La palmera és l'antipí
La palmera és una planta decorativa puntualment amb el seu nínxol jardiner corresponent, avalat per tradició immemorial i, per la seva regularitat solemne, preferida per algunes composicions arquitectòniques: al Cèsar el que és del Cèsar...
Ara bé, si parlam d’arbres, les palmeres no són arbres, això tant es pot comprovar estudiant botànica com comptant les branques. Si parlam del Mediterrani, les palmeres són típiques de la part africana sahariana (els garballons són d'una altra història); si parlam d’ecologia, per a mi que només serveixen per expansionar les cotorres forasteres... però, anem per parts.
La palmera fa poca ombra, i la poca ombra que fa va canviant de lloc amb el temps, perquè la palmera és un manat de fulles que s’enlairen, l’única diferència entre una palmera de quinze anys o de cent, és l’altura columnar, estípit, i com que, a més, la poca ombra projectada ha d’anar voltant i enlairant, cal esser astrònom per saber on pegarà la poca ombra d'una palmera en una data futura. Amb les palmeres de dàtils això no és cap problema perquè no és que facin poca ombra: no en fan gens, però fan més pues que les altres, que també en fan, i poden desgraciar algú. No seria cap doi prohibir-les a les escoles, parcs infantils i altres llocs de molt trànsit de vianants; és inconcebible que encara ara, per exemple a Ciutat Jardí o al Rafal, es facin parcs infantils amb palmeres de puotes horribles dedins. I parlant de vianants, si hi han de passar per baix, o prop, no és possible fins que la columna de la palmera és dos metres més alta que les fulles, que, això sí, són llarguíssimes, han de passar doncs moltíssims d’anys; per això moltes palmeres fan el ridícul molts d’anys amb les fulles fermades. La biomassa verda BdèiemB és molt poca, i mossegada de rata, perquè encara hi ha molts d’aficionats a deixar-les amb un plomall ridícul.
Fa uns anys es va remodelar tot un passeig amb palmeres canàries, i després se’n varen adonar que les palmeres impedien de passejar pel passeig i ho varen haver de tornar a remodelar (Última Hora 25.02.96).
Aquests del passeig aquest encara deuen pagar interessos, perquè després de tot això, hom podria pensar que les regalen, les palmeres; doncs no, ben al contrari, les grosses, valen una fortuna. Amb tot el passeig de s'Arenal, murades i altres, no sé si ja podríem tenir l’hospital Palma III, però uns quants quiròfans, segur.
O, com deia mestre Benigne Palos (que no és jardiner, llàstima col$legues) ...no el veig un arbre gaire nostre... si almanco donàs dàtils... però deuen esser eixorcs. I quan ens hàgim disfressat d'oasi sols mancarà... vestir-nos de tuareg... Ja n'hi ha massa, de fassers (El Mirall n. 75, 1995).
Ara bé, si parlam d’arbres, les palmeres no són arbres, això tant es pot comprovar estudiant botànica com comptant les branques. Si parlam del Mediterrani, les palmeres són típiques de la part africana sahariana (els garballons són d'una altra història); si parlam d’ecologia, per a mi que només serveixen per expansionar les cotorres forasteres... però, anem per parts.
La palmera fa poca ombra, i la poca ombra que fa va canviant de lloc amb el temps, perquè la palmera és un manat de fulles que s’enlairen, l’única diferència entre una palmera de quinze anys o de cent, és l’altura columnar, estípit, i com que, a més, la poca ombra projectada ha d’anar voltant i enlairant, cal esser astrònom per saber on pegarà la poca ombra d'una palmera en una data futura. Amb les palmeres de dàtils això no és cap problema perquè no és que facin poca ombra: no en fan gens, però fan més pues que les altres, que també en fan, i poden desgraciar algú. No seria cap doi prohibir-les a les escoles, parcs infantils i altres llocs de molt trànsit de vianants; és inconcebible que encara ara, per exemple a Ciutat Jardí o al Rafal, es facin parcs infantils amb palmeres de puotes horribles dedins. I parlant de vianants, si hi han de passar per baix, o prop, no és possible fins que la columna de la palmera és dos metres més alta que les fulles, que, això sí, són llarguíssimes, han de passar doncs moltíssims d’anys; per això moltes palmeres fan el ridícul molts d’anys amb les fulles fermades. La biomassa verda BdèiemB és molt poca, i mossegada de rata, perquè encara hi ha molts d’aficionats a deixar-les amb un plomall ridícul.
Fa uns anys es va remodelar tot un passeig amb palmeres canàries, i després se’n varen adonar que les palmeres impedien de passejar pel passeig i ho varen haver de tornar a remodelar (Última Hora 25.02.96).
Aquests del passeig aquest encara deuen pagar interessos, perquè després de tot això, hom podria pensar que les regalen, les palmeres; doncs no, ben al contrari, les grosses, valen una fortuna. Amb tot el passeig de s'Arenal, murades i altres, no sé si ja podríem tenir l’hospital Palma III, però uns quants quiròfans, segur.
O, com deia mestre Benigne Palos (que no és jardiner, llàstima col$legues) ...no el veig un arbre gaire nostre... si almanco donàs dàtils... però deuen esser eixorcs. I quan ens hàgim disfressat d'oasi sols mancarà... vestir-nos de tuareg... Ja n'hi ha massa, de fassers (El Mirall n. 75, 1995).
Pere Llofriu ex Pòrtula n. 228 (any 2000)
Entrades
4 comentaris:
auuu vaa, que no son tan dolentes ses palmeres. Lo que si es una pena son ses palmeres que duen de fora(egipte per exemple)amb plages incloses i que valen una fortuna (i que segurament han comprat per dos duros),estan tan estresades que fan unes fulles ridicules i moltes acaben morint.
Et diré més, amic meu: les palmeres no ho són gens, dolentes, en tot cas serien les víctimes de la dolentia. Ja ho deia aquella cançó...
Que culpa tienen las palmas
que estan tranquilas en África,
i viene un hijo de Cleopatra,
i las mete en una barca,
i las manda pa España.
I algú em pot dir com ho puc fer per menjar els dàtils que cada any em dona la meva palmera? Per que cada any en fa una bona grapada però no hi ha manera de que madurin al "no arbre" per molt que esper i esper...
Ara ja els té, però és que arribarà l'agost i estaran pràcticament iguals, verds, durs i aspres com una mala cosa. La varem transplantar fa uns nou anys i ara tindrà uns 25. Va sortir de llavor.
Bona pregunta: què passa amb els dàtils? Mai no n'he menjat in situ. Crec haver-ne trobat pel passeig Marítim de Palma, però ja estaven trepitjats. Pareix esser que el clima ja no és bo per a una correcta maduració, però la veritat és que no he controlat aquest tema. Potser algún lector d'entre Alacant i Perpinyà haurà tingut experiències més dolces.
Publica un comentari a l'entrada