dimarts, 17 de març de 2009

Algemesí elimina els arbres

Dendrofòbia o els arbres que ja no tornaran

Una de les primeres actuacions de l'equip de govern d'Algemesí fou tallar els arbres de molts dels nostres carrers. En un principi es va al·legar que hi havien veïns molestos amb eixos arbres. Sense dubte, i al igual que qualsevol altre tema pol·lèmic (els contenidors, per exemple) hi hauran molts veïns que pensen una cosa i molt que pensaran la contraria. Però als pocs dies es va sumar un altre carrer, i un altre, i un altre. I al final tenim tot el nucli urbà sembrat de escocells. O tenim molts veïns entre nosaltres molestos amb els arbres o algú dins de l'equip de govern pateix d'una malaltia catalogada com a dendrofòbia.
Personalment, veient les fotografies del "abans" i el "desprès", preferisc molt més el verd de les plantes i l'ombra natural que generaven.
Hi havien rumors en un principi (no recorde si oficials) de que els arbres serien substituïts per altres menys molestos. També la oposició va al·legar que la especie utilitzada havia sigut donada per la Generalitat o Diputació.
Han passat els mesos. I a dia de hui la sorpresa es que molts dels escocells estan sent substituïts pel gris ciment, i el que en aparença és una concessió per a l'aparcament de vehicles, en realitat generarà més problemes al no delimitar clarament els llocs d'aparcament (la gent no és molt cívica a l'hora d'aparcar i sempre ens trobem en gent que troba divertit aparcar el seu vehicle on tindrien cabuda dos).
Per a mi, la quantitat de mesos que han passat entre el tall dels arbres i la eliminació dels escocells deixa endevinar un intent d'amagar un fet que es pot reconèixer com a impopular per part de qui el mana. No m'agrada eixa forma de fer les coses i dubte que a algú li agrade, tinga o no afinitat amb la ideologia dels que ens governen actualment.
Potser aquest siga un moment idoni per a obrir un debat sobre el model de ciutat que volem. Som uns 28000 habitants. No som un poble, encara que tots li diguem així. Podem convertir-nos fàcilment en una ciutat dormitori i perdre la personalitat que ens caracteritza respecte a altres ciutats. I detalls com la presència o no d'arbres, la amplària dels carrers, la presència d'avingudes (com el Parc o Bernat Guinovart), o la altura dels edificis, marquen per a sempre com volem ser i en què ens anem a convertir.

· Article publicat a Creixent Algemesí el 16.03.2009
·

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi han carrers que no poden tenir arbres.

Anònim ha dit...

Hi han persones que no poden tindre càrrecs.

Anònim ha dit...

Es fa un urbanisme mesquí de carrers estrets i cases que es mengen bona part de l'amplada de la vorera a partir del primer pis. Perquè no sigui dit que no tenen sensibilitat per la cosa verda m'hi planten uns arbrets que al cap de pocs anys no hi caben i fan nosa... Com no podia ser d'altra manera...