El chopo cabecero en Teruel, una tradición etnobotánica ya en desuso. Chabier de Jaime i Fernando Herrero
- Vincle: Quercus 264 02.2008
- Reservori genètic
- Gestió tradicional
- Aprofitaments tradicionals
- Distribució geogràfica
- Un refugi de vida silvestre
...
[...] Durant segles, els polls negres han rebut un tractament especial a la provincia de Terol per obtenir fusta, llenya i farratge. En arribar a certa alçada eren coronats i la mateixa operació es repetia cada dotze o quinze anys amb la finalitat d'aprofitar tots els recursos que proporciona el seu brancam: bigues per la construcció, combustible domèstic, un acceptable complement alimentari per al bestià oví i matèria primera a petites indústries de la fusta. El resultat d'aquesta esporga periòdica és el que ha donat anomenar-lo "chopo cabecero"[...]També una referència bibliogràfica:
Pinar Grande, 100 años de gestión sostenible. Susana Domínguez. SDL edicions.
Aprofitament forestal comunal d'un pinar de 12.000 Ha de la comarca d'Urbión, Soria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada