El Departament de Medi Ambient elimina tot el sotabosc i bona part de l’arbrat a banda i banda d’un camí de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa
Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).
Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:
· Media Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!
Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:
· Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
· Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
· És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.
En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.
Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.
· Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).
L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.
L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.
· Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...
· Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...
Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.
Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?
Des de finals de desembre del 2008 s’està duent a terme una actuació forestal en uns boscos públics d’Entreperes (prop de Sadernes, dins de la zona PEIN de l’Alta Garrotxa), inclosa en el projecte “Treballs silvícoles a Mas Quintana i Argalés”. En aquest context s’està aplicant una normativa contra incendis que, segons el projecte i els resultats que s’han pogut veure una vegada començada la feina, consta de “l’eliminació del sotabosc i l’eliminació de les branques baixes amb poda”. A més a més, s’està fent una aclarida intensa a 20 metres bosc endins a ambdues bandes d’un camí que té un caràcter veïnal (és a dir, no públic!!!).
Nosaltres, uns veïns de la zona, vam construir aquest camí d’accés fa 8 anys, amb la preocupació de fer-lo de la manera més respectuosa amb l’entorn, intentant preservar al màxim la vegetació existent. Això ens va suposar un esforç en el moment de la construcció, i any rere any, invertim temps i diners en el seu manteniment. Ara estem extremadament preocupats per les següents raons:
· Media Ambient destrueix el medi ambient...
Com podem parlar en el projecte clarament de l’eliminació del sotabosc, que és una part imprescindible pel bosc!
Sembla que hagin condemnat el sotabosc com si fos un monstre que s’ha d’eliminar. Però aquest sotabosc té propietats importantíssimes pel bosc sencer:
· Com una pell, evita el desecament del sòl, protegint-lo del vent i privant que el sol hi incideixi directament,
· Nodreix als arbres petits i adolescents, donant-los un entorn de creixement protector.
· És necessari per a la reintroducció natural d’especies d’arbres que van ser expulsades del territori per la sobreexplotació del bosc en el segle passat, com poden ser: auró, blade, cirerer, pomeres, pereres, bedoll, arç, faig, grèvol, etc.
En zones rocoses, amb pocs arbres, els estan tallant branques, buidant la copa. Això fa que el sòl quedi encara més desprotegit i que l’efecte del sol encara sigui més perjudicial pel terreny. Aquests arbres no tornaran a brotar fort, perquè estaran sempre secs.
Com a mínim, la part alta del sotabosc s’hauria de salvar (a partir de 2 metres d’alçada) per a que no torni a brotar tant fort, com passarà amb aquestra destrucció total.
· Normes contra incendis
Sembla que s’apliquen normes contra incendis que poden ser adequades a l’Empordà, pel vent que hi fa i pel tipus de vegetació que hi ha. Però a l’Alta Garrotxa és molt diferent i molt variada, amb diferents graus de perill d’incendi (segons grau d’humitat, rocositat, zones solelles, zones bac, etc.).
L’actuació que s’està duent a terme és indiscriminada, aplica el mateix criteri a totes les zones amb el sempre igual efecte destructiu.
L’única planta realment abundant en certes zones i que comporta un alt risc d’incendi és l’arítjol, que de vegades fa intransitable el bosc. Per un costat, quan s’elimina del sotabosc, també caldria eliminar la part que s’ha enfilat a les copes dels arbres, ja que aquestes cortines hi resten durant anys, s’assequen i són aliment pel foc. Això, justament, no s’està fent. I per l’altre costat, el fet d’estar el sotabosc a mercè dels rajos del sol, sense la cobertura del bosc, fa que el rebrot de l’arítjol sigui encara més vigorós i tornarà a pujar fent servir el rebrot general del sotabosc com un ascensor, fins a enllaçar amb les cortines que han quedat a les copes dels arbres o les seves branques baixes.
· Trituració 100%
A banda i banda del camí s’aplica una categoria “extra” de destrucció: trituració total del sotabosc i a més a més una aclarida i poda de branques. Això significa una reducció de la coberta vegetal d’un 80% a un 10-20%. Un tracte que rebran 20 de les 50 Ha afectades pel projecte...
· Barrancs
Hi ha barrancs que eren sempre frescos, humits i amb abundant i variada vegetació. Ara hi queden 4 pins i vessants del tot descobertes. Totes les alzines estan tallades... Ara ens miren amb la tristesa que té la natura quan l’hem destrossada.
I cal tenir en compte que l’article Hidrològic del projecte diu: “Les possibilitats de fenòmens erosius queden limitades a una possible mala gestió de la massa forestal, deixant al descobert vessants amb pendents importants. És per això que els treballs silvícoles han de tenir present en tot moment el caràcter protector de la massa forestal”.
