El decaïment de l'avet

Un estudi explica quins poden
ser els factors implicats en la
regressió de l'avet als Pirineus

De manera paral·lela, aquest estudi també reflexiona sobre el rol que té l'home en aquest procés de mortalitat dels avets. Aquest fenòmen que consisteix en un envelliment i debilitat prematura dels avets es dóna tant als Pirineus com arreu d'Europa i fins al moment no hi havia cap explicació al fenòmen. Una de les hipòtesis és que aquesta mortalitat és fruit de l'abandonament, la superpoblació i l'excés de competència d'arbres al bosc fruit de la regeneració del bosc després de segles d'explotació. A més d'aquests factors debilitadors, té també en compte els episodis de sequera que s'han viscut al Pirineu als últims anys. Tot plegat fa pensar que aquests elements debilitadors han pogut afavorir la presència de patogens forestals, sobretot patogens d'arrel, que debiliten i maten els arbres.

En una entrevista al SINC, Jonàs Oliva, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya destaca que "Tal i com s'està observant en els avetars del Pirineu, en defecte de gestió, els patògens i les plagues prenen el relleu a l'home en el seu paper de gestor del bosc". A més, l'estudi demostra que les causes de l'envelliment prematur estan més associades a les condicions creades per l'home que a un deteriorament general del bosc. El propi autor també destaca que "La mortalitat de l'avet que observem avui dia és un procés que ha començat fa poc temps ja que aquesta espècie estava guanyat terreny a altres espècies fins els anys 90". També destaca que “No és l'avet com espècie ni els avetars com a bosc els que estan morint, sinó certs arbres, els més alts i dominants, dintre les masses forestals".

Finalment, les hipòtesis plantejades per explicar el problema són que o els arbres que moren són els que es van deixar com a "arbres pare" després de les tallades (explotació industrial), o la regeneració de les masses i l'augment de la competència han provocat que siguin més sensibles al clima sec i calurós dels anys '80 i '90, i per tant a l'atac de determinats patogens.
El paper d'aquests patogens també ha estat estudiat per Oliva i destaca que "els arbres més decaiguts eren aquells que, a més, estaven més afectat per una malaltia, el Vesc ( Viscum album ), una planta paràsita que està associada una major mortalitat de l'avet, i pel patogen Heterobasidion annosum, que afecta a un 30% dels avetars del Pirineu".

Finalment destaca que “són també necessaris assajos de mètodes de lluita i control d'aquesta malaltia per ser capaços de frenar la seva expansió". Aprofunditzar en el coneixement del funcionament del bosc hauria de ser l'objectiu per "garantir un estat saludable dels arbres", conclou el científic.

Foto: Vertevelle

L'article: J. Oliva, C. Colinas. “Decline of silver fir ( Abies alba Mill.) stands in the Spanish Pyrenees: Role of management, historic dynamics and pathogens”. Forest Ecology and Management 252, 84–97, 2007
Font: SINC.
Enllaç a la notícia: Servicio de Información y Notícias Científicas