Matar mosques a canonades
He localitzat el següent document sobre l’aplicació del Bacillus thuringiensis a les pinedes de les Illes Balears. Apart de no compartir, per manca de proves entre altres, la declarada innocuïtat de la bactèria, dues coses que no entenc: com així no diu ni una paraula sobre la manipulació genètica (OGM) de les soques d’aquesta bactèria? i, com és que s’ha encarregat aquest estudi a dos experts del Principat i no de les Illes? (En el ben entès que aplaudeixo la relació normal que hi ha d'haver entre els territoris de la mateixa nació: la dels Països Catalans)
Salut.
INFORME DE L’IMPACTE AMBIENTAL DELS TRACTAMENTS FITOSANITARIS PER AL CONTROL DE LA PROCESSIONÀRIA DEL PI A LES ILLES BALEARS DOCUMENT DE SÍNTESI
Entrades
10 comentaris:
Osti, em pensava que la processionaria era autòctona o si més no, amb segles d'història.
ICONA només ha fet que portar espècies invasores, a l'article dels peixos que vaig escriure no sé si ho dic, però 4 són les espècies que van portar...
Per cert, recordo que em van explicar que la processionària s'autorregulava sola, tenia un mecanisme que consisitia en que si es quedaven un any sense menjar o molt escàs per falta de fulla, el pròxim any moltes d'elles no sortirien. És més, em van dir que si això passava, no sortien fins passats 4 anys
Molt fàcil:
Un expert com més lluny estigui millor, no fos el cas que el paressin pel carrer per a demanar-li en quina bibliografia o quins estudis es basa la seva opinió.
Aleshores és normal fer aquests estudis - contradictoris per ells mateixos- però que ignorant el principi de precaució ja fan el joc a l'Administració que els contracta.
El pilot de l'avió i el dels polvos són amics del jefe i el tonto de la colla que es dedica a la cria del puput no es menja un roscu...
La millor autorregulació és tallar i cremar les bosses si hi pots arribar...
És normal, ja es deu espavilar ja la indústria per treure al mercat els "stocks" de Bacillus. Tot plegat s'evitaria si el tema de plaguicides no anés a càrrec d'empreses privades no?
Dear Chestnut, em fa por que actualment tot ( governs, administracions i esbarts dansaires ) està en mans privades...
respecte l'anterior publicació:
http://www.youtube.com/watch?v=1dgi9DQ-GCw
avui m'han enviat 1 mail en referència a una de les notes: la del Bt a les IIBB
he vist la vostre web i he llegit els 2 articles-web
ara no tinc temps per establir una conversa, però de segur que m'agradarà molt saber el vostres punts de vista
fins la propera, JM
el Bt és un insecticida biològic de molt baixa toxicitat i perillositat (almenys és el que diuen les empreses que el fabriquen i els estudis fets fins ara) i segons els protocols d’actuació contra la processionària, únicament s’actua quan el nivell d’atac és màxim, doncs es tracta d’evitar danys sanitaris, d’alarma social, paisatgístics i forestals
llavors, si no es vol actuar ..... pq segons vosaltres hi ha interessos econòmics, com s’ha apuntat en alguns dels comentaris anteriors .... està passant el mateix a totes les altres autonomies de l’estat i països de la UE???
actuaríeu igual si els pins propers a les vostres cases tinguessin atacs de processionària?
o a l’escola on van els vostres nanos?
o si fos una àrea forestal d’alt us social, i al passejar, caminar, anar a buscar bolets o anar en BTT o etc ...... el gos, algun nano, o alguna persona patís un atac d’al•lèrgia a la mateixa cara???
crec que hi ha situacions que necessiten d’actuacions, doncs la societat que tenim avui dia ens ho demana
a+a+, si no es fes cap actuació per reduir els nivells de processionària ..... com tindríeu a la gent “calladeta”???
és a dir, si es tracta ... la gent es queixa pq es tracta (en aquest cas amb insecticides Bt)
i si no es tracta i la processionària fa presència i danys ... la gent es torna a queixar pq no es fa res contra ella
avui dia, crec que la societat no té res més a fer que queixar-se per queixar-se
Mira (al darrer anònim) en aquests articles sobre el Bt es parla de fumigacions massives, a Mallorca i Menorca, molt importants, d'unes 22.000 hectàrees/temporada.
