava molt difícil de netejar”, recorda un veïnat al que, amb tot, li agraden molt els arbres.
La polèmica continuava entre els del si i els del no, encara que els de la segona opció començaren a guanyar adeptes i , a l’actualitat, passen molt poques setmanes on no se vegi a la brigada municipal talant o arrabassant un arbre de qualque carrer. Els veïnats no poden aguantar més les molèsties i demanen que se’ls retirin, a vegades entre contradiccions- “amb l’ombra que feien a l’estiu era més agradable arribar a casa, però ja no ho soport més, m’ha tapat la canonada tres o quatre vegades”, diu un mariando enfadat-. Mirant cap enrere, l’opinió majoritària és que els polls no han resultat idonis per a la trama urbana de Maria. Recentment s’han plantat nous arbres als carrers Mestre Madrigal, ses Venes, Lope de Vega i enfront de la façana de l’Ajuntament; s’han triat oliveres o arbres més petits, tipus ficus, i pareix a ser que no donen tant de problemes. Allò que està molt clar per a tots els veïnats és que “si volem fruir dels arbres, els hem de cuidar. És com tot a la vida”.

Traducció d’un article en castellà publicat al Diario de Mallorca de dia 15 de febrer de 2006.

Casa vella de Maria