Abans arbres, avui restes del naufragi
El passeig per la platja de Son Real regala a la vista escultures de fusta. Figures fetes per la natura. Fusta amarada a la mar, que ja mai es podrirà. Lluentor salina sobre la lignina. Suavitat.Antics dracs derrotats. Estàtics com a pedres, texturitzats com a pedres.
Arbres que semblen pedres, que han volgut tornar-se querns. 
Espècies diverses, diverses textures, vivint la mort entremesclades. Abans arbres, avui restes del naufragi. Abans drets, desafiant al cel, avui tombats en la mort eterna, esperant ser sepultats en un llit d'arena i algues.
Imatges holocàustiques d'acumulació cadavèrica.
I un porcellí malalt de grops gruny, cridant sa mare perduda en aquest arenal erm.
Rafel Mas, Búger 12 de febrer de 2008
Entrades
6 comentaris:
Rafel, unes imatges bellíssimes i esfereidores al mateix temps i uns textos plens de poesía apocalíptica. M´ha agradat el teu article. Tens ànima de poeta, saps veure més enllà del que es veu a simple vista.
Salut: Joan
M'han impressionat aquestes imatges... de fet venia a convidar-nos a guaitar el nostre darrer post, que suposo us agradarà...
http://bp2.blogger.com/_VXK3AHTn4Oo/R7B6zRFLjfI/AAAAAAAAA44/2WnMoY3O4ts/s1600-h/P2100174.jpg
Escultures mortes que al tocar-les són càlides i te donen vida. Si ho penses, és un bon final.
Gracis, Rafel, per la poesia.
Gemma.
Poseia "de la bona". El meu aplaudiment.
què és això tant ale tant brams tant bralois samedi de ter santpetesburg
Gràcies a tots pels vostres amables comentaris. Me cau la bava de que vos hagi agradat.
Salut!
Rafel
Publica un comentari a l'entrada