dimarts, 12 de febrer de 2008

Agronegocis i recursos naturals


"A Brasil, 50 empreses controlen el preu dels aliments"

«Les grans empreses no volen produir aliments, volen produir beneficis. Tot just 50 empreses, d'elles 30 transnacionals, controlen tota la producció agrícola de Brasil».

Entrevista amb José Batista d'Oliveira, integrant de la coordinació del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra

L'afirmació és de José Batista d'Oliveira, integrant de la coordinació del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST). D'acord amb Oliveira, el problema dels preus dels aliments, en alça en el món sencer, està lligat a l'especulació i a l'ús de part de la terra per a produir etanol: «Per això, aquestes grans empreses, en la seva majoria multinacionals, no tenen com a objectiu alimentar el món, sinó produir matèries primeres valorades en el mercat internacional», afirma el dirigent del MST.

El moviment critica també el model agroexportador implantat a Brasil pels últims governs: «L’agronegoci és l'associació entre latifundi, empreses transnacionals de l'agricultura i el mercat financer, que subordina l'ús de les terres i els recursos naturals brasilers a les necessitats de les grans empreses i a l'especulació. Si la demanda es manté elevada, les empreses i els inversors estrangers seguiran comprant mercaderies al país, comprometent la capacitat de producció de les nostres terres, esgotant els nostres recursos naturals amb pràctiques tècniques que comprometen el futur de la naturalesa amb la imposició del monocultiu, que destrueïx la biodiversitat i expulsa la mà d'obra del camp».


El preu dels aliments està pujant només per l'augment de la demanda?

No té res a veure amb la demanda. El preu dels aliments està pujant a causa de l'augment de la taxa de benefici mitja en la venda de productes específics valorats en el mercat internacional, com l’etanol. En pujar el benefici mitjà, tots els productors agrícoles tenen tres opcions: emigrar cap a la producció de canya i oli vegetal, augmentar el preu de la seva producció o desaparèixer. Per això Fidel Castro va denunciar, amb raó, que l'estímul de la producció de l’etanol en el Tercer Món augmentaria el preu dels aliments, no només per la disminució d'àrea plantada o per la concurrència. A l'agricultura, la taxa mitjana de benefici val per a tots els productes, a diferència de la indústria, a la qual la taxa mitjana es dóna per ram de producció.

Les multinacionals poden estar especulant amb el preu dels aliments o usant l'argument de la inflació amb altres objectius per a forçar als països en desenvolupament a adoptar polítiques econòmiques exclusivament de combat a la inflació, en detriment del creixement de l'economia?

Les empreses transnacionals controlen tota la producció de les principals matèries primeres i controlen el comerç mundial. En cada ram tenim, com a màxim, deu empreses que controlen la producció, el processament i el comerç. Per tant, avui el preu de cada mercaderia internacionalitzada és objecte d'especulació. A més no hi ha una relació directa del preu amb el cost de producció, que és només una referència. La major manipulació d'aquestes empreses sobre la producció nacional i el comerç internacional és un instrument per a augmentar beneficis. La influència d'aquest sector sobre la política econòmica del govern Lula s'exerceix a través del Banc Central, que fixa els tipus d'interès i canvi.

Quines empreses controlen el comerç de les matèries primeres alimentàries?

El preu i el comerç de soia i de les matèries primeres agrícoles en general són manipulats per conglomerats estrangers, com la nord-americana Cargill, l'holandesa Bunge, la nord-americana-canadenca ADM, la suïssa Syngenta, la nord-americana Monsanto i la francesa Dryfuss. En el sector de lactis el mercat està manipulat per només tres: la suïssa Nestlé, la italiana Parmalat i la francesa Danone. En el sector de verins i medicaments també són poques empreses, com l'alemanya Bayer, la suïssa Syngenta, l'alemanya Basf i la suïssa Novartis.




Quina és la relació d'aquestes empreses amb el comerç d'aliments genèticament modificats (AGM), coneguts com transgènics?

Aquestes empreses volen imposar els transgènics perquè així es fan amb el control absolut dels agricultors i de la taxa de benefici del comerç internacional. Imagini que aquestes empreses tenen la insolència d'imposar llavors transgèniques modificades genèticament perquè l'agricultor els compri un producte agrotòxic. I, a més d'això, cobren royalties als agricultors només per usar les seves llavors, que registren com a propietat privada intel·lectual. Com? Els propis agricultors són els que produïxen les llavors, però per reproduir la soia transgènica de Monsanto, que no produeïx tanta llavor, necessiten pagar royalties tots els anys.

Fins a quin punt es pot augmentar la producció convencional per a plantar cara a la demanda creixent d'aliments en el món?

Les grans empreses no volen produir aliments, volen produir benefici. Prop de 50 empreses controlen gairebé tot el comerç agrícola nacional, 30 transnacionals i 20 brasileres. No tenen com objectiu alimentar el món, sinó produir matèries primeres valorizadas en el mercat internacional.

Brasil obté beneficis amb l’agronegoci?