Tristament, això no es compleix...
Som conscients que el perill d’incendi s’ha de disminuir. Però únicament gestionant amb criteri i amb coneixement de l’ecologia i de les conseqüències de les actuacions.
Aquest projecte gasta molts diners públics, però molts! Tothom que coneix l’Alta Garrotxa sap que el rebrot després d’una intervenció tant forta serà immens. I si no hi ha cap seguiment de l’actuació (cosa que sembla que no està previst), aquesta despesa acabarà sense l’efecte desitjat, al contrari, empitjorarà la situació.
S’hauria de parlar de la qüestió i aturar la feina que encara queda per fer (pensem que més o menys 44 Ha) per poder fer un curs als treballadors per a que sàpiguen que en aquesta zona cal presevar el màxim possible (som en una zona PEIN, no al marge d’una autopista!). A més, fer aquesta mena de feina de cara a l’estiu, com està passant ara, encara augmenta més el risc d’incendi, mentre que si s’ajorna cap a la tardor donarà temps a fer millor les coses i deixarà més temps al descompostatge de les restes abans del següent estiu.
Nosaltres vàrem proposar de marcar la vegetació a respectar del sotabosc (els individus interessants de les espècies a mantenir) abans de la desbrossada. Com a mínim el Consorci de l’Alta Garrotxa s’ha mostrat disposat a assumir aquestes despeses extres (500 a 1.000 euros com a màxim). Medi Ambient no ens va fer cas.
Per acabar, una altra cosa que ens preocupa és que al projecte diu “Un altre aspecte que cal destacar és que si s’aconsegueixen resultats òptims pel desenvolupament de la massa, a més a més dels altres elements que s’introdueixen per a la gestió global de la forest, pot contribuir a que altres propietaris també ho facin.” Què vol dir això?! Els sembla que això és “modèlic”?
Frank i Inda, veïns d’Entreperes
Febrer 2009
· Article publicat a 'anegx' el 07.03.2009·
Entrades
4 comentaris:
Molt interessant preocupació. La gestió forestal, els treballs concrets d'eixermar, talar, podar, reducció de la vegetació no arbòria, faixes de defensa contra els incendis etc. sempre ha de ser aplicada segons cada lloc i evidentment segons l'època de l'any. No es pot fer de manera indiscriminada.
En temps del dictador hi havia un sòl organisme, una sola llei i fins i tot diria una sola gestió a tot l'àmbit "nacional". Tant era que el clima fos atlàntic, pirinenc o mediterrani. El bosc com a industria a explotar, el gestor podia ser qualsevol, des del qui enverinava els rapinyaires fins el qui incendiava terrenys forestals "improductius" per a ús del ramat o per fer net, com rompre la muntanya en terrasses per a plantar-hi pins i eucaliptus o fer tallafocs i moltes pistes forestals que no servien per res o que feien mal. Tot això amb el beneplàcit quan no suport entusiasta de l'administració. Molt ha canviat des d'aleshores.
Concretament pel que fa avui les faixes de defensa han de tenir com a únic objectiu facilitar la incursió dels mitjans d'extinció d'incendis als àmbits forestals. La reducció del combustible és essencial. Quin criteri s'ha de seguir aleshores?
S'ha de tenir en compte cada cas. La coberta vegetal arbustiva i arbòria ha de mantenir més d'un 30 per cent de coberta als indrets on la majoria de plantes són piròfiles: pins, càrritx, estepes, argelagues, ciprell, romaní... I molta més coberta 50-70% i per tant menys eixerma on hi hagi arboços, alzines, murtes, ginebró, garballó etc.
L'objectiu d'aquestes faixes de defensa no és la d'eliminar la vegetació piròfila. De fet l'eliminació de vegetació afavorirà espècies de llum, especialment fenàs i herba fina, molt fàcilment combustibles amb una simple espira, però reduirà considerablement la radiació calorífica i el perill de cremar o incendiar els mitjans, especialment els treballadors, d'extinció d'incendis.
Cal comptar també en què l'impacte a la vegetació és transitori sempre que no hi hagi hagut moviments de terra o rotura del ferm.
L'actuació a les faixes de defensa no ha de servir de cap manera d'exemple a grans propietaris per a voler deixar els seus boscos iguals de "nets" que a les faixes. Els boscos han de ser com són: "bruts", és a dir plens de vegetació i biodiversitat. Més intransitable, la vegetació, quan més allunyada es troba de ser el bosc estable cap a on tendeix i que un dia va ser. En plena dinàmica que no cal desbaratar.
