dimecres, 29 de juny de 2011

El ginjoler d’Arimon encara està en perill

Crida per a preservar i defensar els arbres
de Sant Gervasi de Cassoles


Quan falten pocs dies per al cessament de l’alcalde Hereu, els veïns de Sant Gervasi ens enfrontem amb un dels últims abusos del consistori que se’n va: Quatre anys després de la batalla col•lectiva per preservar el que és possiblement l’exemplar més important de ginjoler d’Europa, enmig de la ciutat de Barcelona, que ha crescut al llarg de més de 200 anys al carrer Arimon 7 (un arbre catalogat gràcies a aquesta batalla ciutadana, ja que l’Ajuntament havia signat l’aprovació perquè un constructor privat el tallés).
Quatre anys sense que l’Ajuntament hagi accedit a contestar als 1.400 barcelonins que vam presentar per escrit la sol•licitud perquè els 10 x 30 = 300 m2 del solar es dediquin –i amb més raó en temps de crisis econòmica i mediambiental— a una petita plaça o un parc, amb l’objectiu de que les arrels del magnífic arbre no es vegin afectades per la construcció, i pugui seguir en peu altres cent anys, com certifiquen els especialistes: si li deixen aquest mínim terra necessari.
El proppassat dimarts 21 de juny vam veure al petit solar del ginjoler una camioneta de la constructora Cots i Claret; interpel•lats in situ, els tècnics que aixecaven plànols i feien mesuraments del solar, van argumentar que tenien l’obligació del secret i la confidencialitat (amb qui?) per no dir res de les intencions i l’encàrrec que havien rebut. Tanmateix, l’endemà hi van penjar el cartell de l’empresa a la tàpia del solar.
La manca de transparència i el secretisme dels afers que interessen i afecten la ciutadania es fa insuportable. Alguns ja ens hem adreçat al Sr. Xavier Trias, qui,a les promeses electorals deia, entre altres coses: “Actuarem per recuperar i potenciar el centre històric de Sant Gervasi: l’ entorn de Galvany i la Bonanova. Proposarem una plaça de referència…”
I li hem demanat que acordi des de l’alcaldia dedicar el solar d’Arimon, 7 a l’equipament que cents de veïns vam demanar, amb el suport explícit de molts intel•lectuals i professionals coneguts a la ciutat, a saber La plaça del Ginjoler, en el dens nucli històric de Sant Gervasi, a la Bonanova, en un carrer extremadament concorregut, que porta al metro, que té una escola a 50 m del ginjoler, a una zona del barri que ha vist fa un any la destrucció de l’arbreda de 29 lledoners de la plaça Joaquim Folguera (amb el pretext de l’ampliació d’una L9 que ara se suspèn sine die), en realitat per protegir un aparcament i amb una plaça adjacent, Frederic Soler, abans coneguda al barri com plaça Pitarra, que és ja tota formigó, gràcies al mateix pàrking.
A més, es va aprofitar per retirar els fanals de l’època, que es preserven a tot Europa i aquí son substituït per uns terribles fanals d’autopista. En lloc d’una plaça plena de quietud, arbres i frondositat, on jugaven els nens i llegien els avis, tenim ara un forat immens i brut, que augmenta la calor, el soroll i la contaminació.
Els últims mesos, als jardins de Vil•la Florida, aquest ajuntament ara en funcions ha tallat tots els magnífics arbres centenaris de la part que dóna a Sant Gervasi de Cassoles, amb el pretext de construir una biblioteca, ha destruït el mur antic i ha deixat un gran forat, rematant la trista reforma d’uns jardins que van ser frondosos i d’una propietat que es veia més ben cuidada en ple abandonament, fins i tot amb els okupes, ja que havia conservat tota la frondositat i el bonic edifici encara no havia estat objecte d’una reforma molt discutida.
Però la llista de la destrucció del patrimoni verd i el patrimoni arquitectònic i històric en aquest barri és massa llarga.
Faig una crida a la consciència de tots perquè fem el que podem per difondre i denunciar aquest arboricidi imminent i aquest atemptat contra la nostra ciutat, i ens hi oposem amb tots els recursos.

Isabel Lacruz

· Més informació : Salvarem el ginjoler? · Salvem el Ginjoler · Un ginjoler intens ·
· El vell i enorme ginjoler · El vell Ginjoler espera la seva sort ·
· Un ginjoler motiu de reflexió ... · La Festa del Ginjoler ·

9 comentaris:

Barcelona m'enamora ha dit...

No en tenia constància d'aquest cas! Aquest arbre és un exemplar realment gran!! Espero que la lluita serveixi per salvar-l'ho. Els parcs els hem de cuidar i defensar a capa i espasa, són un dels tresors de Barcelona. Cuidar-los és essencial per mantenir-n'he la seva bellesa.

malesherbes ha dit...

salut companys copiem el article al nostre bloc. La llista de la destrucció del patrimoni verd i el patrimoni arquitectònic i històric no sol en el vostre barri és massa llarga sino en tota la ciutat

Annette ha dit...

Quina pena sentiria Mercè Rodoreda en veure el seu barri, abans ple d'arbres i jardins, convertit en un basar de cotxes i ciment.

Santi ha dit...

Potser la federació d'associacions veinals FAVB o la Satalia podrien ajudar. Ells porten molt de temps enfrontant-se per motius ecosociològics (perdó per la pedanteria) amb l'excelentíssim ajuntament de Barcelona

dorian ha dit...

