dilluns, 4 de febrer de 2008

El nostre entorn els ho pagarà



Els Agents de Medi Ambient, una eina de policia imprescindible

L’opinió pública de la nostra societat illenca deu pensar que existeix una vigilància sobre els nombrosos atemptats i infraccions que les persones i empreses produeixen al nostre entorn. És així, aquesta vigilància i denúncia de les infraccions existeix. Els agents que s’encarreguen de portar-la a terme són mitja dotzena de “números” de la Guardia Civil del SEPRONA i una cinquantena d’Agents de Medi Ambient adscrits a la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Aquests agents representen l’únic cos policial judicial competent en matèries pròpies en medi ambient i d’àmbit autonòmic. Com es pot entendre el nombre d’aquests treballadors funcionaris és del tot insuficient, n’haurien, al manco, de ser el doble. Comparem per exemple amb el nombre de policies municipals d’un sol ajuntament com Calvià o Sant Llorenç des Cardassar.



Matèries de la seva competència són protecció d’espècies silvestres de fauna i flora, residus, prevenció, extinció i investigació dels incendis forestals, recursos hídrics, gestió forestal, qualitat ambiental, espais naturals protegits, feina i assessorament administratiu de camp.... La figura i el cos dels AMA’s fou creada en el govern de Margalida Rosselló, d’Els Verds, a l’anterior legislatura de Pacte de Progrés. Pretenia ser un model de policia judicial en competències mediambientals d’àmbit autonòmic, amb connexió directa amb la Fiscalia encarregada dels delictes en la mateixa matèria i amb unificació com a cos jeràrquitzat amb dependència directa a la Secretaria General Tècnica de la Conselleria. No cal dir i contar la gràcia que la creació i posada en escena d’aquesta figura policial va fer al PP i a UM a l’anterior legislatura... i també en aquesta. El PP va desestructurar tant com va poder aquest cos dividint els agents en direccions generals i a les ordres directes de càrrecs polítics a la vegada que prohibia expressament mitjançant instrucció interna la relació directa de l’agent amb la Fiscalia de Medi Ambient. Del que passava amb les denuncies, que tanmateix alguns agents instruïen, n’és un bon exemple el de Monport a Andratx.

L’esquerra progressista de les Illes ha tingut com a punta de llança de la seva lluita i argumentació anti PP-UM la protecció del medi ambient, però sense cap problema ha deixat en mans d’UM a la Conselleria de Medi Ambient i amb ella la mateixa política que ja duia la dreta del PP en aquest aspecte: Obstaculització de les denúncies cap a la Fiscalia de M.A., creació de places usurpadores de les funcions dels AMA’s, no creació de noves places, desestructuració del cos amb divisió per direccions generals, etc. En són per tant ben responsables també. El nostre entorn els ho pagarà!

Joan Vicenç Lillo i Colomar