Clons de les sequoies més impressionants
En un parc de Marin County, a Califòrnia, dos operaris tallen amb compte branques de sequoies a més de 60 metres del terra amb l'objectiu de crear centenars de clons d'aquestes coníferes. Dintre de dos anys, quan els clons amidin gairebé un metre, s'utilitzaran per crear boscos de sequoies en altres parts de Califòrnia i del món.
"Mai no s'ha clonat l'organisme més alt del món", explica William J. Libby, expert en genètica forestal de la Universitat de Califòrnia i membre de la lliga Salvem les Secuoies. Clonar una planta és simplement aconseguir-ne una de genèticament idèntica. Amb les secuoies es fa banyant un tros de branca d'uns 10 centímetres en un còctel d'hormones del creixement i plantant-lo en una cambra amb temperatura i humitat controlades. Fins ara s'han obtingut 900 trossos, 300 de cada un dels tres arbres utilitzats. Es necessiten 20 trossos que hagin agafat per reforestar 4.000 metres quadrats.
Des dels anys vuitanta s'utilitzen clons de plàntules naturals del bosc, els progenitors del qual no es coneixen. En treure'ls dels arbres més alts i més vells s'aconsegueix una major eficàcia, pensa Libby. "Segurament aquests arbres són millors, i sens dubte són icones".
El promotor del treball és el projecte Champion Tree, que ha contribuït a clonar-ne alguns dels arbres majors i més vells d'Estats Units, inclòs Matusalén, un pi de Califòrnia que té 4.700 anys i es creu que és l'arbre més vell del món.El pla és crear una col·lecció de clons no patentats d'almenys 100 de les sequoies, i donar-los a qui els demani i es comprometi a cuidar-los.
Només es conserva als Estats Units al voltant del 4% dels boscos antics de sequoies. Les més altes amiden 112 metres i poden viure més de 2.000 anys. Hi ha diverses raons per crear nous boscos en altres llocs. Una és salvar l'espècie en cas d'una epidèmia o que resulti afectada pel canvi climàtic. També són una bona font de fusta, perquè creixen ràpidament i produeixen sis vegades més que altres espècies. [Espanya és un dels països en els quals hi va haver boscos de sequoies, que es van extingir fa gairebé dos milions d'anys].
Jim Robbins
(NYT) San Geronimo. El Pais. 06/02/2008
· Article publicat a El Pais el 06.02.2008·
Entrades
2 comentaris:
Molt interessant aquest tema de la clonació d´aquests arbres tan emblemàtics i esponerosos. Me pareix una idea excel.lent. Jo tenc una petita sequoia, Sequoiadendron giganteum, sembrada al meu hort-jardí. Només mideix uns 160 cm. i creix a un ritme d´entre 5 i 20 cm. anuals, segons la pluviometría. Esper viure per a veure-la feta un arbret de més de 2 metres.
Aquesta és una experiència que aquí fa anys que ja s'hauria d'haver fet. No només amb espècies silvestres amenaçades, teix, auró, pomera borda, arbre de visc, corner etc. Sinó també amb varietats de fruiters que foren conservats o creats durant centenars d'anys i que avui gairebé s'han perdut. Aquests dies es parla d'una mena de competició a veure qui planta més arbres per combatre el canvi climàtic. Mentre vagin tan al·lucinats com van crec que no hi ha res a fer. A no ser que, com sempre sigui la gent, la societat civil qui hi posi les mans.
Publica un comentari a l'entrada