Per experiència us puc dir que aquest ajuntament es un consistori arboricida. La raó n'es la mafia del totxo, que amb l'excusa de crear llocs de treball (emigrants mès esclavitzats que mai) acumula calers per evadirlos als paradisos fiscals. Jo tenia un pati rodejat d'arbres, que l'ajuntament en un email em va dir que no es tocarien. No n'ha quedat ni un. Aixó sí, hi ha un aparcament i la obra está parada des de fa molt de temps.

Joa.net ha dit...

No ens n'hem de refiar gens ni mica de les bones paraules dels qui manen: per fer callar la gent, ens diran allò que volem sentir; així els deixem fer. Si a l'Hereu (socialista) no li tremolava la mà quan signava l'arboricidi, al Trias (CiUero) encara menys.
Com deia Bertolt Brecht "tant se val el color de la bota que ens trepitja". En aquest cas diríem "tant se val el color de la serra que degolla els arbres".

Anònim ha dit...

ESTIMATS VEÏNS DE SANT GERVASI
ESTIMATS CONCIUTADANS DE BARCELONA
FARTS DE MENTIRES, ENGANYS I SILENCIS ADMINISTRATIUS
BENVINGUT NOU ALCALDE, SR. XAVIER TRIAS:

La primavera del 2007 vam aconseguir salvar el ginjoler bicentenari (Ziziphus jujuba) del carrer Arimon 7, malgrat que l’ Ajuntament (en el seu Informe del Districte, ref. 05.838, del 22 de març de 2007), just abans l’enderroc de la caseta que hi havia, el qualifiqués erròniament de Sorbus aucuparia (moixera) per fer-li el pa bo a la constructora.
Segons els informes dels botànics e enginyers, es tracta del millor exemplar de Ziziphus jujuba d’ Europa, ara catalogat com a bé d’interès local gràcies a la pressió del moviment veïnal.
No és acceptable que s’hi construeixi al damunt o a tocar, ni un bloc de pisos - com pretenia la constructora Supportis que, encara avui 4 de juliol de 2011, té el seu cartell al solar- ni, menys ara que el solar és, sembla ser, de propietat municipal, “un edifici amb planta subterrània (+planta baixa + 1)” com diu el PROJECTE que encara surt com a tal a data d’avui en la web de la empresa municipal BIMSA. Una construcció suposaria matar-li les arrels i la mort de l’arbre.
La encofradora Cots i Claret està ja, des de fa una setmana, malmetent les arrels d’aquest exemplar únic, històric, magnífic, i que necessita els 30 metres de llargada del solar, un petit jardí o placeta, per viure i sobreviure, i nosaltres, com a veïns d’un dels barris més castigats de Barcelona per la Especulació Inmobiliaria, també necessitem aquests 30 x 10 metres per viure i sobreviure a la nostra ciutat.
Acabem de poder comprovar que el Cap de l’ Area de planejament i gestió del verd de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Jordi SANTIAGO LOZANO, que aquest matí, 04/07/11, ha estat vora el ginjoler, i que ha dit- als representants del Districte i desprès a alguns veïns que “aquest arbre amb 10 metres ja en té prou”, és qui que va confondre el millor ginjoler d’EUROPA amb una moixera al març del 2007, i va certificar i signar l’Informe Municipal, erroni i enganyós!!

Concentrem-nos tots

periòdicament (anirem informant), i demà

DIMARTS, DIA 5 DE JULIOL DE 2011
A LES 12 h DEL MIGDIA

DAVANT EL GINJOLER

per tal d’expressar el nostre rebuig a aquest arboricidi.

(hi haurà mitjans de comunicació)

NO PASARAN !!!

Aneu al blog POLIs de la Isabel Núñez, cordialment, Isabel Lacruz

jd ha dit...

Hi ha històries que es sap com comencen però mai com acaben. Fa temps em varen regalar el llibre de la Isabel Nuñez sobre aquest ginjoler. Al pròleg de “La plaza del Azufaifo” L’EVM descriu l’altra ciutat que és Barcelona, com un amor enfonsat. I esmenta l’AP citant el sentit de la lluita contra les pèrdues que provoca la crua raó econòmica. Fan literatura per acostar-se a la veritat, com l’Isabel s’hi acosta amb el seu llibre.
Al 2008 aquest arbre es considerava “salvat”. Ahir vaig consultar el catàleg d’arbres d’interès local: hi consta datat del 1857 i de titularitat privada (¡?)
Com a ciutadans penso que ens mereixem un respecte per part dels polítics i de l’administració. La prepotencia i la falta de diàleg per tal d’aclarir qualsevol situació haurien d’haver marxat amb la Mallol...
Ara que la situació és delicada depen de tots nosaltres que aquesta situació no esdevingui merdosa. Al cap i a la fi ja fa massa temps que estem ballant el ball del tururut...
“Amb il.lussió ! “

Pere de la Fuente i Collell ha dit...

Que un arbre estigui catalogat com a arbre d'interès local no és una garantia absoluta d'estar salvat. El pi pinyer que actualment es troba al pati de la residència Azurimar, al carrer Natzaret del barri de Sant Genís dels Agudells va ser catalogat com a arbre d'interés local abans de la construcció de la residència quan estava en un solar de propietat municipal. Quan es va construir la residència va ser salvatgement podat i va perdre la forma de la seva capçada. Només estarem concents com un gínjol si deixen aquest ginjoler intacte