El bosc a les darreretes

[nivell 5]

Un bosc fòssil?

En diverses ocasions s’ha parlat de l’alzinar fòssil: una mena de mostra light, estàtica, d’un trosset de paradís perdut que mai no va existir, com un decorat d’obra teatral per a turistes poc exigents.

Pareixia que ho havíem aconseguit, el bosc sense els inconvenients d’un bosc, transitable, arbrets arboriformes, a escala humana, amb una soqueta i unes quantes fulles, poc perill d’incendis, (s’hi pot fumar tranquil), no hi ha regeneració, però... ja ho veurem, l’oratge passa bé i fa un poc d’ombra: una gestió modèlica. Només un petit inconvenient, que per altra banda preocupa poquíssima gent... què pot passar a la pròxima fase, si és que passa alguna cosa, perquè si el bosc és fòssil potser que es quedi embalsamat per sempre.

Doncs no. No era fòssil, era un bosc en pròrroga terminal. Aquest bosc es podreix, és a les darreretes i no hi ha relleu de res. No sé si aquest tema és digne d’esser tingut en compte, per als promotors de la reserva de la biosfera, per exemple.

És segur que calen estudis multidisciplinaris per intentar avaluar què passa. Pareix esser que el canvi climàtic hi ha de tenir a veure, d’altra banda, és evident que el banyarriquer, és una plaga,

però en algunes soques també es veuen indicis de fongs, que són moltíssimes espècies i caldria avaluar l’impacte de cada una, també cal ponderar l’impacte dels darrers temporals, podeu estar segurs que, per allà dalt, tiraven d’esquena, després caldria fer un estudi de la flora i fauna actual i potencial, sense oblidar-se dels aglans... què passa amb els aglans: en fan, no en fan, germinen, són bords?

I els excursionistes, que me’n deis dels excursionistes? els excursionistes erosionen, no t’ho perdis. Mirau com es desvetlla el Consell per a què als nostres fills els pugui quedar un caminoi per travessar la Serra, idò heu de creure i pensar que encara hi ha rebecos que no es conformen amb aquesta línia, i és clar, se’n surten, i ara peguen una coça a una pedra, suara trepitgen una mata: tot això produeix un impacte.

Doncs és ben hora de començar a pensar a fer un pla de gestió de tot això, si esperam un poc més, entre que ens ho pensam, el feim, l’aproven, feim com si posar-lo en pràctica: les cabres ja s’ho hauran menjat tot.

Nota: Imatges d’ahir (malauradament emboirat) de la mola de Son Ferrandell, quasi tot el que veim, sec o verd, és alzina.