L’agronegoci és l'associació entre el latifundi, les empreses transnacionals d'agricultura i el mercat financer, que subordina l'ús de les terres i els recursos naturals brasilers a les necessitats de les grans empreses i l'especulació. Si la demanda es manté alta, les empreses i inversors estrangers seguiran comprant mercaderies en el país, comprometent la capacitat de producció de les nostres terres, esgotant els nostres recursos naturals amb pràctiques i tècniques que comprometen el futur de la naturalesa, com la imposició del monocultiu, que destrueïx la biodiversitat i expulsa la mà d'obra del camp. Això és un perill per a la nostra sobirania nacional, doncs els estrangers obeïxen a interessos de fora i no tenen cap compromís amb la preservació del medi ambient, explotant-nos al màxim per a després marxar-se amb els seus beneficis.

Quin és el paper de l'agricultura familiar en aquest context?

Els agricultors familiars passen per una crisi de falta de mercat i de contenció de preus. La població no té ingressos suficients per a augmentar el consum de formatge, pa, llet, iogurt, carns i embotits produïts per aquest sector. La petita agricultura no aconsegueix avançar sense un projecte de desenvolupament nacional que tingui com a centre l'enfortiment del mercat intern, la distribució de renda, la indústria nacional per a sustentar i la generació d'ocupació. Necessitem un nou model agrícola basat en la petita i la mitjana propietat, a donar prioritat a la producció d'aliments per al mercat intern, crear una nova matriu productiva en el camp i adoptar tècniques de producció que respectin l'ambient, sense agrotóxics.



Si realment la demanda està creixent més que la producció, els transgènics poden ser una bona opció?

No. Els transgènics no són simplement organismes genèticament modificats, sinó productes creats a laboratoris que col·loquen l'agricultura en mans del món financer i industrial. Ja no estem davant l'agricultura tradicional, sinó davant grups que llancen transgènics per a controlar les llavors i imposar l'ús de inputs i verins que produïxen. Amb els transgènics, la comesa tradicional dels camperols i els pobles originaris, de millorar i conrear les llavors, passa a les transnacionals. A més, no existeixen estudis que demostrin que aquests productes no causen problemes de salut.

Com valora el moviment la política del govern en relació a la reforma agrària el 2007?

La política de reforma agrària del govern Lula va ser insignificant en comparació a l'ofensiva del capital a la compra de terres i per a fer-se amb el control de la producció agrícola al país. Els nombres divulgats aquest any confirmen la nostra valoració que la Reforma Agrària ha deixat de ser una prioritat del govern Lula, que ha optat pel monocultiu per a l'exportació de l’agronegoci; un monocultiu que concentra terra i destrueïx l'ambient, beneficiant només a les empreses estrangeres i els latifundistas. El govern està en deute amb els 150.000 treballadors rurals del moviment acampats a tot el país i necessita honrar els seus compromisos històrics amb la Reforma Agrària i la lluita contra la pobresa en el camp.



Si d'una banda els nombres mostren que 2007 ha estat el pitjor any de la gestió de Lula, per l'altre, el MDA (Ministeri del Desenvolupament Agrari) afirma que 2007 ha estat l'any dels deu últims que més s'ha invertit en la qualitat de la reforma agrària. És vàlid l'argument del MDA?

L'augment de les inversions és important, però la Reforma Agrària és abans de res una qüestió de voluntat política i coratge per enfrontar-se a l’agronegocio i canviar la política econòmica, que per mitjà dels préstecs del Banc de Brasil i del BNDES beneficia a les empreses transnacionals. El govern necessita armar-se de valor i complir la Constitució; aquesta disposa que les empreses agrícoles que no respectin la legislació laboral i ambiental, com fan els productors de canya, han de ser expropiades i destinades a la Reforma Agrària. La compra i posada en valor de sectors públics deteriorats ha de continuar, però l'eix d'una política agrària que reverteixi la concentració de terres en el país és l'expropiació.

S'han aplicat els recursos del MDA en un model de reforma que sigui del grat del moviment? Si no és així, quins són les principals crítiques al model?

El problema no és la forma en que el ministeri està invertint els seus recursos, sinó la funció que el govern reserva al camp i a l'agricultura. El 2007 el govern federal va pagar 160.300 milions de reals amb interessos, quatre vegades més que tot el que es va gastar en el social i corresponent al 6,3% del PIB, de manera que els diners dels impostos de tota la societat va passar al mercat financer i als especuladors, que inverteixen justament en les empreses transnacionals de l'agricultura. El ministre Cassel passa per alt aquesta brutal transferència de renda cap a les empreses de l’agronegoci mentre fa el seu balanç positiu de la inversió realitzada l'any passat.



Quina ha de ser la postura del MST enfront de la lentitud del govern en la Reforma Agrària?

El MST i tots els moviments de la Via Camperola de Brasil seguiran lluitant amb ocupacions de terres i protestes per a denunciar la destrucció ambiental i la concentració de terra per l'avanç de l’agronegoci. En el 2007 realitzarem grans mobilitzacions. Anem a seguir removent la consciència de la població i alertant d'aquest perill de desnacionalizació de la nostra agricultura. Lamentablement, no hem aconseguit avançar cap a la resolució dels problemes concrets de la classe treballadora. Esperem que l'any que ve les mobilitzacions per augmentin i remoguin la consciència del propi govern de Lula.

Font: MST

Traduït per Àlex Tarradellas i revisat per Juan Vivanco membres de Rebel·lió, Tlaxcala i Cubadebate.