Processionària i fauna auxiliar

Sovint, la fauna auxiliar té la clau

Aprofitant que en l'anterior publicació s'ha parlat del pregadeus com exemple de fauna auxiliar de la processionària, vull ampliar una mica l'índex gràcies al company Xiruquero-Kumbaià , ja que ha estat ell qui m'ha motivat a buscar-ho.
Primer de tot, haig de dir que jo no sabia que el pregadeus era un depredador de la processionària però no és d'extranyar perquè el pregadeus és probablement el rei dels insectes depredadors.M'agradaria facilitar-vos una recopilació d'uns apunts que tinc sobre la Processionària i la fauna auxiliar capaç de controlar-ne les poblacions. L'ideal i entretingut seria poguer observar la fauna auxiliar en zones on no hi ha problemes de processionària. Tanmateix, és possible que les forests i els ecosistemes amb molta presència de processionària continguin molta menys fauna auxiliar capaç de regular poblacions d'aquest insecte i per tant, posin en risc les pinedes.
En primer lloc, cal tenir en compte que Catalunya compta amb masses força monoespecífiques de pins, moltes d'elles fruit dels aprofitaments i manejos que sempre es van caracteritzar per l'afavoriment de les coníferes enfront les quercínies. Per altra banda, també hi ha certes plantacions bàsicament formades per Pi radiata que segurament són de les poques que encara es treballen i que sobretot van destinades a pasta de paper.
En principi sembla que les masses monoespecífiques de pi hagin de ser obligadament atacades per aquest insecte, dónat que, per regla general, s'ha vist que un medi homogeni és un medi que té totes les de patir perturbacions catastròfiques (un exemple podrien ser les plantacions monoespecífiques de cautxu a Sud amèrica entre d'altres). En aquest sentit, cal entendre que la pròpia dinàmica natural sempre és la millor reguladora de poblacions d'insectes plaga, tot i que sembla que sovint se l'hi resta importància.
Evidentment podem considerar que el bosc, com menys monoespecífic (i per tant, com més biodivers) més protegit estarà i les perturbacions causades per factors biòtics seran menys importants, dónat que un bosc biodivers presenta majors mecanismes que poden ser mecanismes de regulació.
No obstant això, no sempre un bosc monoespecífic és un bosc més vulnerable. Cal tenir en compte que hi ha molts boscos monoespecífics o millor dit, formacions arbòries monoespecífiques (coníferes al Canadà o als boscos boreals) que poden ser també molt estables i resistents als factors de risc, però segurament això és així perquè tenen una alta biodiversitat associada que no es correspon amb les espècies llenyoses sinó amb la resta dels components que poden formar el bosc o l'ecosistema.
Dic això perquè segurament seria el cas que ens toca ara. Per sort, una massa forestal únicament formada per pins com a espècie arbòria pot també contenir hàbitats i biodiversitat que pugui garantir-ne la seva persistència. No obstant això, també pot passar al contrari, que un bosc de pins estigui només format per pins, llavors segurament diriem que el medi està desequilibrat. Les raons poden ser molt variades.
En principi, per evitar processionària s'hauria de recomanar tenir un bosc el màxim de biodivers possible i amb el mínim de perturbacions possibles. Si al bosc hi ha certa activitat (ja sigui lúdica, ja sigui algún aprofitament forestal etc...) hi ha petites accions preventives que poden ajudar a controlar la processionària.
Certa tendència que he observat per part de propietaris i que crec que hauria de ser un bon exemple preventiu pel control de la processionària (ara no sé si n'és aquest el motiu) és la col·locació de "caixes niu" en boscos de pi per protegir ocells insectívors. La gestió forestal també pot facilitar la presència o absència de depredadors de la processionària així com l'abús o ús racional de la superfície de pins. Els insectes també prenen un paper molt important en el control de la processionària però la llàstima és que no es pot fer com amb els ocells col·locant "caixes niu" dónat que molts d'aquests insectes són de biologia, ecologia i comportament poc conegut.
En resum, i després haver-me enrollat com una persiana, quan us citi els diferents enemics naturals que pot tenir la processionària, comprendreu el perquè de la importància de tenir un bosc en bon estat ecològic o no, i per tant, un bosc amb diversitat de fauna auxiliar o no.
Cal tenir en compte que altres factors no antròpics també poden tenir cert paper en la dinàmica de l'insecte i ser-ne responsables de la seva expansió.

Principis similars

D'alguna manera, això que he explicat també ho podriem comprendre observant la crisis de la indústria del cautxu (que per cert, hi ha un reportatge molt bo que ho explica) . La indústria del cautxu va voler monoespecificar els boscos amb cautxu per tenir més guanys però alhora va afavorir que els insectes esdevinguéssin plaga tot i que aquests no haguéssin representat mai un problema pel bosc. Al tenir únicament cautxu, havien destruït i eliminat la fauna o els agents que controlaven l'insecte i per tant, l'insecte tenia tot el cautxu com a aliment i cap depredador capaç de controlar-lo.

En relació a la pregunta que qüestionava Xiruquero-Kumbaià, la meva opinió és que hi ha pinedes amb processionària que presenten densitats de processionària raonables. Si no és així i hi ha processionària a doju, jo crec que el motiu és un desequilibri en el medi o en altres paraules, en el medi hi falten els que veurem a continuació:

Depredadors d'ous: Ortòpters familia tetigònids.
D'orugues: Vàries aus com poden ser les mallerengues, el cucut, el cucut reial i la puput entre d'altres. També hi ha varietat d'espècies de formigues capaçes de depredar-les.
De crisàlides i orugues: Varietat de mamífers com pot ser la rata sallarda.
D'adults: Rat penats i altres..
Paràsits dels ous: Insectes de l'ordre dels himenòpters com poden ser Tetrastichus aevardeii i Oencyrtus pityocampae.
Paràsits d'orugues i crisàlides: Dípters com poden ser Phrixe caudata, Compsillura concinnata, Exorista larvarum, Vila brunnea i l'himenòpter Erigorgus femorator.

-Fragment extret del cartell sobre la processionària publicat per la Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Servei de Protecció dels Vegetals-.

Us puc assegurar que quan un paràsit d'aquests troba una processió no en parasita pas una sinó gairebé totes o totes, una per una els hi fica els ous a dintre ja sigui de l'ou o de la processió. A més, moltes vegades un ou o una larva és parasitada per més d'un insecte. Si mai trobéssiu ous de processionària (difícils de veure però solen estar en una acícula envoltats amb una mena d'escates que la femella cobreix del seu propi ventre) és interessant observar la quantitat de parasitisme, fàcilment identificable pel color que prenen els ous (normalment amb punts negres en cas de ser parasitats).

NOTA: No intenteu MAI tocar la processionària, acostar-vos o intentar trencar la bossa sense protecció (i amb protecció tampoc a no ser que sigueu algú especial..)