Això no lleva que no es pugui fer un aprofitament ben fet dels seus recursos, com la llenya o la fusta i fins i tot biomassa per crear energia. Però sempre fent la feina ben feta i mirant be el lloc per tocar-lo amb la punta dels dits.
És la meva ràpida opinió.
Hola de nou,
jo estic d'acord amb totes les visions. Mantenir estrat arbustiu i (etc.) contribueix a mantenir la biodiversitat, tot i que mantenint camps de cultiu i pastures i zones obertes també es manté biodiversitat. El concepte de que la biodiversitat només hi és al bosc és totalment equívoca, fa 10.000 anys que les espècies s'han adaptat a l'ecosistema mediterrani, volguem o no, ecosistema també compost per espais oberts, zones de cultiu etc etc...
Entenc l'escrit del Frank però tinc certs dubtes:
-La vegetació del camí es recuperarà fàcilment i més si és a la garrotxa. Si s'ha fet bé, possiblement el sotabosc al costat del camí perderà importància.
El sotabosc és important, sí, però el no-sotabosc també ho és, hi ha moltes espècies associades a zones sense sotabosc. Caldria veure l'abans i el després perquè putser al final resulta que sí que ha estat tot una xapussa.
-Suposo que els veïns que van fer el camí no ho van fer iniciativa pròpia, a vegades els veïns intenten fer-ho de la manera més respectuosa a la consciència però llavors el resultat és preocupant.
-M'agradaria conèixer més les característiques d'aquesta aclarida. Suposo que és aclarida arbòria i crec que, veient el poc que generalment tothom sap, estaria bé veure les fotos per si les dades de l'aclarida es corresponen (és a dir, aquest 80% de reducció...)
Unes altres aclaracions:
-L'estrat arbustiu evita el dessecament però competeix alhora amb els estrats arboris per l'aigua, per tant, a no ser que hi hagi una connexió micorízica extranya, crec que no nodreix massa els arbres). El sotabosc té molts beneficis però aquest és discutible.
-No sé fins a quin punt és necessari ara el sotabosc per la reintroducció d'aquestes espècies, pot ser que amb l'estrat arbori ja tinguin la protecció necessaria. El grèvol, per exemple, em faig farts de veure'l com creix i neix en llocs on no hi ha un sol bri d'arbust, senzillament perquè està associat més aviat a una espècie arboria en concret. Aquest benefici del sotabosc també és discutible.
-Sobre la trituració, estaria bé aclarir perquè ho fan (últimament ho veig a tot arreu i no sé perquè), podria ser perquè els vegetals s'incorporin més ràpid? perquè es podreixin ràpid i no siguin un perill d'incendi al restar sencers i secs al bosc? Per plagues o malalties??
-Que sigui PEIN poc importa, el Montseny és més que PEIN i s'hi fan tallades arreu, substitucions d'espècies i plantacions de tot. Sort que és Parc, perquè si no, imagineu-se....
-Pel demés, no tinc res a dir, considero que tenen raó. Es podrien deixar els arbustos i no passaria massa res, o si més no, eliminar aquells que són potencilament més perillosos.
Els altres fan la feina a preu baix i no volen assumir costos extres...
Aquestes ratlles que he escrit estan fetes en context, conec l'Alta Garrotxa (tot i que és de les zones que menys) i sé que, comparat amb molts altres paratges naturals de Catalunya, és un bon exemple d'ecosistema post-abandonat i força despoblat, i que ha quedat bastant lliure de l'agricultura i pastura, almenys una de les parts que més conec.
P.D: El primer dubte pot ofendre i ho explicaré millor. El sotabosc és necessari però pot ser bo baixar la densitat del mateix al costat del camí, inclús un efecte positiu en cas que tot el bosc tingui molt sotabosc perquè es diversifica l'espai. En molts camins forestals això s'aconsegueix amb l'ombra dels arbres del costat del camí.
M'agradat llegir aquest article. Després de dos dies treballant en la campanya de la Generalitat de Catalunya de neteja de boscos feta per aturats.
Considero que les neteges son indiscriminades, se m'han posat els pels de punta veient com es desbrossaven roures, alsines, etc... amb l'excusa de que a menys de 20 cm hi havia un altre o simplement per que era sotabosc.
Una formació totalment insuficient sense aplicació de cap tipus de criteris de biodiversitat. Lamentable campanya feta per una conselleria d'un s'oposat eco-socialista.
Simplement lamentable.
Publica un comentari a l'entrada