Ses Figueroles en el cor de la Serra de Tramuntana

Ses Figueroles, la llavor dins el comellar

Aquesta finca del terme de Selva viu un procés de deteriorament malgrat ser pública des del 1997

ANTONI MATEU. Palma.

«Na Comandrina se queixa./ Jo li dic que té raó./ li tiraren llavor/ dins el comellar major,/ que està nou mesos a créixer», és una d'aquestes cançons populars eròtiques que, evidentment, el pare Ginard no recollí quan féu el Cançoner popular de Mallorca. Es desconeix si aquella llavor metafòrica aferrà o no. La que sí que és cert que aferrà és la de les cinc pruneres de casta modonya que foren sembrades davant les cases de ses Figueroles en temps immemorial, una finca del terme de Selva, ubicada dins un comellar o fondalada, propera a Caimari i al llogaret de Binibona.

Tot i que la finca fos incorporada al patrimoni públic el 1997, es troba immersa en un procés de decadència des de fa decennis. Tot i això, les pruneres de casta antiquíssima i autòctona sobreviuen encara que ningú no els hagi exsecallades des de fa anys .Aquella operació de compra s'esdevingué l'abril d'aquell any, essent conseller de Medi Ambient Bartomeu Reus (PP). Pocs mesos després, Jaume Matas féu una reestructuració dels membres de Govern i Reus fou substituït per l'alcudienc Miquel Ramis.

La meitat dels doblers amb què foren comprades ses Figueroles foren aportats per la Unió Europea, a través del projecte Life, que havia de garantir la supervivència del ferreret a la serra de Tramuntana. De fet, fins avui, les úniques millores que s'han fet a la finca han estat vinculades a la conservació de l'amfibi autòcton. S'hi construïren una sèrie de safareigs per garantir-ne la seva supervivència. A banda d'això, també es féu de bell nou el capell de les cases. Si no hagués estat per aquelles obres, ara ben segur que estarien esbucades. Tanmateix, la teulada nova només apedaçà el mal de ses Figueroles. Les cases d'un sol aiguavés i dues plantes en l'actualitat són inhabitables.

Arran de l'anunci de la compra de la finca de Planícia, a Banyalbufar, feta fa unes setmanes pel mateix conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt (UM), es posa de manifest l'escassa inversió que al llarg del temps s'ha duit a terme en algunes finques que són de titularitat pública des de fa molt de temps. El procés de decadència no es limita només a les cases de ses Figueroles, sinó que afecta la finca en la seva totalitat. Les tanques i marjades es troban en una estat absolut d'abandonament i la vegetació ha envaït els camins i tiranys que hi donen accés.

La situació de ses Figueroles és força particular. A la finca, enclavada enmig d'un comellar, només s'hi pot accedir per camins de bístia. Això fa que qualsevol obra que s'hi dugui a terme tingui un cost molt elevat. A la vegada, però, aquesta dificultat d'accés la resguarda de la massificació de visitants que es donen en altres finques públiques on hi arriben els cotxes. Es pot arribar a ses Figueroles per la part de Binibona, a través del Castell; des del coll de la Bataia, passant per dins el Guix; o bé per la part de Binifaldó, ja dins Escorca, passant per dins Aucanella.

Es dóna la particularitat que malgrat que totes les finques que envolten ses Figueroles són de titularitat privada, molt a prop hi ha un gran redol de terrenys que són públics i que tenen continuïtat geogràfica. Es tracta de Menut, Binifaldó i Son Amer. Aquesta darrera finca fou comprada fa pocs anys pel Consell de Mallorca i aquest estiu passat les cases foren inaugurades com un alberg de muntanya, inclòs dins la xarxa de la Ruta de la Pedra en Sec. Tanmateix, ses Figueroles fan partió, per una petita part, amb Son Amer. De fet, des del segle XVIII, aquestes dues finques pertanyien a la mateixa família: els Amer. Foren precisament els seus descendents qui les vengueren al Govern i al Consell.

Diari de Balears