Si el problema són els quatre pins de l'escola es pot fer molt fàcilment ( si es fa) un tractament "personalitzat". Per exemple si els pins són vells, alts, gruixuts amb gran capçada i mals de tractar, potser se'ls pot escapçar perquè creixin més rodons, sense llevar-los esponerositat. Llavors el tractament és més fàcil. En recomanaria una acurada inspecció per fer eliminar les bosses. Si és que la brigada municipal hi pensa i té temps.
Ja sabem per altra banda on no convé plantar pins.
Quan a altres llocs cal també estudiar cas per cas.
Quan al bosc, l'ecosistema salvatge, silvestre, hàbitat natural "lliure de la mà humana (tant de bo)... Se l'ha de respetar al màxim, això vol dir que no ens hem de creure que sigui nostre i que el podem manipular o tractar a voluntat. Convé si hem de fer res, fer-ho amb la punta dels dits. En tot cas l'objectiu és ajudar a que l'ecosistema es sàpiga defensar sense la nostra ajuda, precisament. Quan als pins, de gran riquesa paisatjística, als ecosistemes balears de baixa i mitja muntanya hi són de pas, qui hi restaran si els ho deixam fer seran els ullastres, alzines i vegetació acompanyant. Quan als pinars d'alt valor paisatjístic ja s'ho faran si hi ha sequera, processionària, tomicus, temporals que els trenquen i arrabassen, és el que hi ha i si no s'hi poden adaptar... és llei de vida. Seria un error nostre (tantes vegades repetit) voler corregir amb la nostra tan demostrada inteligència per respetar la vida a aquest planeta, el que la natura fa o desfà a l'àmbit silvestre. Per altra banda, segurament encara hi ha tècnics defensors de la lluita química d'alta toxicitat i el que és pitjor: amb poder de decissió.
Cal tenir esma anant molt alerta a no fer més desgavell del que hem demostrat ser capaços. La presència de la processionària a les Illes n'és un exemple, precisament.
Salut
Això va per l'últim anònim i per J.Vicenç
Crec que els 2 teniu raó, un per la necessitat de fer tractaments amb productes de baixa toxicitat i davant situacions de plaga i no acceptables per la societat, i l'altre per restringir les aplicacions massives a grans àrees forestals. Si el que comentes de tractar 22.000 Ha és cert .... això és una extensió massa gran (hi ha autonomies que tenen més bosc que Balears i no tracten ni la meitat). Tanta infecció de processionària, amb zones d'atac nivell 3 i 4, hi ha als pins de Balears?
A més a més, cal indicar que els atacs de processionària augmenten molt significativament quan més sever és el famós "canvi climàtic" que tots parlem ara avui dia. Davant d'aquestes situacions, malgrat l'ecosistema dels pins és "passatger" dins de l'evolució global de tot l'ecosistema, cal fer actuacions, doncs amb la forta ocupació urbanística, turística i d'esbarjo que hi ha a les illes, serien majors les queixes per no fer els tractaments (i les al.lèrgies que comporta) que les queixes per fer actuacions no naturals, com són els tractaments amb Bt.
Clar que un ecosistema es pot recuperar per ell mateix, però podem esperar nosaltres el temps que es necessitaria? Una cosa és l'escala ecològica i una altre l'escala a la que vivint nosaltres, on la societat no molt bitxos, ni mal de caps enlloc - caldria "escolaritzar" a la societat per que coneguin els insectes?
És necessari fer una valoració prèvia a tot tipus de tractament, i tenir en compte tots els interessos que s'hi puguin trobar implicats (socials, paisatge, sanitaris, turístics, forestals, ecològics, etc.)
fins la propera, ECJ
Gràcies per el darrer comentari anònim, com veus més endavant hem seguit parlant del tema i en tot cas i per resumir et dic el mateix que vaig dir a en Mateu Morro a l'entrevista que pots llegir: "deixem que el bosc, l'ecosistema, solucioni tot sol el problema" malgrat el nostre recony de "tempo" diferent al seu.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada