Un dels problemes més grans de l’arbrat en els nostres carrers, evidentment, és la poda. Un altre problema que sovint mai no es té en compte, és el dels continus canvis de criteri en l’execució d’aquesta.
Els arbres pateixen els efectes de les esporgues dràstiques, però també pateixen els canvis de criteri de com ha de ser l’arbrat. No pot ser que un any es faci una esporga d’aclariment, al següent se li faci la tècnica del polze, a l’altre la de caps de gat, després un terciat parcial, al següent capçada curta, a l’altre capçada llarga, després del deixi fer segons hagi brotat, etc. de manera que tinguem en vuit anys, vuit criteris de cap on volem dur aquell arbre.
El primer que s’ha de fer és una planificació de cap on volem dur aquell arbrat, i això no ha de ser un criteri canviant, segons el tècnic contractat, el polític de torn, o la brigada que li toqui fer aquell any l’esporga. I, assumint que els arbres, per la raó que sigui, tinguin que ser podats, un cop fet això, s’ha de decidir, quina és la forma que haurà de tenir l’arbre, segons la funció que hagi de oferir, i, a raó d’això, determinar quin tipus d’esporga se li haurà d’aplicar, per sempre (o al menys en un plac raonable d’anys), i si s’ha de fer caps de gat, se li fa, tots els anys, si s’ha de fer l’esporga anglesa, igual, o el mètode que sigui. Però l’estrès ocasionat a l’arbre en cada canvi de tipus de poda, porta tanta mortaldat com l’esporga mal realitzada en sí mateixa.
També s’ha de saber, quan aplicar una esporga de formació i quan deixar de fer-la. I que no es poden aplicar segons quin tipus de tècniques de manera perpètua. Si fem podes de formació, algun dia tindrem l’arbre format i haurem d’aplicar un altre criteri, Molt freqüentment veiem aplicar tècniques de formació a arbres ja formats, que l’únic que provoquen és el creixement de la capçada, i quan aquesta esdevé sobredimensionada, sols queda el recurs de la reducció de les branques que la conformen, i amb això, les grans ferides que provocaran grans cavitats. Aleshores, no hagués sigut millor, haver començat, anys abans a aplicar una tècnica d’esporga de contenció, que sols eliminés brancatge de poc diàmetre?
El primer que s’ha de fer és una planificació de cap on volem dur aquell arbrat, i això no ha de ser un criteri canviant, segons el tècnic contractat, el polític de torn, o la brigada que li toqui fer aquell any l’esporga. I, assumint que els arbres, per la raó que sigui, tinguin que ser podats, un cop fet això, s’ha de decidir, quina és la forma que haurà de tenir l’arbre, segons la funció que hagi de oferir, i, a raó d’això, determinar quin tipus d’esporga se li haurà d’aplicar, per sempre (o al menys en un plac raonable d’anys), i si s’ha de fer caps de gat, se li fa, tots els anys, si s’ha de fer l’esporga anglesa, igual, o el mètode que sigui. Però l’estrès ocasionat a l’arbre en cada canvi de tipus de poda, porta tanta mortaldat com l’esporga mal realitzada en sí mateixa.
També s’ha de saber, quan aplicar una esporga de formació i quan deixar de fer-la. I que no es poden aplicar segons quin tipus de tècniques de manera perpètua. Si fem podes de formació, algun dia tindrem l’arbre format i haurem d’aplicar un altre criteri, Molt freqüentment veiem aplicar tècniques de formació a arbres ja formats, que l’únic que provoquen és el creixement de la capçada, i quan aquesta esdevé sobredimensionada, sols queda el recurs de la reducció de les branques que la conformen, i amb això, les grans ferides que provocaran grans cavitats. Aleshores, no hagués sigut millor, haver començat, anys abans a aplicar una tècnica d’esporga de contenció, que sols eliminés brancatge de poc diàmetre?
~
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada