dilluns, 4 de febrer de 2008

Processionària i fauna auxiliar

Sovint, la fauna auxiliar té la clau

Aprofitant que en l'anterior publicació s'ha parlat del pregadeus com exemple de fauna auxiliar de la processionària, vull ampliar una mica l'índex gràcies al company Xiruquero-Kumbaià , ja que ha estat ell qui m'ha motivat a buscar-ho.
Primer de tot, haig de dir que jo no sabia que el pregadeus era un depredador de la processionària però no és d'extranyar perquè el pregadeus és probablement el rei dels insectes depredadors.M'agradaria facilitar-vos una recopilació d'uns apunts que tinc sobre la Processionària i la fauna auxiliar capaç de controlar-ne les poblacions. L'ideal i entretingut seria poguer observar la fauna auxiliar en zones on no hi ha problemes de processionària. Tanmateix, és possible que les forests i els ecosistemes amb molta presència de processionària continguin molta menys fauna auxiliar capaç de regular poblacions d'aquest insecte i per tant, posin en risc les pinedes.
En primer lloc, cal tenir en compte que Catalunya compta amb masses força monoespecífiques de pins, moltes d'elles fruit dels aprofitaments i manejos que sempre es van caracteritzar per l'afavoriment de les coníferes enfront les quercínies. Per altra banda, també hi ha certes plantacions bàsicament formades per Pi radiata que segurament són de les poques que encara es treballen i que sobretot van destinades a pasta de paper.
En principi sembla que les masses monoespecífiques de pi hagin de ser obligadament atacades per aquest insecte, dónat que, per regla general, s'ha vist que un medi homogeni és un medi que té totes les de patir perturbacions catastròfiques (un exemple podrien ser les plantacions monoespecífiques de cautxu a Sud amèrica entre d'altres). En aquest sentit, cal entendre que la pròpia dinàmica natural sempre és la millor reguladora de poblacions d'insectes plaga, tot i que sembla que sovint se l'hi resta importància.
Evidentment podem considerar que el bosc, com menys monoespecífic (i per tant, com més biodivers) més protegit estarà i les perturbacions causades per factors biòtics seran menys importants, dónat que un bosc biodivers presenta majors mecanismes que poden ser mecanismes de regulació.
No obstant això, no sempre un bosc monoespecífic és un bosc més vulnerable. Cal tenir en compte que hi ha molts boscos monoespecífics o millor dit, formacions arbòries monoespecífiques (coníferes al Canadà o als boscos boreals) que poden ser també molt estables i resistents als factors de risc, però segurament això és així perquè tenen una alta biodiversitat associada que no es correspon amb les espècies llenyoses sinó amb la resta dels components que poden formar el bosc o l'ecosistema.
Dic això perquè segurament seria el cas que ens toca ara. Per sort, una massa forestal únicament formada per pins com a espècie arbòria pot també contenir hàbitats i biodiversitat que pugui garantir-ne la seva persistència. No obstant això, també pot passar al contrari, que un bosc de pins estigui només format per pins, llavors segurament diriem que el medi està desequilibrat. Les raons poden ser molt variades.
En principi, per evitar processionària s'hauria de recomanar tenir un bosc el màxim de biodivers possible i amb el mínim de perturbacions possibles. Si al bosc hi ha certa activitat (ja sigui lúdica, ja sigui algún aprofitament forestal etc...) hi ha petites accions preventives que poden ajudar a controlar la processionària.
Certa tendència que he observat per part de propietaris i que crec que hauria de ser un bon exemple preventiu pel control de la processionària (ara no sé si n'és aquest el motiu) és la col·locació de "caixes niu" en boscos de pi per protegir ocells insectívors. La gestió forestal també pot facilitar la presència o absència de depredadors de la processionària així com l'abús o ús racional de la superfície de pins. Els insectes també prenen un paper molt important en el control de la processionària però la llàstima és que no es pot fer com amb els ocells col·locant "caixes niu" dónat que molts d'aquests insectes són de biologia, ecologia i comportament poc conegut.
En resum, i després haver-me enrollat com una persiana, quan us citi els diferents enemics naturals que pot tenir la processionària, comprendreu el perquè de la importància de tenir un bosc en bon estat ecològic o no, i per tant, un bosc amb diversitat de fauna auxiliar o no.
Cal tenir en compte que altres factors no antròpics també poden tenir cert paper en la dinàmica de l'insecte i ser-ne responsables de la seva expansió.

Principis similars
D'alguna manera, això que he explicat també ho podriem comprendre observant la crisis de la indústria del cautxu (que per cert, hi ha un reportatge molt bo que ho explica) . La indústria del cautxu va voler monoespecificar els boscos amb cautxu per tenir més guanys però alhora va afavorir que els insectes esdevinguéssin plaga tot i que aquests no haguéssin representat mai un problema pel bosc. Al tenir únicament cautxu, havien destruït i eliminat la fauna o els agents que controlaven l'insecte i per tant, l'insecte tenia tot el cautxu com a aliment i cap depredador capaç de controlar-lo.

En relació a la pregunta que qüestionava Xiruquero-Kumbaià, la meva opinió és que hi ha pinedes amb processionària que presenten densitats de processionària raonables. Si no és així i hi ha processionària a doju, jo crec que el motiu és un desequilibri en el medi o en altres paraules, en el medi hi falten els que veurem a continuació:

Depredadors d'ous: Ortòpters familia tetigònids.
D'orugues: Vàries aus com poden ser les mallerengues, el cucut, el cucut reial i la puput entre d'altres. També hi ha varietat d'espècies de formigues capaçes de depredar-les.
De crisàlides i orugues: Varietat de mamífers com pot ser la rata sallarda.
D'adults: Rat penats i altres..
Paràsits dels ous: Insectes de l'ordre dels himenòpters com poden ser Tetrastichus aevardeii i Oencyrtus pityocampae.
Paràsits d'orugues i crisàlides: Dípters com poden ser Phrixe caudata, Compsillura concinnata, Exorista larvarum, Vila brunnea i l'himenòpter Erigorgus femorator.

-Fragment extret del cartell sobre la processionària publicat per la Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Servei de Protecció dels Vegetals-.

Us puc assegurar que quan un paràsit d'aquests troba una processió no en parasita pas una sinó gairebé totes o totes, una per una els hi fica els ous a dintre ja sigui de l'ou o de la processió. A més, moltes vegades un ou o una larva és parasitada per més d'un insecte. Si mai trobéssiu ous de processionària (difícils de veure però solen estar en una acícula envoltats amb una mena d'escates que la femella cobreix del seu propi ventre) és interessant observar la quantitat de parasitisme, fàcilment identificable pel color que prenen els ous (normalment amb punts negres en cas de ser parasitats).

NOTA: No intenteu MAI tocar la processionària, acostar-vos o intentar trencar la bossa sense protecció (i amb protecció tampoc a no ser que sigueu algú especial..)

10 comentaris:

Antoni Móra ha dit...

Ei! un respecte. Això no és una metàfora, si de cas, un reality show.
Vaig fer feina tot un mes en un bosquet on plovien cuques, sense escafandra ni vestit d'amiant, i no tan sols he sobreviscut, sinó que les darreres anàlisis no m'han trobat res d'anormal, ni a l'ADN.
Els pins estan bé, gràcies, fa vint anys que els veig amb les mateixes bosses. Segur que poden aguantar una altra legislatura amb les mateixes bosses. El que no sé és si podran aguantar una altra legislatura de coalició de bossots d'Aguirres i obisppos.
Mallorca no pot pus, i els únics pins que he vist morir ha estat sota les excavadores dels bossots de la indústria del ciment.

Chestnut ha dit...

No he volgut barrejar ciment ni excavadores donat que de normal ja barrejo prou temes.

He pensat que l'article podia ser interessant sobretot perquè crec que convida a fer una reflexió i a observar a camp, "in vivo", tot el que he comentat. Tant sols volia remarcar que de la processionària en podem obtenir dades útils de l'estat ecològic del bosc i de retruc, entendre perquè un insecte pot arribar a ser plaga.

D'acord, la processionària no mata els pins, senzillament perquè poden tornar a fer fulla l'any següent.
Evidentment no podem extrapolar una observació a nivell de tot el món (si jo fes cas als meus paisans, el bultó seria un depredador nat), és més, tampoc podem extrapolar la mateixa observació a totes les espècies de pi donat que hi ha espècies amb sensibilitats molt diferents a la processionària. El que si és veritat és que la processionària pot debilitar i fer més vulnerables als arbres.

No sé si hi ha estudis al respecte, però és força evident que hi pot haver certa causa-efecte en quant a mortalitat dels arbres i plaga de processionària (Altanto!, estic parlant de nivell de plaga). Jo no puc dir que hagi vist una mortalitat causa-efecte per processionària, el que si he vist és arbres debilitats que han estat objectiu fàcil de coleòpters (sobretot Ipss) o bé rematats per la sequera. En aquest cas, ho he pogut constatar en pinassa i pi roig.
També reconec que molts (la majoria) boscos amb processionària es recuperen, la qual cosa es manifesta en la manera que he enfocat l'article, sense criminalitzar l'insecte, únicament donant una raó per la qual l'insecte (i qualsevol altre) pot arribar a produïr danys.

Dubto que les mateixes bosses aguantin 4 anys...

F. Mas i Castanyer ha dit...

I això que es veu força sovint que la gent fa fumigar 1 o 4 pins que tenen al pati o al jardí de casa seva, cases al mig dels pobles o en urbanitzacions, i les fumigacions que fan alguns ajuntaments als 4 pins dels jardinets dels pobles i ciutats per combatre la processionària.
¿Creieu que això és gaire bo per a la salut de les persones i per a la salut dels altres animals que es poden trobar en aquest entorns?

Chestnut ha dit...

Doncs no, primera perquè tinc entès que fumiguen amb piretroides (o alguna cosa similar), tòxic per persones i animals. En cas de fer-ho amb Bacillus a l'home no l'hi passa res però sí que afecta a certa fauna auxiliar.

On hi ha més processionària és precisament en parcs i jardins que no pas al bosc (almenys que jo sàpiga, aquest any i a molts llocs de Catalunya). En jardíns partículars he arribat a comptar fins a 15 bosses/arbre. Sens dubte, això és símptoma inequívoc que els parcs i jardins (públics i privats) són un "ecosistema" desequilibrat per excel·lència, i és precisament el que he volgut destacar a l'article, el desequilibri, la falta de certs organismes útils que podrien controlar la processionària.
i On son aquests organismes? Ves a saber, enmitg de soroll, fum, crits, gossos, gats, fumigacions abusives... aquests organismes tenen uns requeriments d'hàbitat i condicions específiques que no troben enmitg de la ciutat ni del jardí del veï, la processionària, en canvi, només necessita acícules...

La raó per la qual els ajuntaments fumiguen. Suposo que hi ha finolis com a tot arreu que es van a queixar durant dies a l'ajuntament, també hi ha gent alèrgica als pèls que poden arribar a tenir problemes seriosos. De totes maneres, cal tenir en compte que els pèls urticants no surten fins assolit el 3er estadi larvari (cap al desembre i fins a l'abril pot ser?).
Evidentment hi ha alternatives a la fumigació però tornem a estar amb allò de sempre...

Antoni Móra ha dit...

Efectivament: ens tranquilitzem i acostem posicions.
Efectivament: les bosses es van renovant: no són exactament les mateixes.
Efectivament: les cuques no maten. Sí que debiliten l'arbre si l'atac és fort, aleshores ho tindrà més difícil per combatre d'altres factors limitants, per exemple la sequera, tomicus o d'altres. Si tots es posen d'acord un pi pot arribar a morir. Però com deia, mata molt més la política hipòcrita.
Efectivament: la processionaritis és una síndrome psicosocial complexa. Una mena de sainete: la boja que s'escridassa, el regidor de medi ambient que es concaga, la brigada que flita, i les cuques, pam i pipa.

cucamallorkina ha dit...

Solucions per oruges???Tenc un gran pi que te moltes bosses de orugues i la veritat que nose com destruirles!!Nhi ha que estan molt enlaire i hi ha dues cases baixes just a cada costat de la meva.Vos veig posats amb el tema i magradaria que si teniu alguna idea me la difguessiu. Gràcies. Es urgent.

Antoni Móra ha dit...

a) amb unes tissores de pèrtiga, b) llogant un podador escalador professional de primera(les pàgines grogues n'haurien d'estar plenes, c) per problemes de cuques tambés es poden pegar dos trons a ses bosses, i d) altres.

Lluís ha dit...

El pregadeus pica les persones? Si el posu sobre la mà em "picara"?

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

No et preocupis que les mantis no piquen. Si l'agafes és possible que se t'arrapi amb les "mans", que punxen una mica i que provi de fugir. Però no tenen ni fiblons ni verins. Jo n'he agafat moltes i fins i tot deixo que el meu fill de sis anys les agafi sense cap temor, però amb cura de no fer-lis mal i que les deixi en llibertat un cop ja la hagi vist bé.

Lluís ha dit...

Moltes gracies per l`aclariment! L´ignorancia es la font mes gran de por que hi ha! M´encanten els insectes però els hi haig d`anar perdent la por!