Singulars versus monumentals.6.Electorals

[ nivell 5 (antecedents: 1. la campanya electoral dura 4 anys; 2. arbres monumentals o protegits no té res a veure; 3. un nyarro d'arbre es pot protegir per fer creure que som més ecologistes que els de Greenpeace ]

Els catàlegs d’arbres singularment electorals

Un dels grans avantatges de la democràcia és que, de facto, sempre som en període electoral, o sigui, de revetlla (panem et circenses). Així tot el que està relacionant amb la bauxa, ximbombades, festes ferestes, vexar animals o animalades dels quintos va millor que mai. El problema és que si com ens deien a l’escola, l’energia ni es crea ni es destrueix, únicament passa d’aquí cap allà, amb molt més motiu passarà el mateix amb els insuficients i plorinyaques pressuposts municipals i comarcals. I si tot l’anteriorment esmentat es fica en el mateix sac de “cultura” ja podem imaginar que queda per a la part de cultura no revetllera: poc i mossegat de rata. Per exemple per a un catàleg d’arbres monume[]ntals, el pressupost que té un organisme plorinyaques és això: entre res i poc i mossegat de rata.

Els organismes tipus conselleries tenen molt més, però és clar, moltes més atencions per a repartir, un territori immens, molts favors per a tornar i molts estudis per veure on rendiran més electoralment les inversions. I així, com dèiem, per als arbres monumentals, poc i mossegat de rata.

Ja vàrem dir que anant de Sant Celoni cap a Viladrau es veuen, sense baixar de l’autobús, el pollancre de Fogars, les sequoies i avets de Can Casades, el plàtan de la font de les Delícies... tot això fa 30, 40 i més metres, i ben guapos, aleshores són monumentals, però no protegits, en canvi sí que estan protegits uns castanyers podrits de cal Déu

Passa una cosa molt semblant a Euskadi, a Bergara és “singular” una magnòlia que no sabem què li passa, però no ho són els pseudotsuga i els Quercus rubra, també de 30 i 40 metres, d’Usondo Parkea, just a l’entrada de Bergara. Cosa molt semblant passa amb els ficus del passeig de Canalejas a Alacant. Sembla esser que passa per tot allà on investigues un poquet, el que passa és que aquesta investigació és ben complicada perquè la informació que tenim de la majoria de llocs és entre res i poc i mossegat de rata.

Un país que hauria fet l’excepció de tot això seria Astúries, on es donen unes circumstàncies anormalment clares, per exemple amb els “texu d’iglesia”, que són alhora monumentals, protegits, un referent per a la població i un alicient pels turistes. Justament però, hi ha uns “amigos del texu” bastant crítics i no els agrada gens que en les reformes d’ermites romàniques els emblanquinin la façana ni que facin sèquies tallant arrels dels teixos centenaris (per exemple a Abamia, prop de Cangas de Onís). D’altra banda amb la caiguda de la fayona d’Eirós ben probablement hi està relacionada una excavació de reforma de carretera que varen fer. És doncs ben possible que allà on tot sembla una bassa d’oli el que passa és que no hi ha uns “amigos del texu”.

Doncs per Mallorca, la darrera mostra d’això ha estat el calendari de Selva, que és un municipi estel·lat en diversos nuclis dispersos molt desiguals, des del nucli principal, amb pocs mils d’habitants, fins a Binibona que no passa de llogaret. Per això, als que no ens hem de presentar a cap elecció ens sorprèn que la selecció d’arbres s’hagi fet, a priori, per districtes municipals i dins cada districte el més importat ha estat apel·lar a la nostalgitis lacrimògena. El contingut no dóna opció a cap discussió tècnica.








I és una llàstima, perquè Selva, a més d’esser l’entrada principal de Lluc, és un dels municipis més privilegiats amb arbres monumentals.

L’alzina de la cova de sa Palla,

per exemple, deu esser el doble, en totes les seves dimensions, que la dels Set Cimals, és molt més guapa i encara creix.