dimarts, 17 de març de 2009

Potser grossos i sense amics

L'acidesa del terreny contrastava amb el verdor de les seves muntanyes. Verdor... o no, perquè fins fa bén poc podiem veure les obagues del Montseny pintades d'un color marronenc, com si de pinzellades finíssimes es tractés. Un altre efecte a la vista era sens dubte el contrast entre aquests tons marronosos i la família de verds, als que pertanyen espècies que van des de l'alzina fins al pi (qualsevol de les moltes espècies que hi podem trobar) aquestes dues sempre presents als soleis. Tanmateix, a l'hivern és moment de saber on paren les perxades, les úniques, juntament amb el faig, que configuren el paisatge marronós del que us parlava. Com si d'un rusc es tractés, l'efecte de les perxades juntament amb el verdor de les alzines, els avets i els pins, denota la organització territorial de les muntanyes, que al S. XXI sembla ser que són les unitats d'actuació i, a més gran escala, les finques.
Al Montseny (Allò que és Parc i allò que no ho és) sempre han anat a cops, a modes. i els cops en el món silvícola sembla ser que han funcionat durant molt temps. Tant és així que podriem dir que la silvicultura del cop va assentar pobles com Viladrau, Sant Hilari, Santa Coloma de Farners.... Per si algú s'ha perdut, la silvicultura del cop és l'anar provant fins que la cosa rutlla bé. Per exemple, molt probablement l'èxode de les botes de vi va començar quan el primer "iluminat" va decidir plantar, la resta només és qüestió de temps. Evidentment abans eren pobles lluny de la disbauxa a la ciutat i s'havien d'espavilar amb el què tenien, i el què tenien era molta fusta, altres productes del bosc i terra, molta terra. Ambtot, els cops s'acaben i l'època daurada de les botes de vi ha estat tallada per una espècie que diuen ser millor, el roure americà (per cert, no se'n veuen però ja hi ha algún espavilat que n'ha plantat).

La cosa va donant tombs i avui dia ja no hi corren bandolers, tot al contrari. És sensacional poder passejar-te pels boscos i fer una mica de find out. El find out és precisament la moda i això ha afavorit el contacte amb dos esteorotips de persona, els que mai han viscut a la zona i els que hi porten vivint totes les seves generacions. Normalment el que mai ha viscut allà sembla ser que es tingui après un manual sencer d'anar pel bosc i de dir el què s'ha de fer, però llavors no saben que la meitat del que veuen és plantat (p. ex.). Exemples n'hi ha força, molts no acaben d'entendre perquè a Espinelves hi ha tant avet, perquè a Viladrau hi ha tant castanyer o perquè en aquest mateix poble se'ls ha ocorregut protegir un arbre que té pinta de cardat. Bé, no saben si està cardat per un llamp, per un tro, per la poda excessiva, per la mala gestió del tècnic de torn o per un fong que ningú sap que fer-ne (o de totes aquests combinacions). De totes maneres, és possible que la morfologia de l'arbre tingui poca importància i el fet que estigui protegit sigui per una qüestió social o històrica. Això el de fora no ho sabrà.

Al que anavem. Al Montseny, a part del find out, continua havent moda i innovació sobretot entre els silvicultors, i sobretot entre aquells que més terreny tenen. Espècies que per excelència es plantaven ara ja no valen un duro (segons diuen, els mercats han canviat). A Europa però, diuen tot el contrari i curiosament, cal protegir una espècie que sense l'home no hi seria. No crec que ho diguin precisament els del cercle (expressió que fa gràcia extreta d'aquest bloc). De totes maneres, putser ho diuen els del cercle però resulta que aquests estan anant en contra dels altres del cercle. Per tant, no serà tant cercle i putser el que passa és que uns tenen uns interessos i els altres uns de diferents. Evidentment un té l'interès de preservar un ecosistema i l'altre el de continuar vivint de la seva finca en comptes de marxar a ciutat i haver-se de conformar en visitar els 4 pals de la seva ciutat. El mateix passaria amb el que s'envà d'excursió i que pot tenir l'interès de veure arbres mooooolt grossos, que no sempre significa més valuosos segons com ho mirem. La vista enganya.

...I parlant de moda i d'arbres grossos, aviat podrem tenir arbres grossos, haurem fet la feina i per fi descansarem. Tal i com succeeix de manera natural a certes zones d'Estats Units, on hi ha els boscos amb els arbres dels més immensos del planeta, al Montseny també s'hi instal·len gegants (Pseudotsuga menziesii), molts encara són joves i, ho reconec, possiblement acabaran a terra a l'arribar als 80 anys. Però no tot està perdut, el curiós del cas és que ara hi ha la xarxa de custòdia del territori (O nom similar) que busquen finques perquè el propietari no en faci res durant un bon temps, cosa que crec que si es fa amb bon criteri pot ser extremadament interessant. Així doncs, als que els hi agradin els arbres grossos podran visitar aquests boscos (que de ben segur la xarxa n'inclourà algún), no serà un sol arbre plantat pel 4 avi per davall del propietari "x", serà un bosc sencer de Pseudotsuga menziesii (Avet douglas) - senzillament exitant pels amants dels arbres grossos i gruixuts -.
Així doncs, per les veus que corren sembla ser que ara es porta l'Avet douglas (moda douglas), veurem com acaba tot perquè realment hi ha veus crítiques i no precisament per part dels del cercle. Amb això vull acabar dient que la vista pot enganyar massa als poc amics de la ciència, és evident que seran uns arbres molt grossos, macus i gruixuts però davall, enmitg i damunt probablement no hi creixi res més que els propis arbres.
A vegades, caldria perdre confiança al cable fireware ulls-cervell i començar a qüestionar-nos què en sabem del bosc i dels arbres. En definitiva, pot ser bo aportar ciència, coneixements -per discutir- i possibles solucions i deixar-nos estar de fuetades.

Plantació d'avet douglas, just a tocar del cartell de l'Espai Natural Guilleries-Savassona

Per cert;
Avui a diari Forestal: Controlen l'entrada a l'Estat espanyol de camions amb fusta de pi portuguesa

Encara més temors dels que tenia: El nemàtode del pi
·