diumenge, 17 de gener de 2016

Salvem els arbres de Barcelona

Cal aturar la massacre d'arbres de Barcelona

Per a aquelles persones a qui ens agraden els arbres, resulta desolador veure la massacre que està fent l’Ajuntament de Barcelona amb molts dels plàtans de la Gran Via o dels til•lers de la Rambla Catalunya. Molts d’aquests arbres són magnífics i no presenten cap mena d’alteració important com per justificar la seva tala. Ja sabem que alguns pocs estan sèriament malalts i que se’n plantaran de nous, però, evidentment, no és un bon negoci canviar un arbre de 80 anys per un de 10.
Tot això encara resulta més sorprenent si hom llegeix el Pla de gestió de l’arbrat viari de Barcelona, doncs realment sembla que estiguem en un municipi on es valoren i es tingui gran cura de l’arbrat, cosa que malauradament és ben lluny de la realitat.
Potser caldria enviar als responsables de Parcs i Jardins a algunes ciutats europees de clima similar al nostre, tals com Roma o Marsella, on l’arbrat no es considera una nosa ni un problema i que tracten el seu patrimoni vegetal amb molta més sensibilitat que nosaltres.

Ramon Muns

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Han decidit deixar d'actuar contra les palmeres que tenen morrut i talar-les. Per exemple les dues palmeres canàries que hi havia al carrer Entença, entre l'avinguda Josep Tarradellas i el carrer Gelabert, pujant a la dreta. Quan encara es podien salvar, quan havien caigut només les fulles del plomall central, van tirar pel dret i les van talar.
Devien de tenir 70 anys.

Teresa Ribera ha dit...

Al Lluçanès, també plorem pels nostres plàtans i d'altres espècies, a peu de carretera. Els plans de millora viària de carretera que enllaça el tram que afecta els municipis de Perafita, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Alpens, comportarà la tala de molts plàtans. hi ha hagut una forta mobilització de recollida de signatures fins al punt de fer replantejar els projectes a Diputació i Ajuntaments, per la qual cosa sembla que hauríem d'estar contents, ja que també hi haurà menys arbres tallats. El greu, per nosaltres que estimem les avingudes arbrades, és la substitució d'una filera de plàtans per espècies autòctones, roures o alzines, per poder eixamplar la carretera fer un tram lateral per bicis i vianants.
Dubto de la nostra sensibilitat envers els arbres.
Teresa

Carlo ha dit...

Reportatge d'avui de BTV sobre aquest tema:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/01/18/oms-sofores-aurons-ginkgo/

Anònim ha dit...

Que fàcil és criticar gratuitament sense saber el perquè, aquests arbres retirats jo mateix vaig veure com estaven completament pudrits per dintre, s'ha de criticar i jo el primer, però quan cal. penso que es de lloar la feina arriscada dels responsables que malgrat les nostres queixes infundades moltes vegades tiren endavant.

sergi ibars ha dit...

Van fer un tractament i semblava que responien, però finalment van empitjorar. Al devant també han talat dues i penso que seran totes al final.

sergi ibars ha dit...

Van fer un tractament i semblava que responien, però finalment van empitjorar. Al devant també han talat dues i penso que seran totes al final.

Anònim ha dit...

a Vic estem lluitant perque no tallin els oms de més de 60 anys que hi han a la rambla Hospital............si ens voleu ajudar, podeu signar aquí.
https://secure.avaaz.org/es/petition/Ajuntament_de_VicAyuntamiento_de_Vic_Salvem_els_arbres_de_la_rambla_Hospital_de_Vic/share/?new

mil gràcies i .....Visca els arbres!!!!!!!!!!!!

jd ha dit...

És sorprenent veure la quantitat de gent que corre pel carrer i és experta en alteracions de l’arbrat: jo no els recomanaria encantar-se a l’ombra de segons quins arbres que hi ha a Barcelona.
Un pla de gestió no deixa d’ésser un document tècnic sotmès a un determinat criteri polític, segons uns partits que -per a ésser votats - pengen descaradament pancartes dels arbres.
Els ciutadans mitjançant aquests partits decideixen quants bombers, policies i jardiners -per dir una cosa- han de treballar a la ciutat per tal de donar un servei dignament.
Jo diria que habitualment en aquests serveis els càrrecs tècnics d’un cert nivell són designats (digital i vitaliciament) pel règim polític de torn. I aquests serveis van com van.
No tot allò que es fa respon estrictament als criteris paisatgístics o de fisiologia vegetal… i menys quan es va curt de pressupost.
No crec pas que la solució sigui enviar ningú d’excursió a d’altres ciutats (Roma, SPQR ? sort que no em dit Florència…) millor seria la superació d’una prova de suficiència ètica i tècnica cada cert temps.
La qüestió de l’arbrat és i serà sempre un problema d’una complexitat monumental sotmesa a una gestió tan biodiversa com pugui ésser la que hi ha en qualsevol altre gremi.
Massacre ? Massacrada és la poca gent que treballa al carrer, que ha d’acceptar objectius inabastables, previsions fantàstiques i deixar-se la carcanada cada cop que un santificat mira cap un altre cantó. I, a més a més, han de mirar de no prendre mal treballant, que la qüestió sanitària està tan cardada com la fitosanitària.
Si tot el problema fos el morrut això seria una festa; en parlem un altre dia, que feia més d’un any que no piulava i tal vegada m’estic allargant massa !

Isaac Garcia Lozano ha dit...

Em dic Isaac Garcia, arborista i amant de la natura i de forma especial dels arbres.
Malauradament aquest gener vaig tenir la "sort" o no, de estar treballant en una brigada de poda de l'arbrat viari de Barcelona. Puc confirmar que sembla que hi hagi una voluntat de millora en el tracte que es dona als arbres, molt lluny però, d'altres ciutats. També puc aportar la meva experiència personal i dir-vos que si es veritat que la nostra colla de podadors va talar algun arbre, certament era recomanable fer-ho, doncs els que nosaltres talàvem estaven certament molt malament(degut al tracte que se'ls dona i algun contenidor cremat al costat!). Alhora també vull dir que discrepo molt dels criteris de poda que ens arribaven.
Persones sense criteri, i amb bona voluntat, fan molta pressió perquè es podin els arbres, i la classe política o els gestors de l'arbrat(no sé...) cedeixen a la pressió. El problema és complexe. Us puc ben jurar que molts tècnics i gestors d'arbrat no suporten més la pressió social i es veuen gairebé forçats a fer unes pràctiques del tot des aconsellables. Podar un arbre no és cuidar l'arbre, i això la gent no ho sap.

ANNA ha dit...

anna-historias.blogspot.com .

Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies